El dret a l’habitatge, a la igualtat real i efectiva de les persones del col·lectiu LGTBIQ+, a una mort digna, a l’avortament, el de residència i treball per a joves d’origen estranger o a una salut pública universal. Aquests són alguns dels drets que estan en perill si el pròxim 23 de juliol la ultradreta arriba al govern de l’estat espanyol, segons alerten la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya. 

Les dues entitats coincideixen que assolir aquests drets no ha estat fàcil i han comportat molts anys de lluita, per la qual han engegat una campanya conjunta on demanen a la ciutadania que el pròxim 23 de juliol acudeixi a les urnes per votar formacions que no faran un pas enrere en matèria social i continuaran avançant en tots aquests àmbits. 
 
Ara bé, tal com adverteix Manuel Peinado, vicepresident de la Federació Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, la realitat és que la ultradreta ja està governat en molts llocs. En les passades eleccions municipals, celebrades el 28 de maig, Vox és la formació que més va créixer a l’estat espanyol. Arran d’això, actualment, està en l’executiu de 140 municipis, 26 amb majoria absoluta i la resta, principalment, amb pactes amb el Partit Popular. En aquella jornada també es va celebrar eleccions autonòmiques en diferents regions de l’estat espanyol i, conseqüentment, Vox i PP han segellat acords als governs de les Illes Balears, el País Valencià i Extremadura. 

Primeres prohibicions

Allà on governen, han retirat les regidories o conselleries d’Igualtat, han canviat els minuts de silenci de les víctimes de la violència masclista pel concepte de «violència intrafamiliar» com el que pateixen infants o persones de la tercera edat; han eliminat carrils per a bicicletes o s’han negat a desplegar la bandera LGTBI durant la celebració de l’Orgull en ajuntaments i institucions.

«Posar la bandera LGTBIQ+ el mes de l’Orgull no és un símbol més, és el reconeixement de la institució dels drets que té el col·lectiu i, per tant, quan la retires dones un missatge clar de què no tenim el suport institucional», especifica Peinado, que argumenta que amb això el que es transmet és: «No us volem aquí».
  A més, l’activista LGTBI, també recorda que no només s’ha posat el crit al cel des dels moviments socials, sinó que «el món de la cultura s’ha aixecat en contra de la censura», després que en municipis governats per PP i Vox es retiressin de les cartelleres funcions teatrals o pel·lícules que ja estaven programades com, per exemple, el film Lightyear, on surten dues dones fent-se un petó, del cinema d’estiu de Santa Cruz de Bezana (Cantàbria); o la representació de l’obra Orlando, de Virgina Wolf, a Valdemorrillo (Madrid), on un home es converteix en dona. 

Arran d’això, la «Plataforma de Artes Libres», en un concís comunicat publicat en català, castellà, euskera i gallec ha exigit que es freni la cancel·lació de propostes teatrals o cinematogràfiques. «Les i els professionals del món de la cultura volem denunciar el retorn de la censura que està atemptant contra la llibertat d’expressió, un dret consolidat socialment i democràticament en la Constitució. Exigim la protecció dels nostres drets fonamentals perquè sense CULTURA no hi ha democràcia», defensa l’entitat.

Increment d’agressions  

El passat 27 de juny, la formació liderada per Santiago Abascal va retirar una polèmica lona que va penjar a Madrid on sota el missatge «Vox decideix el que és important», es veia una mà amb una polsera de la bandera espanyola que llançava a una paperera els distintius del col·lectiu LGTBI, feminista, de l’agenda 2030 (polítiques ambientals de la Unió Europea), dels independentistes catalans, de l’ocupació i del partit comunista. 
 
En concret, es va veure obligat a retirar-la, després que, en el marc d’una querella del PSOE, la Junta Electoral Central considerés que estava fent campanya política abans que s’iniciés el període per dur-la a terme. Ara bé, va desestimar posicionar-se sobre si la pancarta podria ser constitutiva d’un delicte d’odi, tal com es requeria a la denúncia, ja que va al·legar que no tenia competències per pronunciar-se al respecte. 

«Queda molt clar que tot el que sigui social, realment, no els hi agrada. Volen posar dins d’una paperera tots els drets o els de la gran majoria de persones de l’Estat, que no són com ells els hi agradaria que fossin», remarca Peinado.

El problema principal, lamenta, és que aquests discursos estan incrementant les agressions o discriminacions contra els diferents col·lectius. De fet, l’Observatori Contra l’Homofòbia ha denunciat que en el primer trimestre d’enguany s’han registrat 85 incidències LGTBIfòbiques, un 19,8% més que en el mateix període del 2022. 
 
Ara bé, segons Peinado, no només han augmentat les agressions LGTBIfòbiques, sinó cap a qualsevol col·lectiu protegit. «Com que hi ha aquest tipus de discurs a la part pública, a la premsa, a les televisions, per part de polítics, això dona ales als que odien a tota persona que és diversa», reflexiona Peinado, que agrega que això «legitima qualsevol mena de discriminacions, agressions verbals o agressions físiques».  

El temor que la ultradreta arribi al govern de l’estat espanyol

Un dels temors de les entitats socials és que el Partit Popular i Vox repeteixin la fórmula que ja han dut a terme a ens locals i autonòmics per governar en coalició l’executiu de l’estat espanyol. Això, denuncien des de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que representa a més de 3.000 entitats, i la Federació Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, pot comportar que hi hagi un retrocés en els drets adquirits. 

«Ho han dit directament, que volen retallar la Llei LGTBI-trans a l'àmbit estatal o han començat a canviar la violència masclista per violència intrafamiliar. Tot això, mostra que el tema social poc els importa i ho voldrien retallar tot», especifica Peinado.

Per tot plegat, les dues entitats han decidit posar en marxa la campanya «Atura el retrocés, vota pels teus drets», que es va presentar aquest dijous a Barcelona. Amb aquesta, es vol incentivar que les persones acudeixin a les urnes el pròxim 23 de juliol. «Tenim molt clar, que la gran majoria de la societat no vol una societat com la que ells s’imaginen, que està 40 anys enrere», exposa Peinado. En aquest context, considera que la ciutadania vol conviure en una societat diversa, en la qual es respectin els drets de tothom. 
 
«Entenem que hi ha una desafecció cap a la política, especialment, del jovent que és totalment comprensible; però tenim molt clar, també, que la part de la població que vol una societat igualitària, diversa i amb tota aquesta riquesa, ha d’anar a votar perquè l’altra part no deixarà d’anar-hi», sentencia Peinado. 

La campanya      

En el marc de la campanya engegada per les dues entitats, que inclou un vídeo i flyers digitals, es demana la mobilització electoral de la població en defensa dels drets socials conquerits i per frenar l’avenç de l’extrema dreta en els pròxims comicis. Entre aquests, van destacar les dues entitats en el dia de la presentació, s’engloben els de les dones, el col·lectiu LGTBI, les persones d’origen estranger, les racialitzades i les que es troben en situació de vulnerabilitat per qualsevol altra raó. 

Amb aquesta campanya, que tindrà llocs fins al 21 de juliol, principalment, a les xarxes socials, «s’alerta del perill real d’una involució dels drets socials i civils i de la creació d’un clima polític i institucional que qüestioni tota la lluita aconseguida en les darreres dècades», segons un comunicat emès per les dues entitats.
 
En aquest, també, es posa de manifest que la societat catalana «és a les portes d'un risc real de pèrdua de drets i de fer passes enrere» per processos electorals en altres administracions: «Malauradament, aquesta és una tendència en auge a Europa i en nombrosos països occidentals». 

Per les dues entitats, cal fer un «front comú que s’oposi fermament» als discursos d’odi i insten que tothom acudeixi a les urnes, sobretot, les persones joves que ja tenen aquests drets adquirits. «Cal implicar-los i fer-los protagonistes d’aquesta lluita compartida que no ha acabat», es remarca en el comunicat, que conclou: «Si bé és evident que hi ha problemàtiques socials que encara cal resoldre, no és a través de la desafecció ciutadana i la desconfiança vers l’acció política que es resoldran, sinó que aquests esdevenen l’ambient ideal per al populisme i el creixement de l’extrema dreta».