El Diacrític

Mira, el castellà és la llengua que serveix per entendre'ns

Article de Carme Brugarola sobre l'ús del català, especialment entre el jovent, i els comportaments erràtics d'alguns polítics amb responsabilitats de govern

«La Kings League ha estat la gota que ha fet vessar el got. Al més pur estil del circ romà els patricis Aragonès, Trias, Maragall, Rufián i tota la cúria sencera gaudien mentre les feres s’empassaven d’un glop el pal de paller de la nostra cultura: la llengua»

Júlia Ojeda: “Sense consciència lingüística i sense un projecte polític darrere, estem venuts”

| 29/03/2023 a les 06:15h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Pere Aragonès, política lingüística, llengua catalana, llengua, Kings League
Les conselleres Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, amb la Queta, en la presentació d'una campanya en favor de l'ús del català el 14 de març passat
Les conselleres Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, amb la Queta, en la presentació d'una campanya en favor de l'ús del català el 14 de març passat | Generalitat de Catalunya
Aquesta notícia es va publicar originalment el 29/03/2023 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
«Mira, el castellà és la llengua que serveix per entendre’ns. El català, el català és cosa només dels catalans i com que tu no ho ets i ni t’hi considerem, ni t’hi considerarem, no cal que l’aprenguis perquè tu no ets català... No cal el català, no té cap utilitat ni serveix per res. Per tant,  vist des de qualsevol punt de vista, utilitzar el castellà amb una persona que viu aquí i que parla en castellà no és bo, per tot això jo mantinc el català.»

Enric Larreula @mantincelcatalà 

Gràcies Enric per donar-nos el cop de mà que fa girar la garba. No m’imagino un camp de blat deixat a l’intempèrie. Les colles del segar i del batre que anaven d’un camp a l’altre o les segadores actuals recullen fins al darrer gra i aprofiten tots els brins de palla.  Si volem que  la terra quedi ben assaonada hi hem de ser tots i cada dia: homes, dones, jovent i criatures. Mans a l’obra! Diuen que el 1942 hi havia 10.000 llengües , actualment en queden menys de la meitat i una bona colla estan en perill d’extinció. El català, n’és una. Veig que hi ha molta sequera per part de l’administració i la terra ja és erma. Enric, el teu cop de mà no sé si servirà de gaire, em penso que no ens deixen girar la garba i es podrirà: el president de la Generalitat ha venerat la llengua espanyola a la Kings League. Mentre el veiem gaudint de l’espectacle uns quants ens cagàvem a les calces. 

No estem en el nostre millor mood per parlar de l’estat de salut de la nostra llengua OMG (Oh, my good)! La llengua catalana és una loser, no sap on navega i si no aconseguim que sigui mainstream se’n va pel pedregar.  Esperem que ho peti aviat i que a ningú li sudi. Però fet i debatut és de sòmines pensar que parlar català pot ser xetat. Ho tenim fotut tant si la burra no fa rucs com si els rucs no fan xumeres. Antonio Baños també ho té clar, cínicament ja diu que «el catalán no tiene ningún espacio».

L’altre dia, la meva cara de boomer va quedar de pasta de moniato davant de l’argot juvenil. Vaig comprendre el que deien, però no sé si ho vaig entendre tot. Sense fotre’ls la xapa els vaig demanar si parlaven sempre català al seu Cau i em van dir que sí. Li vaig veure al català una espurneta de vida si, a banda, els joves són capaços de notar que respondre «tinc 15» quan els demanen: «quants anys tens?» no sona bé. I que tampoc sona bé quan es diu: «a què olora?». Si s’abandona de forma reiterada l’estructura de la llengua tot farà pudor de cremat. La interferència del castellà i de l’anglès, de bracet de la demolingüística, i del genocidi lingüístic en nom del negoci, és verí per la nostra llengua. 

La Kings League ha estat la gota que ha fet vessar el got. Al més pur estil del circ romà els patricis Aragonès, Trias, Maragall, Rufián i tota la cúria sencera gaudien mentre les feres s’empassaven d’un glop el pal de paller de la nostra cultura: la llengua. 

Quin sentit té que aquesta setmana el conseller d’Educació hagi convocat els centres educatius a la Farga de l’Hospitalet per salvaguardar la llengua dins del programa «Usos lingüístics en l’àmbit educatiu»? Cap. La llengua l’acaben de sacrificar a la Kings League. No caldria fer cap programa si la llengua fos necessària on ho ha de ser: davant de més de 90.000 persones. Quin fail! En Cesc Triquell, famós del programa Eufòria, diu que cantar en català no és carca ni caspós. Si ho diu és que hi ha algú que ho pensa. Ni bufaran bons vents, ni ens canviarà la sort si no podem dir davant de 90.000 persones: mira, el català és la llengua que serveix per entendre’ns. Sort n’hi ha que en som uns quants que l’hem recollit mal ferida i l’hem portat a l’UCI. La salvarem! Mal pesi als polítics venuts al mercantilisme. Periodt.
La reflexió personal que ha inspirat aquesta col·lecció de quadres és l'agraïment com a motor de vida
La reflexió personal que ha inspirat aquesta col·lecció de quadres és l'agraïment com a motor de vida | Eva Freixa
El diumenge 22 de desembre, la músic Roser Cruells, sota el pseudònim Onam Kalea, exposa la seva obra de pintura en una mostra titulada «Gràcies» | Aquesta mostra única tindrà lloc de 10h a 20h al número 2 de la Plaça del Paradís, baixos dreta, a Vic
Activistes de la PAH i del Grup de Suport Mutu de Manlleu congregats davant de l'immoble del carrer Cavalleria per donar suport a la família afectada
Activistes de la PAH i del Grup de Suport Mutu de Manlleu congregats davant de l'immoble del carrer Cavalleria per donar suport a la família afectada | Ferran Domènech
Ferran Domènech
El desnonament de Manlleu s'ha pogut aturar gràcies a la presència d'activistes de la PAH i el Grup de Suport Mutu | Al de Vic no s'hauria presentat la comitiva judicial
Eva Vilaseca, recolzada en una de les naus de Can Batlló, a Barcelona
Eva Vilaseca, recolzada en una de les naus de Can Batlló, a Barcelona | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
Entrevista a Eva Vilaseca, una de les impulsores de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial i co-coordinadora del llibre ‘Futurs (im)possibles’ | «Cal un moviment ecologista amb més força, que vagi més enllà de l'ecologisme i amb capacitat de generar propostes i defugir de l’ecologisme del no»