Periodisme de proximitat

Periodisme de proximitat, però sense barreres

Farem periodisme de proximitat, que no sempre és el mateix que periodisme local

La proximitat és un valor del periodisme, no tant la proximitat física com la proximitat amb els fets que s'expliquen

| 26/11/2016 a les 22:19h
Arxivat a: Setembre, periodisme de proximitat, periodisme, Setembre
Imatge presa per Mary Ellen Mark al Central Park l'any 1967
Imatge presa per Mary Ellen Mark al Central Park l'any 1967 | Mary Ellen Mark
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/11/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Durant els mesos de preparació de Setembre, entre les persones que els explicàvem el projecte, poques ens demanaven dubtes sobre la nostra visió del periodisme crític, social o cultural, sobre el periodisme que volem fer, i farem, a Setembre. La pregunta, amb diferència, que més persones ens plantejaven era tipus: però serà local? La resposta no era fàcil del tot, perquè també en això volem desmarcar-nos del que s’ha vingut fent, amb algunes excepcions, fins ara.

Nosaltres no diem que farem periodisme de proximitat, que és com de fa un temps ençà se li diu a vegades al que abans se li’n deia periodisme local o comarcal. Nosaltres diem que farem periodisme pensat des de la proximitat, que és una mica diferent. El matís entre periodisme de proximitat i periodisme pensat des de la proximitat no és petit.

Per nosaltres, la proximitat és un valor del periodisme. No la proximitat amb el lloc on hi ha la redacció o on viu i conviu la persona que escriu. Sinó la proximitat amb els fets, les situacions, les vivències que s’expliquen en el periodisme. No ens agrada el periodisme de segona mà, aquell que té per font principal o massa vegades única, una agència o un comunicat de premsa amb vés a saber quins interessos (a vegades ben legítims, però al cap i a la fi, interessats, i massa vegades ben poc interessants).

Volem explicar allò que vivim en primera persona, o allò que les nostres fonts han viscut en primera persona. Per nosaltres, això és la proximitat. Però és clar, també és cert que vivim, i convivim, en una realitat concreta, en uns espais determinats, i la proximitat física també acabarà marcant, vulguem o no, el que publicarem a Setembre. Físicament, nosaltres som a Vic, a Osona, als Països Catalans, en una raconada de la Mediterrània, i aquests són els nostres hàbitats físics, com ho són els hàbitats socials, generacionals i de gènere. Tots ells també marquen la nostra proximitat.

Per tant, sí que farem periodisme de proximitat en el sentit que li donem nosaltres, i moltes vegades acabarà sent sinònim de periodisme local, però no sempre ni obligatòriament, perquè no volem imposar-nos fronteres, ni físiques ni mentals. No ens agraden les barreres, i en tot cas, som més de les que ens agrada saltar-nos-les.
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Mastodon és l'alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter, per la qual s'aposta des de la campanya #SomhiJuntes
Dies d'agost, editora de Setembre, s'afegeix a la campanya #SomhiJuntes on entitats de l'economia social i solidària fan el pas a la xarxa social Mastodon, alternativa lliure d'X, l'antiga Twitter | El pas es fa a Mastodon i no Bluesky perquè aquesta depèn d'una empresa de Silicon Valley i podria patir el mateix procés de degradació que Twitter
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA
En el marc de l'exposició 3 mesos, 3 setmanes, 3 dies de Francesc Ruiz a ACVic, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Albert Rivas
En el marc de l'exposició «3 mesos, 3 setmanes, 3 dies» de Francesc Ruiz a ACVic Centre d'Arts Contemporànies, la Comunalitat de Vic va coorganitzar TRIPA | Durant el recorregut es va comptar amb la intervenció i el punt de vista de la plataforma Per Una Plana Viva, el Grup de Defensa del Ter, Càrnies en Lluita, Osona Respira, la Fera Ferotge i l'autor de l'exposició
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000
Recreació de com quedaria la macroplanta de biogàs, entre sòl agrari protegit i la serra de Bellmunt-Almenara, inclosa dins la Xarxa Natura 2000 | Pobles Vius
Gerard Batalla Tàsies
Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»