Setembre Social

Presenten una xarxa comunitària per facilitar la inclusió digital de tota la població de Vic

L'objectiu és pal·liar els efectes de la bretxa digital a través de la formació de persones facilitadores i de l’empoderament de la població

Una primera formació de 100 hores aquesta tardor servirà per crear un primer grup motor d’aquestes facilitadores digitals comunitàries

| 08/09/2023 a les 15:49h
Arxivat a: Setembre social, xarxa de facilitació digital, comunalitat de vic, comunalitats, bretxa digital, món cooperatiu
Un moment de la presentació de la Xarxa de Facilitació Digital de Vic
Un moment de la presentació de la Xarxa de Facilitació Digital de Vic
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/09/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dimecres 6 de setembre s’ha presentat la Xarxa de Facilitació Digital de Vic. La xarxa neix amb l’objectiu de dotar d’una dimensió comunitària i reforçar i complementar els serveis que ja actualment funcionen a la ciutat en favor de la inclusió digital i per combatre la bretxa digital entre tota la població de Vic. La xarxa, que comença a funcionar aquest setembre en un pla pilot, és fruit de la cooperació entre socis del PECT Osona Lab City (Ajuntament de Vic i Laboratori d’Innovació Social Digital de la UVic), la Comunalitat de Vic, l’EAP Vic i els departaments de Cultura i Ciutadania de l’Ajuntament de Vic.

La xarxa té diversos objectius plantejats. El principal i més immediat, però, és formar un primer grup motor format per persones de diferents perfils que puguin actuar de facilitadores digitals entre persones de la seva comunitat més propera. Per això des de les entitats impulsores del projecte s’organitza una primera formació de 100 hores que començarà el 18 de setembre i que es farà les tardes de dilluns, dimecres i dijous a la Biblioteca Pilarín Bayés.

Les persones que participin en aquesta formació conformaran el primer grup motor de la xarxa. De fet, a partir del mes d’octubre, encara amb la formació en marxa, ja que acaba el 15 de desembre, ja entrarà en funcionament un punt d’atenció a la ciutadania a la Biblioteca Pilarín Bayés. De fet, serà a partir de les necessitats en matèria digital que es detectin en aquest primer punt d’atenció que es reforçaran i s’abordaran uns aspectes o altres en la formació, sempre partint d’unes competències digitals bàsiques. La formació és gratuïta i les persones que la completin rebran una certificació de la UVic.

A la presentació de la xarxa que s’ha fet aquest matí al Medialab de la Biblioteca Pilarín Bayés hi han participat Christian Penedès Pastor, en nom del Vic City Lab, el projecte d’innovació social digital de l’Ajuntament; Clara Cusó, en representació de la Comunalitat de Vic; Marta Dachs, responsable de Salut comunitària de l’EAP Vic, i Ivet Leiva, dinamitzadora de Laboratori d’Innovació Social Digital (LISD) de la UVic.

Christian Penedès Pastor ha emmarcat la xarxa en un conjunt de dinàmiques «que incorporin l’equitat digital com a posicionament estratègic per donar resposta als reptes de la transformació digital, en termes d’empoderament ciutadà». I és que l’objectiu no és tant resoldre els problemes que puguin sorgir-li a la ciutadania a causa de la bretxa digital que afecta una part important de la població, sinó acompanyar-la en l’aprenentatge i l’adquisició de competències perquè en una altra ocasió siguin capaces de resoldre soles els problemes que els sorgeixin.

En aquest sentit, a la presentació d’aquest dimecres s’ha comentat que si bé hi ha el grup de població més gran que, per qüestió generacional, té més problemes d’ús de les eines digitals, també en tenen capes de població més joves. D’aquí que el perfil que busca la nova xarxa sigui també divers, tant quan es parla de les futures persones facilitadores que ara seguiran la formació com dels destinataris últims dels punts d’atenció que s’aniran obrint en diferents espais de la ciutat a mesura que s’avanci en el projecte. De fet, per formar part d’aquesta xarxa de persones facilitadores ni tan sols s’exigeix un mínim de competències digitals prèvies.

Una formació de 100 hores per crear el primer grup motor

L’objectiu més immediat, aquesta tardor, és engegar la formació, tot generant un pla d’acció temporal que permeti l’avaluació de l’experiència i valorar la possibilitat d’estabilització del recurs a partir de 2024. Partint de conceptes com els d’«equitat digital», ha explicat Penedès, es busca facilitar l’autonomia de tota mena de persones davant els reptes digitals que se’ls presenten en la seva vida quotidiana, en àmbits que van del laboral o educatiu al social, cultural, d’oci o de salut, etc. «La formació s’ha pensat molt pràctica i situada, amb la idea que ha de mirar de donar resposta a necessitats del dia a dia, empoderant digitalment la ciutadania», ha recalcat.
 

Cristian Penedès, Clara Cusó, Marta Dachs i Ivet Leiva, a la presentació de la Xarxa Foto: Josep Comajoan


Marta Dachs, de l’Equip d’Atenció Primària Vic (EAP Vic) ha explicat de forma pràctica la bretxa digital que detecten «de forma ben clara i molt evident» des del centre sanitari. De fet, no només els consulten qüestions referides a la salut, sinó també d’altres com les gestions bancàries o l’accés a plataformes digitals de l’administració o de companyies de telefonia. En aquest sentit, ha posat en valor serveis com el de La Meva Salut, l’espai personal digital que té cada persona usuària de l’EAP Vic, que quan se’n sap fer un bon ús es faciliten moltes gestions i es guanya en qualitat de vida, evitant esperes, agilitzant gestions o millorant la comunicació amb els professionals sanitaris. «L’ús d’aquesta plataforma és un dret i no pot ser un eix de desigualtat», ha remarcat Dachs. L’EAP Vic serà un dels primers punts d’atenció de les futures persones facilitadores digitals de la nova xarxa.

Un projecte amb vocació comunitària

Clara Cusó ha destacat la dimensió comunitària del projecte, que alhora s’emmarca en diferents eixos de treball impulsats des de la Comunalitat de Vic, com poden ser l’autoorganització a partir de la creació de xarxes basades en la cooperació i el suport mutu, o la sobirania tecnològica i els drets digitals. També ha destacat que «la xarxa neix del treball col·laboratiu i la cooperació entre diferents agents de la ciutat» i el caràcter «eminentment comunitari» de la formació, amb un procés d’aprenentatge que es desenvoluparà des de l’horitzontalitat i el creixement compartit entre les persones que la seguiran. Sobre les xarxes d’ajuda mútua, Cusó ha destacat que «fomenten el sentiment de pertinença a la comunitat i desplacen les jerarquies entre persones, ja que es basen en la solidaritat i la cooperació entre iguals».

Finalment, Ivet Leiva ha explicat que la formació s’adreça a tot tipus de persones més grans de 16 anys. La formació s’articula en 60 hores teòrico-pràctiques i 40 hores pràctiques. Les sol·licituds d’inscripció es poden fer fins al 12 de setembre. De forma presencial cada tarda de 17h a 19h a l’espai veïnal El Pont (Rambla Tarradellas, 13), o bé de forma digital clicant l’enllaç que es genera amb el codi QR del cartell de la formació. També es pot demanar més informació al correu [email protected]. Segons Leiva, «la competència digital és clau en el marc de l’aprenentatge permanent i del desplegament de la ciutadania, per això es treballaran tant les competències digitals com competències i habilitats de l’àmbit social i comunicatiu».

La Xarxa de Facilitació Digital es planteja com un complement a altres serveis que ja s’estan duent a terme des de les entitats impulsores del projecte, des de l’oficina OAC 360, els agents d’inclusió digital de l'Ajuntament o el Punt Òmnia del Remei, per citar-ne alguns. «Ara volem sumar-hi aquesta capa obrint processos d’aprenentatge de base amb l’impuls de xarxes de suport comunitàries». L’experiència s’inspira en casos similars d’èxit com un que es va impulsar a l’Hospitalet de Llobregat.

L’objectiu és que aquests tres primers mesos d’experiència pilot serveixin per confirmar la necessitat d’un recurs públic com aquest i que aquest es pugui anar consolidant a partir de l’any 2024,a través de la inserció laboral de les persones que hagin seguit la formació. Una professionalització del servei complementària al fet que també es pugui seguir la formació i dur a termes les mateixes tasques des del voluntariat i de les entitats que participaran de la xarxa. La formació anirà a càrrec de Tangencial, una associació sense ànim de lucre amb una reconeguda trajectòria en l’àmbit socioeducatiu del món digital.
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients»
«Lús de plataformes socials i telèfons mòbils suposa una addicció, però la gravetat del tema ve pel fet de no ser-ne conscients» | Ana Blazic Pavlovic
David Palau i Zaidín
Article de David Palau a partir de les conclusions del seu treball de final de grau de Filosofia, on analitza les implicacions de l'ús de plataformes digitals en la llibertat de les persones i els col·lectius | «Amb els telèfons mòbils i les plataformes socials, tant per com està estructurada la societat capitalista, com per com estan configurats aquests aparells i aquestes xarxes, ens generen un vincle negatiu i, per tant, ens roben la nostra llibertat. I aquí considero important remarcar que ens 'roben', no que la perdem»
Imatge il·lustrativa
Marta Rosique Saltor
La tercera ruta cooperativa de Setembre, Jornal.cat i Surtdecasa combina vocació transformadora, estima a la terra que ens acull i companyonia dins d’un territori molt gran on hi viu poca gent: l’Alt Pirineu | En un trajecte de dos dies, es creuen muntanyes per conèixer de prop projectes cooperatius i comunitaris com El Refugi, All Negre, Senterada Viu o Envall
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Els cossos inerts que representen les víctimes del genocidi a Palestina també van ser presents a l'acte de Torelló
Roser Iborra
Crònica personal de Roser Iborra de l'acte en solidaritat amb Palestina que es va fer dissabte a Torelló | «La Roxanne ens va portar els seus cossos de morts simulats, unes mortalles que ja han recorregut una bona colla de pobles i que uns i altres anàvem estenent al terra de la plaça, inerts: grans i petits, eren com crits contra el silenci, eren silencis contra l’oblit»