Aquesta notícia es va publicar originalment el 31/03/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El dia 29 de març de 2023, a Vic, es viure un acte històric, una magnífica ocasió de crear xarxes que obren el feminisme a la lluita del col·lectiu de les dones trans, per apropar-nos totes, per destapar les trampes del patriarcat que pretén crear antagonismes dintre del moviment feminista.Amb motiu dels actes que es fan del Dia Internacional de la Visibilitat Trans i amb el títol de «Dia de la visibilitat trans. Tenim llei, i ara què?», tres persones trans tan rellevants com Mar Cambrollé, Alejandro Zarzuelo i Fina Campàs van fer una repassada de la legislació que ha afectat i afecta les persones trans, des de la Ley de vagos y maleantes franquista, de terrible memòria, fins a la llei trans aprovada recentment. Però no només de la legislació, sinó de la repressió: pública, familiar, laboral...
Va introduir l’acte Alejandro Zarzuelo, home trans col·laborador d’ATA, Associació Trans Sylvia Rivera, d’Andalusia i expert en qestions d’identitat de gènere, col·laborador en el redactat de projectes legislatius i socials. Ens va situar amb una mirada enrere, des del franquisme fins ara.
Mar Cambrollé Jurado va néixer a Sevilla l’any 1957. Va tenir una infància difícil. El seu pare la colpejava quan era petita perquè era femenina. Va abandonar l’escola als tretze anys. I va començar a treballar com a rentavaixelles als catorze anys.
El 3 d’octubre de 2018, Cambrollé i un grup de 16 persones trans i pares amb fills trans van iniciar una vaga de fam i van demanar a Unides Podemos que recolzés l’aprovació ràpida de la Llei Integral de Transexualitat. La vaga de fam va durar onze hores abans que Unides Podemos acordés portar la llei a debat al Congrés abans de l’agost del 2019. Des del desembre de 2018, Cambrollé era la presidenta de l’Asociación de Transexuales de Andalucía . Des de març de 2020 era la presidenta de la Federació de Plataformes Trans.
Mar Cambrollé, amb una dialèctica brillant i apassionada, es va ficar el públic a la butxaca. Amb una força comunicativa increïble, va saber fer-nos sentir i compartir el patiment de tota una vida de repressió, però també la força i la determinació de continuar endavant. «No és la llei que volem –va dir- però sí que és la base des de la qual podem continuar la lluita», i també: «El feminisme és l’eina per canviar el món».
Fina Campàs, promotora i presentadora de l’acte, és una activista trans nascuda a Vic. Va fer el seu trànsit de gènere el 2011. És cofundadora de la Plataforma Transforma la Salut, l'Associació Trans Baix i Acció Trans, de la qual és presidenta. Membre del CNLGTBI de Catalunya, coordinadora del grup de treball trans de CNLGTBI i del CND de Catalunya, ha participat en iniciatives legislatives vers les persones trans.
De la mà de Fina Campàs (ara número 6 de la llista municipal de la CUP de Vic), i amb la seva manera planera i senzilla d’explicar les coses, vam tenir l’oportunitat d’apropar-nos a la realitat trans sense les barreres de la ignorància i dels prejudicis. Ella va parlar dels efectes concrets que té la llei aprovada als municipis i a Calalunya, és a dir: l’aplicació de la llei en temes concrets, com ara habitatge, treball, salut...
L’acte, al qual van assistir una cinquantena de persones, va acabar amb un merescut homenatge a Richard Teixidor, per haver estat un dels precursors de la visibilitat gai a la comarca.
Pel que fa a Juntes som revolució, la coordinadora de grups feminista, agraïm immensament a la Fina la seva invitació per participar a l’acte. Acabat el debat, ja al carrer, davant del Casino, vam fer una versió reduïda de la nostra performance per visibilitzar les dones mortes per violència masclista, que ja són disset des que va començar l’any (a Catalunya i l’Estat espanyol), entre les quals una dona trans. Vam llegir els seus noms i vam fer una estesa de sabates vermelles entorn d’una pancarta en què es podia llegir «Prou dones assassinades». Després d’un minut de silenci en el seu record, dues companyes de Juntes som revolució i una del col·lectiu trans van llegir un comunicat de denúncia d’aquesta societat malalta que encara menysprea, assetja i mata les dones, siguin trans o no.