Radiografia: Dades de set àmbits de Vic que et sorprendran

Núria Barnolas va coordinar a les portes de les eleccions munincipals un article coral que radiografia la ciutat de Vic amb profusió de dades i elements d'anàlisi en diferents àmbits. L'article inclou dades sorprenents de salaris desequilibrats entre polítics i ciutadania, nombre de desenonaments o presència del català en el comerç, entre molts altres temes. La mateixa Núria Barnolas és l'autora d'una actualització de l'article publicat al novembre. De fet, són dos articles en un on s'analitza fins a quin punt el canvi climàtic afecta a Vic i Osona, i quines mesures caldria prendre d'immediat per pal·liar-ne els efectes. Es complementa amb una conversa amb Manolo Tomàs, Jaume Portell i Ginesta Mary sobre les interrelacions de Vic, el Delta de l'Ebre, la indústria porcina i la guerra d'Ucraïna.
 
Ariadna Tremoleda: «El nostre plat és una arma de regeneració massiva»

Núria Segura Insa va entrevistar Ariadna Tremoleda, sòcia del projecte cooperatiu Mas Les Vinyes, una iniciativa de vida comunitària i agrícola en una granja de 25 hectàrees situada a Sant Martí d'Albars. Tremoleda hi defensa l'agricultura regenerativa, en tant que observa els patrons de la natura perquè l'activitat estigui en equilibri amb l'ecosistema i la biodiversitat. Les economies transformadores també han estat presentes en altres entrevistes, com la que Anna Pujol Navarro va fer a Pueblos en Arte, La Benéfica de Piloña, Museo Barda del Desierto i Bewis de la Rosa, inicatives culturals i artístiques impulsades des món rural, o en reportatges sobre cooperatives com Can Magi, La Shala, Àgape o PratSubirà. 

 
​Dotze claus de les mines de sal de Sallent i Súria

Un reportatge en profunditat de Núria Segura Insa apropava les diferents claus per entendre tota la problemàtica ambiental i laboral que des de fa dècades envolta les mines de Súria. Actualment són en mans d'ICL, una empresa israelina que està en el punt de mira per l'impacte ambiental i les condicions laborals precàries de les persones que hi treballen. La informació econòmica, més enllà de balanços triomfalistes, també ha estat objecte d'investigació al llarg de l'any a Setembre, amb conflictes com els de la pagesia amb la gran distribució o amb tota la problemàtica entorn de l'especulació amb l'habitatge.
 
Rubèn Suriñach: «La finalitat no és tant la utopia, sinó la lluita en si»

L'economista osonenc Rubèn Suriñach ha publicat la seva primera obra de ficció, Tot era massa fràgil,  una distopia editada per Pol·len Edicions entorn al paper que l'economia social i solidària pot jugar en un futur immediat però també en un escenari de col·lapse. A Setembre hem publicat una entrevista que li va fer Josep Comajoan a la Fira Literal, i una ressenya del llibre a càrrec de Jordi Martí Font. En l'àmbit de la sostenibilitat, també hem iniciat una col·laboració d'opinió amb l'ambientòleg i professor de la UB Marc Cerdà i Domènech. 
 
​Defensores de drets i de vida

Jenn Díaz debutava a Setembre amb un article carregat d'emotivitat i força sobre les dones colombianes que han hagut d'escollir entre una militància més activa o les tasques de cures, i decantar-se per aquestes mentre els seus companys homes continuen en la lluita més pública. Hi explicava la història de Kathe Arias, i de com la violència també afecta al fet de maternar i defensar la vida des de les cures. Una història en la que l'escriptora ha aprofundit arran de la seva participació en una visita a Colòmbia d'una delegació de cooperació catalana.
 
Kali Akuno: «El nostre model vol controlar la producció i l’explotació, que és el que ens fa víctimes del sistema»

Kali Akuno, cofundador i codirector de Cooperation Jackson, un innovador projecte d'economia comunitària a Mississipí, als Estats Units, va participar a la primavera d'una gira per diferents espais de Catalunya per explica aquesta pionera iniciativa cooperativa. Núria Segura Insa li va fer una entrevista on, entre altres coses, diu que «els Estats Units és un projecte colonial que no té cap dret a existir», o que «la manera com s'ha construït el sistema criminal als Estats Units és racista i manté les persones negres, marrons i pobres a les presons». Amb motiu de la seva xerrada a Vic també en vam publicar una crònica de Ferran Domènech. 
 
La inacció política deixa en punt mort la primera casa de parts pública de Catalunya

Durant els quatre anys en què va funcionar el Centre de Naixements de Martorell, van donar-hi a llum un total de 479 gestants i es va convertir en referent de l'atenció del part respectat. El seu tancament va provocar la mobilització de famílies que hi han parit reclamant la seva reobertura. Saioa Baleztena Rudi va donar veu a algunes d'aquestes dones i va explicar en un ampli reportatge el rerefons del tancament d'aquest centre, entre la falta de personal i la manca de compromís amb el part respectat.
 
Mireia Serra i Saioa Baleztena: «Vivim en un sistema patriarcal i masclista que infantilitza les dones i ens educa en la desconfiança cap al nostre cos»

Sara Blázquez va entrevistar Mireia Serra i Saioa Baleztena, autores de Totes les lactàncies molen. Alletar des de la diversitat i la llibertat, un llibre que recull les experiències de 30 testimonis i 15 expertes entorn a aquest tema. De fet, Saioa Baleztena és l'autora de tres entrevistes més relacionades amb les maternitats i que hem publicat al llarg de l'any a Setembre. Entrevistes a Paola Roig, psicòloga perinatal i autora de La crianza imperfecta; Ares Alma, il·lustradora, tatuadora i impulsora del Proyecto Gea, i Nahia Alkorta, supervivent de violència obstètrica i autora de Mi parto robado.
 
Dels «gecekondus» als barris impersonals

Anna Montraveta Riu, periodista solsonina resident a Turquia, ha escrit des d'aquest país dos reportatges. Un sobre la transformació urbana d'Istanbul. És la ciutat més gran d'Europa, on com diu en el reportatge Sinan Yildirmaz, professor d'Història de la Universitat d'Istanbul, els canvis que a Europa s'han produït en cent anys, allà s'han fet en deu. En l'altre reportatge, Montraveta repassava els deu anys de mobilitzacions socials a Turquia, i de com les polítiques autoritàries han debilitat el teixit social una dècada després de les protestes a la plaça Taksim. 
 
Txell Feixas: «L’equip femení de bàsquet del camp de refugiats de Xatila desafia les regles del masclisme i el patriarcat»

Núria Segura Insa va entrevistar la periodista Txell Feixas, arran de la presentació a Vic del seu llibre Aliades. Les nenes de Xatila desafien les regles del joc, en un acte organitzat per Setembre. Anna Pujol Navarro havia publicat uns dies abans la crònica de l'acte. Aliades explica la història d'empoderament de les nenes del primer equip de bàsquet femení del Líban, nascut al camp de refugiats de Xatila. Ho va fer en un escenari on entrenar un equip de bàsquet de noies o cosir compreses femenines es converteixen en actes d’heroïcitat que milloren la vida quotidiana de moltes persones.