La ruta d'avui ens farà recórrer les Terres de l'Ebre gairebé de punta a punta. Des dels camps de fruita seca, passant per les vinyes, fins als extensos camps d'arròs del Delta de l'Ebre, ara secs i preparant-se per a ser inundats. I tot això, resseguint el ritme de les aigües del riu Ebre, cor i motor d'unes terres que, més enllà del seu increïble paisatge, compten amb projectes cooperatius excepcionals. 


Comencem a La Fatarella, a la Terra Alta, on visitem la Cooperativa Agrícola Sant Isidre, tot un referent a la zona. Originàriament, vinculada al sector del vi, actualment també hi produeixen avellana, oli, olives i ametlla, a més de subministrar tot tipus de producte alimentari i d’oferir serveis relacionats amb la pagesia i el camp. 

«La punta de llança d'aquest projecte era recuperar lo vi de la Fatarella», ens explica Andreu Rius, president de la cooperativa, «lo vi que es feia abans, de les úniques finques centenàries que queden al municipi». Amb aquesta voluntat, l’any 2018, neix la marca Al-fatriyya, inspirada en el nom àrab d’on es creu que prové el topònim de La Fatarella, com a símbol de tradició i territori. Avui en dia, sota aquest nom i al supermercat que l’Agrícola Sant Isidre té a l’entrada del poble, podem comprar els productes que comercialitza la cooperativa, amb especial atenció a les avellanes. 

I és que aquest fruit, que vinculem sobretot a la comarca del Baix Camp, és el producte estrella de la Fatarella, únic a les Terres de l’Ebre i d’una qualitat excel·lent, gràcies a les condicions climàtiques i de terreny de la zona. No en va, la coca d’avellanes que podem comprar als forns del poble és el seu dolç més típic. Actualment, però, el cultiu de l’avellaner es veu amenaçat per la creixent població de porcs senglars a la zona, que es menja el fruit i destrossa els camps, motiu pel qual des de la mateixa cooperativa s’està treballant en un projecte per protegir-lo.
   
Però, actualment, no només té aquest propòsit l’Agrícola Sant Isidre. Més enllà de l’avellaner, la cooperativa és pionera en l’autoconsum solar al municipi, havent instal·lat una planta solar fotovoltaica, impulsada per la comunitat energètica que la mateixa cooperativa ha creat. Aconseguir que més gent del municipi en formi part és un dels seus principals reptes.

Com també ho és el relleu generacional, tant en el camp de la pagesia com en el futur del municipi. Precisament en aquest sentit, l’Agrícola Sant Isidre també està treballant en un projecte per recuperar oficis antics del món rural, que s'estan perdent, amb l’objectiu que això motivi la gent jove per implicar-se al territori.

«Les cooperatives són la clau per al desenvolupament local, si les cooperatives funcionen tot un poble funciona», té ben clar Andreu.

No podem marxar de La Fatarella sense passejar pels seus perxes, un element arquitectònic característic del municipi que consisteix en trams de carrer coberts per bigues i arcades de pedra que uneixen diverses cases. Amb aquest recorregut a través de les façanes de les cases podreu conèixer tots els racons del poble i els seus orígens medievals. 

I entre camps de vinyes i avellaners, la carretera ens retroba amb el riu Ebre, en un dels seus trams més bonics. Una parada a l'assut de Xerta ens brinda unes vistes excepcionals, des d'on continuarem, sempre ben acompanyats pel riu, fins a Roquetes, on visitarem la cooperativa de La Segona Volta. Allí, entre roba, mobles, llibres, joguines i aparells elèctrics de tot tipus i èpoques, coneixem a Josep Manel Sebastià, el seu president. 

«Som una cooperativa que ens dediquem a recuperar tota classe d'objectes que estiguin en desús», ens explica, «i intentem tornar-los a portar al cercle del comerç a un preu popular perquè tothom pugui comprar alguna cosa del que tenim aquí.»
 
«Tot lo que hi ha a la botiga», continua, «ha sigut o llençat o portat per alguna persona que ja no ho utilitzava. I hi ha coses que, òbviament, es veuen més gastades, però hi ha coses que realment crida l'atenció que una persona se les hagi pogut treure de sobre perquè no els hi queda només una vida, sinó dos o tres», ens explica. «Llencem massa coses», sentencia Josep Manel. 

L’aportació social de La Segona Volta al territori, però, va més enllà. No només ofereix una alternativa, única a les Terres de l’Ebre, per comprar objectes de segona mà, sinó que col·labora amb el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE) per recollir de les deixalleries de la zona els objectes que es poden reutilitzar, abans no arriben a l'abocador on definitivament queden soterrats. Amb això, La Segona Volta porta un control de tot el que es recull i manté informat al COPATE de les visites, objectes i tones (tones!) recollides.

Tothom pot portar qualsevol objecte que ja no utilitzi a La Segona Volta, sempre que no estigui trencat, molt brut o no sigui aprofitable, i també fan recollides a domicili d'objectes molt grans. A més, el primer dissabte de mes organitzen un mercat de segona mà on poder passejar, buscar i, molt probablement, marxar amb algun objecte al qual li haureu donat, sense saber, una segona volta.

I amb aquesta idea que tot pot tenir una segona volta, una segona vida, continuem la nostra ruta, sempre seguint el riu Ebre, fins a Amposta, on precisament de celebrar la vida ha sorgit la cooperativa del Racó de la Festa. Joan, el seu president, ens hi espera.

Cultura, moda i esdeveniments. Aquestes són les tres línies estratègiques de la cooperativa ampostina, actualment sota el nom de Racó, que sorgeix d’unir la passió i experiència dels seus impulsors, Joan Guijarro i Andrej Mikulasek, en els camps de les arts escèniques, la sastreria i l’organització d’esdeveniments. 
   
«També tenim una part social», ens explica Guijarro, «a través de la Comunalitat l'Era d'Amposta, on treballem en teatre comunitari i acció social». Un projecte, en un primer moment inesperat, que els ha descobert un camp ple de possibilitats. «A través de l’Era, fomentem l’enxarxament i la cohesió de persones creant diferents actes i accions que ens han permès treballar projectes d’inclusió social i d'ajuda mútua, com les jornades trans o els tallers de «Teatre per créixer» per als usuaris del Centre de Salut Mental de l’Institut Pere Mata d’Amposta», continua. 

Però aquests nous espais de creació i cultura amb la comunitat ampostina no són l’única novetat del Racó, ja que acaben d’inaugurar el nou local de la cooperativa, molt més ampli i que centralitza la gestió de totes les activitats que realitzen: des dels espectacles de la companyia teatral Dh Company, els vestits i escenografies del sastre Andrej Mikulasek, fins a l’organització d’esdeveniments, públics i privats, com bodes o cavalcades de Reis. 
 
«Ara, el repte és reconvertir l’anterior local, que actualment es dedica als tallers i assajos de la companyia, en la Sala B Teatre, un espai obert al públic on fer sopars espectacle, jornades teatrals, concerts, etc.», explica entusiasmat Joan.

I a les portes del Parc Natural del Delta de l'Ebre, la nostra ruta no podia acabar a cap altre lloc més que entre arrossars. Ja sigui l'hora del vermut, a mitja tarda o al vespre, una visita al bar cooperatiu Lo Vora de Sant Jaume d'Enveja és parada obligada. 
   
A tocar del riu Ebre, amb vistes privilegiades al pont del Passador, aquí el temps es para i es respira diferent. Podem observar els remers pujar i baixar les aigües del riu, passejar per la via verda a peu o en bicicleta o, simplement, gaudir de la vida assaborint els productes de proximitat i de km 0 que hi serveixen. S’hi organitzen, a més, moltes activitats culturals, com tastos de vins, recitals de poesia, vermuts i bingos musicals o exposicions diverses, entre altres. 

Acabem la ruta cooperativa per les Terres de l’Ebre amb la sensació d’haver descobert un territori que mira el futur amb moltes ganes de fer-lo millor. I a més, des de sectors i àmbits tan diferents com l’agricultura, l’economia circular, la cultura i la gastronomia. Quines ganes de conèixer la pròxima ruta cooperativa! Quines ganes de conèixer la pròxima ruta cooperativa!
 
LA RUTA SOSTENIBLE

La ruta és impossible fer-la en un sol dia en transport públic. Per anar de La Fatarella a Roquetes, cal anar primer en un bus del Combinat Terra Alta d’Hife fins a Tortosa (més d’una hora i mitja de trajecte), fent transbordament a Gandesa. I un cop a l’estació de bus de Tortosa, fer el que resta fins al Raval de Cristo de Roquetes, on hi ha La Segona Volta, a peu travessant l’Ebre pel Pont del Mil·lenari.

També es pot agafar un altre bus de La Fatarella a Gandesa. És només mitja hora, però la pega és que, per exemple, aquests busos directes cap a Gandesa o són a primeríssima hora del matí, o ja a la tarda. Després d’una espera a Gandesa, toca agafar el bus cap a Tortosa, i fer una hora més de carretera. Comptant, que amb cotxe, el recorregut és de poc menys d’una hora, una vegada més queda evident que els recorreguts més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona no estan pensats per fer-los en transport sostenible.

De Tortosa a Amposta hi podem anar en el bus exprés e3. Uns 20 minuts de res, i amb força freqüència de pas. Igual que per anar d’Amposta a Sant Jaume d’Enveja, que no tarda ni mitja hora. Altra cosa és acostar-nos al punt exacte de la ruta que volem visitar, que no sempre és a tocar de l’estació d’autobús. Per això, aquí sí, en un terreny pla com aquest, el més recomanable -i sostenible- és fer ús de la bicicleta. De fet, la Via Verda que ve d’Amposta passa just al costat del bar Lo Vora.

En cotxe privat, la totalitat de la ruta -sense comptar les aturades- es pot fer en poc menys d’una hora i mitja. En tota la ruta, al tren ni se li sap ni se li espera.

#RUTESCOOPERATIVES

Aquesta és la segona ruta cooperativa que es publica. Mensualment i de forma paral·lela, els mitjans de comunicació Jornal.cat, Setembre i Surtdecasa publiquem una ruta basada en la visita a projectes cooperatius de Catalunya, una iniciativa que pretén fomentar el turisme sostenible, de proximitat i amb valors, alhora que s'apropa el món cooperatiu a la ciutadania.