Setembre Crític

​Un cant col·lectiu contra el feixisme

Diversos col·lectius manlleuencs componen i interpreten una cançó contra el feixisme a les envistes del 28M

L’objectiu és trencar l’estigma contra les persones racialitzades i mostrar un poble viu i acollidor des de la cultura popular i l’autoorganització

El Casal Boira Baixa de Manlleu compra i ja comença a treballar en la reforma de la casa on tindran la nova seu

| 21/05/2023 a les 16:01h
Arxivat a: Setembre crític, convivència, antirracisme, antifeixisme, música, Casal Boira Baixa, cultura popular, Cor de Carxofa, Colla Gegantera de Manlleu, racisme, feixisme, 28M
Aquesta notícia es va publicar originalment el 21/05/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Estem a les portes d’unes eleccions on partits obertament feixistes i racistes es presenten a diverses alcaldies. A Ripoll, el partit de Sílvia Orriols, Aliança Catalana, intentarà mantenir la regidoria que va guanyar el 2019 amb el Front Català, partit que posteriorment va abandonar. El mateix Front Català presentarà llistes a capitals com Manresa, Girona o Barcelona. A Vic, Josep Anglada també intentarà recuperar la cadira amb el partit Som Identitaris, després que el 2019 la justícia li impedís presentar-se després de condemnar-lo per unes coaccions a un menor d’edat.

I no ens oblidem de Vox, que triplica el nombre de candidatures municipals i presentarà un total de 133 llistes a Catalunya davant de les 45 que va presentar el 2019. Finalment, a Manlleu Sílvia Orriols ha muntat una sucursal d’Aliança Catalana, un municipi on PxC havia arribat a tenir tres regidors i on es tem que el discurs de suposada inseguretat que atien la majoria de partits decantin l’electorat cap als discursos d’ultradreta.

Ha sigut justament a Manlleu on ha nascut una proposta per fer front a aquesta deriva totalitària. Diversos col·lectius com el Casal Popular Boira Baixa, el grup de glosa Cor de Carxofa o la Colla Gegantera de Manlleu han compost una cançó amb l’objectiu de trencar l'estigma contra les persones racialitzades i mostrar que són un poble viu i acollidor mentre donen visibilitat als col·lectius de l'entorn de la cultura popular i l'autoorganització.

Diferents músics de la comarca i membres de col·lectius manlleuencs en canten les estrofes. Entre elles destaquen Marta Roma, Mar Pujol, Àlex Pujols, exTxarango i actualment a Arribar i Ploure, Met, saxofonista de Juantxo Skalari, Clara Arrey, trombonista de Greska o els rapers Resiliència. La cançó ha estat gravada a la Coctelera Studio de Torelló per Ivan López.

En paraules d’Ariadna Masmitjà, una de les impulsores de la cançó «la nostra voluntat és mostrar el futur que volem», per això també parlen d'educació i sanitat públiques o remunicipalització de l'aigua. Pel que fa a la convivència, la cançó pretén aportar nous punts de vista al fet migratori. Una de les estrofes clama: «La nostra sort és compartir cultures, orgulloses de la memòria col·lectiva, de l'avi que va venir d'Andalusia i del que fuig de la pobresa en patera».
Jordi Montañez
Jordi Montañez | Àlex Carmona
Originalment, el cantautor va preparar el tema per encàrrec de la dramaturga Laia Alsina per a l’obra 'Els colors de la pluja' | Montañez ha volgut donar en el videoclip de la versió d''Aquesta remor' una sensació de brogit i de fressa anònima i a la vegada col·lectiva
Els guanyadors de la 3a edició dels Premis Eixarcolant, acompanyats de la presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, Paula Llauradó, a la dreta, i el president sortint, Marc Talavera, a l'esquerra
Els guanyadors de la 3a edició dels Premis Eixarcolant, acompanyats de la presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, Paula Llauradó, a la dreta, i el president sortint, Marc Talavera, a l'esquerra
En la categoria de recerca va guanyar un treball de Connecta Natura sobre innovació en la transferència etnobotànica | Els Premsi Eixarcolant busquen ser un espai de debat, cultura i reivindicació entorn de l'etnobotànica i el desenvolupament rural
Dues furgonetes i un cotxe dels Mossos posicionats per garantir que el desnonament es podria dur a terme
Dues furgonetes i un cotxe dels Mossos posicionats per garantir que el desnonament es podria dur a terme | Ferran Domènech
La persona desnonada vivia amb dues nenes sense aigua ni gas perquè la propietària els hi havia tallat | La persona afectada va al·legar haver patit violència de gènere i haver estat víctima d'una conxorxa per part del seu exmarit i la propietària del pis