Setembre social | Cooperativisme

Àgape: amor desinteressat i cooperatiu en l'acompanyament a les persones

Cristina Costa, Judit Farré i Cristina Puntí van crear Àgape, cooperativa de psicoteràpia i acompanyament a les persones amb seu a Vic

Parteixen de la inquietud «que no tothom té accés a la psicoteràpia privada, que no sigui un privilegi o haver d'esperar sis mesos»

​La Shala, fent comunitat iogui i cooperativa des de Vic

| 04/11/2023 a les 19:50h
Arxivat a: Setembre social, Àgape, cooperatives, cooperativisme, Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, acompanyaments, psicologia, psicoteràpia, Cristina Costa, Judit Farré, Cristina Puntí, economia social i solidària, economia social, economia solidària, món cooperatiu
Cristina Puntí, Judit Farré i Cristina Costa, les tres sòcies treballadores d'Àgape
Cristina Puntí, Judit Farré i Cristina Costa, les tres sòcies treballadores d'Àgape | Josep Comajoan
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/11/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Viquipèdia defineix «àgape» com aquell terme grec que descriu «un tipus d’amor incondicional i reflexiu, on l’amant té en compte només el bé de l’ésser estimat». El concepte va inspirar a Cristina Costa, Judit Farré i Cristina Puntí per donar nom a la cooperativa d’acompanyament a persones que van crear el desembre de 2021 amb l’acompanyament de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. «Ens va ressonar molt el nom, remet a l’amor desinteressat, sense esperar res a canvi», recalquen les tres sòcies d’aquesta cooperativa vigatana.

Cristina Puntí és psicòloga i psicoterapeuta, des de 2012 centrada en l’atenció psicosocial individual, familiar i grupal. Cristina Costa és tècnica en integració social i educadora social. Aporta l’experiència en l’acompanyament de persones adultes per la millora de l’ocupabilitat i en intermediació laboral i processos de regularització administrativa d’estrangeria. Judit Farré és psicòloga, psicoterapeuta i educadora social. Aporta l’experiència de més de vuit anys en l’àmbit social i d’intervenció comunitària i en l’acompanyament emocional a grups de dones i de creixement personal.

Totes tres treballaven a Càritas de Vic. Veien que treballaven bé juntes i que podien aportar des de la mirada de l’acompanyament a les persones tot el que havien après i transformar-ho segons les seves inquietuds. «Compartíem una mirada i una manera de treballar, sentíem que podíem aportar molt a aquest àmbit professional de la salut i l’educació», record Cristina Puntí. 

«Com ens acompanyem a nosaltres, és un reflex de com volem acompanyar a la resta de la gent»

Ja l’any 2020, el de l’esclat de la covid, n’havien començat a parlar. I el juny de 2021 van fer un retir per parlar-ho més detinguda. «El projecte va anar tenint un creixement molt orgànic, donem molt de valor a la cura, i Àgape també va anar creixent així», ressalta Judit Farré. «Cuidem molt la relació entre nosaltres; com ens acompanyem a nosaltres, és un reflex de com volem acompanyar a la resta de la gent», incideix.
 

Sessió grupal a Àgape


Van informar-se dels diferents models d’empresa i després d’unes primeres converses a Creacció, van confirmar que el format de cooperativa «és el que més s’adiu a la nostra relació, estil de lideratge, i com ens sentíem més còmodes; volem molta horitzontalitat i treballar de manera cooperativa… En definitiva, era portar a l’empresa el que ja fèiem», remarca Judit Farré. «Un model no jeràrquic, on tothom té veu; posem també en valor què és el cooperativisme i que es vegi que hi ha altres formes de treballar i de funcionar», afegeix Cristina Costa.

L’objectiu d’Àgape és traslladar els més de deu anys d’experiència de les tres professionals en l’acompanyament i la formació en l’àmbit social i de la psicologia. Ho volen fer a partir d’una visió holística, tenint en compte diferents perspectives de les persones acompanyades: personal, social i cultural, formativa, familiar, econòmic, relacional, etc. «Ens relacionem amb l’altra sabent que és l’experta en la seva vida i en l’àmbit d’actuació on treballa», destaquen. «Des del respecte i una actitud cooperativa», emfatitzen.

Acompanyaments en el tràmit administratiu, però també a la persona

Així, per exemple, en l’acompanyament en la gestió administració de documentació a persones estrangeres, intenten defugir del tracte fred que massa vegades s’associa a aquest tipus de processos. «També acompanyem a la persona durant el procés, que sol ser llarg i complex, també li fem un acompanyament emocional», explica Cristina Costa. O en l’àmbit de la psicoteràpia, a partir de «la inquietud que la psicoteràpia privada no tothom hi té accés, que no sigui un privilegi o bé haver d’esperar sis mesos».
 

Les tres sòcies treballadores d'Àgape en un moment de distensió després de l'entrevista Foto: Josep Comajoan


Aquest tipus d’acompanyaments, tot i ser importants, perquè no tothom els dona amb la humanitat amb què intenten afrontar-los a Àgape, no és el que fan més en el dia a dia des de la cooperativa, on bàsicament ofereixen serveis de psicologia i psicoteràpia i de formació i acompanyaments grupals. Acompanyaments psicoterapèutics per la millora del benestar i la salut mental i emocional, des del dol al creixement personal, les violències, l’educació emocional o l’afrontament a la por. 

En l’àmbit de la formació, ofereixen tallers, seminaris o xerrades amb formats diferents, tant presencials com virtuals, en l’àmbit social, de la salut i de l’educació. Oferint dissenys a mida segons les necessitats i característiques de les persones a qui va dirigida la formació. Les temàtiques van des d’aportar eines i recursos per l’acompanyament a persones a l’educació, gestió i acompanyament emocional; estrès i burnout; gènere, sexualitat, violències masclistes i relacions afectives; autoestima i autocura; relació amb les xarxes socials i les TI, o addicions, per citar-ne algunes.

«També li donem una mirada més comunitària, acompanyant voluntariat per fomentar la cohesió social i la llengua, en aquest cas la llengua com a vehicle, en alguns grups», afegeix Cristina Costa. S’adrecen especialment a equips i professionals d’empreses, entitats i administració pública que treballin en l’atenció a les persones en l’àmbit educatiu, social i de la salut. «El nostre objectiu és oferir diferents eines, espais i metodologies per fer possible que, en l’atenció a les persones, esdevinguin canvis individuals, grupals i col·lectius», destaquen. Tot plegat, diu Cristina Costa, «des d’una mirada de la cura a la persona». En definitiva, amb molt d’àgape.

[Reportatge publicat en col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central]
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»
Ivan Hernández i Enric Fluvià treballant a l'obrador de Mas Corcó
Ivan Hernández i Enric Fluvià treballant a l'obrador de Mas Corcó | Sara Blázquez Castells
Josep Comajoan Colomé
La fidelització de la clientela permet a Mas Corcó que el 90% de la producció ja la tinguin venuda al moment de posar el pa al forn | Guanyar el premi dels «Aliments Excel·lents» d’Osona ha representat un abans i un després en la cooperativa manlleuenca
L’equip del reportatge es va desplaçar a l’Escola de Policia d’Àvila
L’equip del reportatge es va desplaçar a l’Escola de Policia d’Àvila | 3CAT
El reportatge 'Infiltrats' del '30 minuts' explica com almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia es van infiltrar, a principis del 2020, en diversos moviments socials dels Països Catalans | Per primera vegada, es fan públics els errors que van cometre i que van ser claus perquè les investigacions de la Directa els descobrissin