En Moviment | Premis Economia Social

Més de 9.000 euros en premis per als millors treballs universitaris sobre cooperatives i economia social

El jurat valorarà especialment aquells treballs universitaris que vinculin l’economia social o les cooperatives amb la transició ecosocial

El termini per presentar els treballs aquest any acaba el 10 de juliol

Cucsperativa, un projecte osonenc de gestió mancomunada dels residus orgànics, guanyador als Premis Economia Social 2022

| 03/03/2023 a les 20:22h
Arxivat a: En moviment, premis, cooperatives, Premis Economia Social, món cooperatiu, economia social, economia solidària, economia social i solidària, cooperativisme
Foto de família de tots els guanyadors dels Premis Economia Social 2022
Foto de família de tots els guanyadors dels Premis Economia Social 2022 | Anna Pujol Navarro
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/03/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els Premis Economia Social 2023 repartiran 9.200 euros a treballs universitaris de fi de grau, postgrau i màster. En aquests premis, dels quals s’acaben de publicar les bases i els convoca la Fundació Roca Galès en el marc del Programa d’Economia Social de la Generalitat, es poden inscriure treballs originals tant individuals com col·lectius que es presentin entre el 17 de setembre del 2022 i el 10 de juliol del 2023, dia que es tanca la convocatòria per participar-hi.

L’acte de lliurament dels Premis serà la segona quinzena de setembre. Segons s’estipula a les bases, s’atorgarà 1.100 euros als guanyadors de les categories de Treball de Fi de Grau (TFG), Treball de Postgrau (TP) i Treball Fi de Màster (TFM); així com el que obtingui el Premi Especial. També rebran 900 euros els segons millors de cada categoria. Als premiats se’ls recompensarà amb 300 euros més per a serveis i productes del mercat social.

En un context marcat per l’emergència climàtica, la transició ecosocial serà un dels eixos principals dels Premis Economia Social 2023. Per això, el jurat valorarà especialment aquells treballs universitaris que vinculin l’economia social o les cooperatives amb la transició ecosocial, és a dir, la transformació de les societats cap a un model més sostenible que equilibri el desenvolupament econòmic i social amb els recursos limitats del medi natural.

A més, també es tindrà en especial consideració que els treballs abordin i donin respostes a un problema actual de la societat, que presentin solucions innovadores, així com que incloguin una perspectiva de gènere.

La principal finalitat dels Premis és reconèixer els treballs acadèmics teòrics i pràctics que posin l’accent en noves maneres de produir, gestionar i consumir mitjançant l’economia social i el cooperativisme. Un altre dels seus objectius és donar visibilitat a les àrees de coneixement vinculades a aquest model econòmic en les universitats catalanes, però també a fomentar l’especialització de l’alumnat en aquestes matèries.

Cucsperativa, premiat el 2022

En l’edició de l’any passat es van presentar un total de 43 treballs d’11 universitats catalanes. La recerca d’un grup d’estudiants vinculada al projecte Cucsperativa, sobre l’alternativa de gestionar els residus orgànics amb vermicompostatge en lloc de fertilitzants químics, va rebre el Premi Especial. Aquests provenien del postgrau d’economia social i solidària impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària (XES), coordinat per la cooperativa La Ciutat Invisible i amb el reconeixement acadèmic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

D’altra banda, el premi al millor TFM va ser per a Marc Dalmau Saba, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per una recerca sobre models alternatius de tinença i ús de l’habitatge en el món rural. Pel que fa a la categoria de TP es va premiar a Anna Lara Llonch, de la UAB, per una recerca sobre comunitats energètiques, que inclou un banc d’eines per a la seva creació. Finalment, el premi al millor TFG, el va rebre Ariadna Julià de Gispert, de la UPF, per una recerca que planteja una proposta transformadora per revertir el despoblament rural.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Dies d'agost, editora de Setembre, s'afegeix a la campanya #SomhiJuntes on entitats de l'economia social i solidària fan el pas a la xarxa social Mastodon, alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter | El pas es fa a Mastodon i no Bluesky perquè aquesta depèn d'una empresa de Silicon Valley i podria patir el mateix procés de degradació que Twitter
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Albert Rivas
En el marc de l'exposició «3 mesos, 3 setmanes, 3 dies» de Francesc Ruiz a ACVic Centre d'Arts Contemporànies, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Durant el recorregut es va comptar amb la intervenció i el punt de vista de la plataforma Per Una Plana Viva, el Grup de Defensa del Ter, Càrnies en Lluita, Osona Respira, la Fera Ferotge i l'autor de l'exposició
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»