Setembre Social | Comunalitat de Vic

La Comunalitat de Vic ha acompanyat fins a set noves xarxes d’acció col·lectiva en els dos primers anys de vida

Les activitats de la Comunalitat en els dos primers anys han arribat a més de 3.000 persones

La Comunalitat ha fet en aquests dos anys gairebé mil hores d’acompanyament a projectes

​Vic engega un projecte de Comunalitat Urbana per reactivar l’economia al sud de la ciutat a partir del suport mutu

| 16/05/2024 a les 16:05h
Arxivat a: Setembre social, comunalitats, comunalitat de vic, Clara Cusó, Karla Castellón, Ramon Galí, Vicoop, Xarxa de Facilitació Digital, món cooperatiu, economies comunitàries, economia social i solidària, Comunalitat de Vic
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat
Helena González, Karla Castellón, Clara Cusó i Ramon Galí, fent balanç dels dos primers anys de Comunalitat | Josep Comajoan Colomé
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/05/2024 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vicoop Energia, la primera comunitat energètica de Vic, impulsada des de les associacions veïnals de la ciutat. La Taula de Joves, que va anar derivant cap a una taula dels agrupaments escoltes de la ciutat. El grup de suport entre treballadores de la llar i de les cures, algunes de les quals ni es coneixien ni compartien espai i ara han fet un grup ben avingut i operatiu. O la Xarxa de Facilitació Digital, on a partir del volulntariat s'intenta trencar la bretxa digital que pateixen alguns grups de població vigatana. Són quatre exemples de suport mutu i col·lectius autoorganitzats en l'impuls o l'acompanyament dels quals ha intervingut la Comunalitat de Vic, que dijous va fer balanç dels seus dos primers anys de vida.

La Comunalitat de Vic fa un balanç més que positiu dels dos primers anys de vida. I és que entre febrer de 2022 i febrer de 2024 es va impulsar o col·laborar en la creació de fins a set xarxes d’acció col·lectiva o projectes d’ajuda mútua i de l’economia solidària. En total, en gairebé mil hores d’acompanyament a projectes i arribant a més de.3000 persones vinculades a les activitats i els acompanyaments de la Comunalitat.

Ho va explicar Clara Cusó, tècnica de la Comunalitat. A la presentació també hi van participar representants de tres dels projectes acompanyats: Klara Castellón, del grup de suport entre treballadores de la llar i les cures; Helena González, de la Taula d’agrupaments juvenils, i Ramon Galí, de Vicoop Energia i la Xarxa de Facilitació Digital. Tots tres van agrair a la Comunalitat el suport que han rebut i sense el qual els hauria estat molt més complicat tirar endavant els seus projectes col·lectius.

Clara Cusó va començar la presentació emmarcant la Comunalitat com un projecte comunitari que pretén «impulsar una nova organització més justa de l’economia, amb la creació i enfortiment dels béns comuns, fomentant xarxes de suport mutu i projectes econòmics arrelats al territori». Un projecte innovador a Vic, ja que fins ara no n’hi havia hagut cap que treballés en aquesta línia.

Fa dos anys, quan es va presentar la Comunalitat, davant la novetat, possiblement pogués costar entendre exactament l’abast del projecte. Al cap de dos anys, és més fàcil repassant algunes de les iniciatives impulsades o acompanyades en els cinc eixos de treball de la Comunalitat: transició ecosocial, economia de les cures, ciutat habitable, comerç de proximitat i economia social i solidària i sobirania tecnològica i drets digitals. Clara Cusó en va destacar alguns.
 

Karla Castellón, amb Clara Cusó, explicant la tasca de suport entre les treballadores de la llar i les cures Foto: Josep Comajoan Colomé


En l’àmbit de la transició ecosocial, s’ha acompanyat des de la Comunalitat a la creació de Vicoop Energia, la primera comunitat energètica vigatana. També s’han organitzat tres fires de l’economia circular, amb la participació de nou entitats diferents.

En el de l’economia de les cures, es va crear un espai de suport per a treballadores de la llar i les cures, amb sessions d’autocura i sis assessoraments jurídics i laborals col·lectius durant l’últim any. També s’ha acompanyat a grups de suport en l’àmbit de la criança, com Mares de Llet o altres grups autoorganitzats de criança i famílies monomarentals.

En el de la ciutat habitable, s’ha fet un mapatge per detectar bones pràctiques en el marc de l’economia solidària i l’autoorganització, s’ha creat la Taula de Joves que va acabar esdevenint un espai de coordinació i suport entre agrupaments escoltes de la ciutat, es va produir el documental ‘Cases d’algú’ per recuperar la memòria comunitària de la construcció dels pisos de la cooperativa Joan XXIII, i es van fer set tallers de sensibilització sobre l’autoorganització juvenil als instituts de Vic.

En l’àmbit del comerç de proximitat, es va tirar endavant la campanya «L’escola es cuina al barri», amb la participació de cinc escoles i deu comerços del sud de la ciutat. I finalment, en l’eix de sobirania tecnològica i drets digitals, es va impulsar la Xarxa de Facilitació Digital per trencar la bretxa digital entre determinades capes de població. Tot plegat, a banda dels espais de participació i enxarxament de projectes com l’Assemblea Comunal, amb la participació d’una vintena d’entitats.

Comunitats energètiques, cures, agrupaments juvenils i facilitació digital

Ramon Galí va reconèixer que «Vicoop Energia no seria el que som si no hagués estat per la Comunalitat». També va posar en valor l’engegada de la Xarxa de Facilitació Digital, «que dona resposta a una gran necessitat», i de la qual n’espera la continuïtat en aquests dos pròxims anys.

Karla Castellón va remarcar que l’espai de cures que s’havia creat entorn de la Comunalitat amb dones, la majoria d’origen migrant, «ens  ha permès desenvolupar-nos i poder explicar la nostra experiència, ja que moltes estan soles, sense les nostres famílies, un espai on podem dir-nos tot el que no podem dir en altres àmbits».

Finalment, Helena González va indicar que gràcies a l’espai que els va oferir la Comunalitat els tres agrupaments d’escoltes «ens vam poder adonar que tots passem per uns processos semblants i que compartim problemàtiques». Tenir la Comunalitat al seu costat també els ha facilitat contactes i arribar a nou jovent «i que als agrupaments hi sigui tothom, no només les famílies de sempre».

Clara Cusó va tancar la seva intervenció explicant que en la segona convocatòria del programa de Comunalitats Urbanes a Vic es continuarà treballant per generar projectes d’ajuda mútua i intercooperació i d’enfortiment del teixit associatiu i l’economia social i solidària de tota la ciutat, ja no només dels barris del sud. Alguns d’ells, com La Renova, ja estan en marxa, i d’altres, com l’Escola del Col·lapse, en col·laboració amb El Refugi i l’Associació Terra Fèrtil, són a punt de començar.

La Comunalitat de Vic, integrada en el programa general de Comunalitats Urbanes impulsat des de la Direcció General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat, està promogut a la capital d’Osona per la cooperativa La Fera Ferotge, l’Associació Tapís, l’Associació de Veïnes i Veïns del Remei i l’Ajuntament.
Aspecte exterior del nou Casal Boira Baixa
Aspecte exterior del nou Casal Boira Baixa
El bar restaurant obrirà de sis de la tarda a una de la matinada, de dimecres a divendres, i de dotze del migdia a una de la matinada, els caps de setmana | La inauguració es farà aquest dissabte a les vuit del vespre, i es tancarà amb una actuació musical de DJ Rutxo
Les comarques gironines han apostat pel cooperativisme amb caràcter propi i han acollit projectes que han fet de la necessitat, una virtut
Les comarques gironines han apostat pel cooperativisme amb caràcter propi i han acollit projectes que han fet de la necessitat, una virtut | Júlia Rocha Pujol
Sara Blázquez Castells
La ruta cooperativa per quatre comarques gironines recorre diferents projectes cooperatius singulars gestionats sobretot per dones | Visitem La Lluerna de Ripoll, Mas la Sala de Sant Pau de Segúries, l’Obrador Ricolta de Beget, Núria Social d’Olot, la Porta del Món de Banyoles i Cultural Rizoma de Celrà
Concentració d'activistes de la PAH Osona i el Grup de Suport Mutu de Manlleu per intentar evitar el desnonament
Concentració d'activistes de la PAH Osona i el Grup de Suport Mutu de Manlleu per intentar evitar el desnonament | Ferran Domènech
Ferran Domènech
Una vintena d'activistes de la PAH i el Grup de Suport Mutu de Manlleu s'han concentrat al davant de l'edifici on s'havia de realitzar el desnonament | Una de les germanes de la família en risc de desnonament té síndrome de down i ha estat operada recentment del cor