La ruta que emprenem avui té lloc al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Des de l’Alt Urgell creuarem el Port del Cantó, i passarem tant pel Pallars Sobirà com pel Pallars Jussà. Anirem a un territori d’alta muntanya, on les distàncies són llargues i les infraestructures, insuficients, i on destaca la bellesa del paisatge i el sentiment de comunitat de la seva gent. Si una cosa permet la distància amb les grans urbs, és poder analitzar i prevenir els efectes de la gentrificació. Aquesta mirada els ha permès construir iniciatives alternatives i transformadores com les que veurem avui.


La Seu d’Urgell, Alt Urgell

Comencem per la Seu d’Urgell a primera hora de la tarda, endinsant-nos a la llibreria de pensament crític El Refugi. Des del nucli antic de la ciutat, han aconseguit crear «un refugi per protegir idees», que ha sacsejat diverses entitats i institucions del municipi.

Tal com ens explica un dels seus fundadors, Miquel Albero, la cooperativa es va crear fa tres anys, en plena pandèmia, per «portar editorials i llibres al món rural on és de difícil accés». Constituïts com a cooperativa, que és el que més s’adequava a les seves idees, un dels seus principals reptes era «néixer amb suport popular», ja que ho impulsaven un valencià i un barceloní.

Ràpidament es van fer un lloc a la Seu d’Urgell i rodalia. Eva Múrcia, urgellenca i sòcia treballadora d’El Refugi, afirma que «l’impacte ha estat molt positiu», ja que ha permès desvirtualitzar la compra de llibres. De fet, els números acompanyen aquesta valoració, ja que amb el poc temps de creació, ja compten amb 30 socis i un parell de programacions setmanals.
   
Més enllà de la venda de llibres, El Refugi vol ser «un focus cultural que agita permanentment la societat». Per això, hi podem trobar «petits espais on la gent pugui reflexionar, a través de presentacions de llibres, recitals, clubs de lectura, petits concerts, cicles, tallers...». A més, han apostat per portar els llibres arreu del territori, amb la caravana llibretera La Barraca.

Després de fullejar uns quants llibres, posem rumb cap al Pallars, procurant que no se’ns faci fosc. Abans de deixar l’Alt Urgell, però, resulta imprescindible mencionar el cooperativisme històric a la comarca, ja que aquí mateix, fa més de cent anys, va néixer la cooperativa Lletera del Cadí.

Entomem, doncs, la ruta. Travessem el Port del Cantó, parant atenció a les vistes espectaculars. Passat Rubió, que és el municipi més alt de Catalunya, hi ha el Museu de Camins, un museu a l’aire lliure que integra camins del Pirineu mantinguts i recuperats a la Vall de Siarb. Qui pugui ampliar la ruta, que no dubti en fer-hi parada!

Montardit de Baix, Pallars Sobirà

Així, arribem al Pallars Sobirà, tot passant pel municipi de Sort. A prop d’aquí, a Altron, hi tenim a les companyes de Coop d’Era, que promouen una arquitectura cooperativa, propera, rural i transformadora, i que ens han ajudat a planificar aquesta ruta. Com veieu, a l’Alt Pirineu trobem molts projectes referents. La majoria d’ells, membres de l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu, que fa una feinada per acompanyar-los.

Poc després de Sort, arribem a Montardit de Baix, on parem a sopar al restaurant cooperatiu All Negre, que fa poc més d’un any que va obrir les portes. És l’únic restaurant vegetarià de la comarca i, curiosament, és impulsat per tres socis que cap d’ells és vegetarià: l’Albert, l’Amparo i el Xavi.
L’Albert Vilar ens explica que han tingut la millor rebuda que podien tenir, malgrat «en un primer moment tenien por pel que podria comportar un restaurant vegetarià en un món de carn». A més de la clientela, també han tingut bona rebuda dels productors, ja que han apostat pels productes locals en la mesura del possible. «Ens hem adonat de tot el que ens podem beneficiar de tots els productors que hi ha al Pallars, i és molt bonic», afirma.

Entre els plats estrella, hi podem trobar els bunyols de ceba, all tendre i bròcoli, el fals risotto de pasta amb espàrrecs o la truita de patates amb tòfona. Cal dir, per això, que demanis el que demanis, sempre s’hi menja bé, i de forma consistent.
   
A més d’oferir menjar, també organitzen alguna activitat a la terrassa, aprofitant que és molt gran. S’hi fa «concerts de gent de la zona, actuacions de teatre, poesia, dansa, improshows».

Després de sopar, fem rumb cap a la Vall Fosca, on fem nit per continuar la ruta l’endemà. Parem a Casa Leonardo, un hostal que té a l’ADN fer una aportació a la sostenibilitat del territori. De fet, la seva propietària, la Mireia Font, no només no deixa marxar cap client sense explicar-los la necessitat de cuidar l’entorn sinó que és una de les promotores de l’hort comunitari que visitarem l’endemà.

Senterada, Pallars Jussà

Des de la vora del riu, ens llevem a Senterada, un municipi de menys de 150 habitants. En plena pandèmia, diverses persones es van adonar de la importància de la sobirania alimentària i es van organitzar per crear un hort comunitari: Senterada Viu. Uns quants padrins del poble van cedir les seves terres i, gràcies a l’aportació comunitària, han aconseguit créixer en quantitat, però sobretot en qualitat alimentària i de vida.

La Maria Nos i el Josep Maria Bordas, que dediquen moltes hores a l’hort sostenible, ens expliquen que tot el que fan és «ecològic i que tot el que necessiten ho fan amb productes de proximitat zero». A més, aprofiten l’hort per preservar el territori, recuperant per exemple espècies autòctones, la qual cosa ha generat interès als pobles del voltant.

Un dels valors afegits de Senterada Viu és l’impacte comunitari que ha suposat per Senterada. «És un punt de reunió», a partir del qual organitzen actes com una calçotada popular. A més, els padrins que han cedit els terrenys ho veuen com un relleu necessari pel poble:«els fa molta il·lusió que es reprengui la cura de l’hort», afirma la Maria.
   
Envall, Pallars Jussà

Sense deixar enrere la Vall Fosca, anem cap a Envall. Un poble que està renaixent gràcies a la contribució de la cooperativa Envall. Es tracta d’una cooperativa d’habitatge i de treball que ha promogut l'Escola d'Oficis de Muntanya, el refugi Casa Bigodé i el Laboratori Rural d'Idees i que pretén rehabilitar set edificis més.

Promoguda per un grup de joves d’arreu del país, la cooperativa ha integrat diversos projectes en els quals cadascun aporta els seus coneixements i aprenentatges. Com explica la Maria Grimalt, «són diversos projectes que es nodreixen entre ells».

Tot allò que construeixen, ho fan amb les seves mans. Això els permet fer-ho a la seva manera: «aconseguint els materials del territori, gestionant el personal que hi treballa i com hi treballa». «És un projecte molt integral que inclou molts oficis, persones, disciplines, materials», afegeix la Maria.
   
Amb aquest projecte tan transversal, i amb unes vistes difícilment millorables, acabem la nostra ruta cooperativa per l’Alt Pirineu. Després de visitar totes aquestes iniciatives, i conscients que aquesta ruta podria haver inclòs encara més projectes comunitaris, queda clar que una altra economia sí que és possible, si tenim en compte la diversitat del país i de la seva gent. No us perdeu la pròxima ruta cooperativa!
 
LA RUTA SOSTENIBLE

Per anar de la Seu d'Urgell a Sort es pot creuar el port de Cantó amb un parell de busos diaris a la demanda. Un surt a 2/4 d’11 del matí de la Seu i arriba a les 12 a Sort, i l’altre, surt a 2/4 de 8 i arriba passades les 9, quan ja no tenim manera d’anar en transport públic fins a Montardit. Per tant, és complicat fer la ruta en només dos dies en transport públic, per d’hora que haguem sortit al matí.

De Sort a Montardit sí que podem agafar diversos busos que paren en les dues localitats, com la línia que va de Sort a la Pobla de Segur, la d’Esterri d’Àneu a Lleida, la d’Espot a la Pobla de Segur, o de València d’Àneu a Tremp, de Gerri de la Sal a Sort o de la Pobla a València d’Àneu. També del que ve de Barcelona i va a la Vall d’Aran.

Per arribar a Senterada, hem d’agafar el bus a Montardit i anar fins a la Pobla de Segur, i allà aga-far una de les dues línies que van a la Vall Fosca. Més complicat serà anar de Senterada a Envall, on no arriba transport públic, ni tan sols a la demanda, com sí que n’hi ha per anar a la majoria de la resta de pobles de la Vall Fosca. Només podrem anar fins la Pobleta de Bellveí i encara amb el bus del transport escolar, només en dies lectius i que misteriosament no para a la Pobleta en sentit de pujada, o millor l’anomenada Connexió Vall Fosca, però que només funciona de l’1 de juliol al 30 de setembre i surt poc abans de les 10 del matí.  Dit d’una altra manera, és gairebé impossible fer la ruta amb transport públic.

#RUTESCOOPERATIVES

Aquesta és la segona ruta cooperativa que es publica. Mensualment i de forma paral·lela, els mitjans de comunicació Jornal.cat, Setembre i Surtdecasa publiquem una ruta basada en la visita a projectes cooperatius de Catalunya, una iniciativa que pretén fomentar el turisme sostenible, de proximitat i amb valors, alhora que s'apropa el món cooperatiu a la ciutadania.