​Els barris, contra les cordes

-¿Què fas sense el xandall? Ves a casa a buscar-lo que vius al costat!

- Ja no... ens han fet fora.

Aquestes varen ser les primeres paraules que vaig escoltar en entrar al gimnàs popular de Vallcarca.

José, un nen d'onze anys, es va quedar a peu dret, observant, mentre el seu amic s'embenava. Ja estava a punt per començar a aprendre a lluitar.

Aprendre a lluitar és la funció dels gimnasos populars? Arran de quina necessitat sorgeixen aquests espais entre el totxo despersonalitzat de les grans ciutats?

L'augment dels espais d'oci autogestionats, així com els gimnasos populars, no és fruit d'una coincidència. La gentrificació de la ciutat, la manca d'espais no mercantilitzats i la necessitat de crear infraestructures de barri són part de les raons per les quals, a l'àrea metropolitana, han aflorat els gimnasos populars.

Tampoc és coincidència la ubicació dels mateixos: barris perifèrics o ciutats pròximes a l'àrea metropolitana. Barris on la situació social és molt específica: la falta d'espais culturals i socials a l'abast de tothom fa que molts infants i joves no es puguin permetre l'abonament abusiu del transport cap al centre de la ciutat, o simplement, no puguin pagar una quota als gimnasos privats.

L'economia precària va de bracet dels gimnasos populars que pretenen oferir una alternativa a l'oci mercantilitzat de la ciutat comtal.
 
El gimnàs Matilde Landa pretén recuperar l'esperit obrer i popular de la boxa

Mentre trepitjava el renovat gimnàs de l'antiga Massana, el Pep comença l'entrenament, entre veus llunyanes de l'assemblea veïnal. Es parla de lluita. Lluita com a eina de superació, cooperació i transformació social. Lluita també com a conquesta d'espais no sexualitzats, on totes se sentin còmodes. Espais amb cossos no normatius i lluny de la mirada inquisidora del model de societat imposat.

Un cop més la posada en escena subratlla que la presència dels gimnasos populars va més enllà de l'aspecte esportiu. Aquests gimnasos fan una funció al barri, vinculats al món de l'associacionisme i creen un entorn radicalment excloent amb la discriminació religiosa, ètnica o sexual.
 
El projecte de l'antiga Massana s'autodefineix amb un lema clar: «Reapropiant-nos dels esports de contacte, entrenant l'autodefensa».

La boxa a Barcelona té una forta tradició obrera i popular. El gimnàs popular Matilde Landa, al bell mig de Barcelona, pretén recuperar l'esperit obrer i popular d'aquest esport.
 
El gimnàs, potser el més recent de la ciutat, neix el 2021 quan diversos col·lectius s'agrupen per recuperar l'espai de l'Antiga Escola Massana i ofereix diverses disciplines com la boxa, el muay thai i jujitsu.

L'espai en conjunt pretén ser una eina de millora per al barri i una oferta alternativa d'oci al mercat barceloní. Un espai on els joves puguin exercir l'esport i descarregar frustracions d'un barri amb un índex elevat de pobresa i conflictivitat.
 
El gimnàs popular Matilde Landa pretén oferir recursos en l'àmbit esportiu en un sistema que exerceix violències en tots els àmbits de la nostra vida. Vers aquestes violències cal una resposta conjunta i de referència veïnal.

El projecte, però, penja d'un fil. El 3 de gener el govern municipal va aprovar un pla de reforma del barri que inclou aterrar part de l'edifici. Aquest fet provocaria el desallotjament de tota activitat dins l'espai autogestionat.
 
El gimnàs popular de Vallcarca, alternativa social en un barri sense oci no privat

José, entrenador de boxa del Gimnàs popular de Vallcarca dona indicacions als boxejadors mentre recorda com, al voltant de 2020, varen començar a donar classes de boxa al carrer al bell mig de Vallcarca a petició dels veïns. Va néixer així el Club de boxa Subietas, en honor a Jacint Subietas, boxejador professional als anys vint del pes gall que va pertànyer a la CNT.

El gimnàs popular de Vallcarca fa honor a la lluita antifeixista, no tan sols a les seves parets, sinó en el projecte polític del centre social i ofereix boxa i jujitsu a parts iguals.
 
Arrenca la sessió de boxa i mentre el cel s'enfosqueix, les companyes comencen a escalfar tot comentant la situació de temporalitat del gimnàs: pendent de judici i en mans d'un procés judicial que, de moment, sembla que avança favorablement.

Mentre comenten la jugada, el cronòmetre es posa en marxa i, després de l'entrenament físic, comencen els rounds d'espàrring.

Esgotats, satisfets i convençuts de què el projecte és més que necessari en un barri sense alternatives d'oci no privat, esgoten els minuts d'entrenament.
 
El gimnàs popular Rukeli, espai per sobre el lucre econòmic i allunyat de la rivalitat

Un altre projecte consolidat és el Gimnàs popular Rukeli, en memòria de l'emblemàtic Johann Wilhelm, «Rukeli» Trollmann, també boxejador dels anys vint, conegut per la seva oposició al règim nazi.

El gimnàs popular Rukeli és a Sabadell, allunyat del formigueig de Barcelona. Rukeli va néixer el 2015, inspirat en els gimnasos de barri i en la cultura de la boxa a Catalunya. Rukeli pretén ser un espai dedicat a les arts marcials per sobre el lucre econòmic i allunyat de la rivalitat. Des del Rukeli es creen vincles de suport i cura, de convivència i de pertinença a un espai de disciplina física.

Els membres del gimnàs tenen clar que l'adquisició d'hàbits i disciplina és l'eina per allunyar als joves de vicis i violència no controlada.
 
Rukeli, Vallcarca, la Massana i tants d'altres centres socials autogestionats de la ciutat, es troben en una situació de perill de desallotjament i de trencament del projecte social i esportiu on, un cop més, els governs municipals miren cap a una altra banda o són part del procés.

Un cop més, també, mitjans de comunicació carreguen amb força amb paraules com violència, incivisme, inseguretat en una ciutat on cada cop és més precari viure... Els gimnasos populars pretenen revertir-ho i parlen de precarietat, explotació laboral, crisi econòmica, falta de valors socials i cooperatius...
 
I si parlem de frustracions? De suïcidis? De pèrdua d'eines, d'habilitats i de capacitat d'empatia d'un sistema que tendeix a portar-nos a l'individualisme i a la no cooperació? A la privatització de cada racó del nostre ésser, de l'oci i de les relacions.

I si parlem d'espais on s'intenta revertir la situació? D'espais de cooperació, de superació personal, de violència controlada on treure frustracions, on empatitzar, on créixer juntes.
 
Els gimnasos populars, mitjançant els espais autogestionats, cerquen valors de lluita, esforç i cooperació. Són espais que pretenen aportar al barri espais no privatitzats, de lluita social i esportius, en un nou marc social de cooperació, no competitivitat i salut veïnal.