FESTIVAL PROTESTA

El festival Protesta celebra 10 anys de cinema de crítica social

El festival, que s'inaugura aquest divendres, projectarà un total de 17 llargmetratges, dels quals 6 són estrenes a Catalunya i, d’aquestes, 3 ho són a l’Estat espanyol amb títols com ‘Utama’, guanyadora del premi del Jurat del festival de Sundance, ‘Annie Colère’ o Tori et Lokita, dels aclamats germans Dardenne

‘Setembre’ sortejarà entrades per a les diferents projeccions

'DIY Sex', 'The Blue Bed' i 'La historia de todas nosotras', curts guanyadors del Festival Protesta 2021

| 08/10/2022 a les 10:29h
Arxivat a: Setembre cultural, festival protesta, protesta, cinema, crítica social, festival de cinema, cultura, Festival Protesta
Anna Rebés, Marta Vilanova, Ariadna Seuba i Àngel Amargant, després de la roda de premsa de presentació de la desena edició del Festival Protesta
Anna Rebés, Marta Vilanova, Ariadna Seuba i Àngel Amargant, després de la roda de premsa de presentació de la desena edició del Festival Protesta | Sara Blázquez
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/10/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Protesta, el festival internacional de cinema de crítica social, ha presentat la seva edició més especial per celebrar els 10 anys. Una dècada que l’ha convertit en una cita ineludible pels amants i activistes del cinema documental al nostre país. El Protesta projectarà disset pel·lícules de les quals sis són estrenes a Catalunya, amb títols com Annie Colère una estrena estatal que és un homenatge a les persones anònimes que han destinat la seva vida a la lluita pel dret a l’avortament; Utama, guanyadora del premi del Jurat del festival de Sundance i representant als Òscar per Bolivia; o Tori et Lokita dels aclamats germans Dardenne. Una ficció que ha impressionat a la crítica posant al centre del relat aquelles persones silenciades, abandonades, les que viuen amagades, a través de la història de dos adolescents que arriben sols de l’Àfrica i busquen una oportunitat a Bèlgica. La darrera estrena del festival, que se celebrarà del 14 al 22 d’octubre a Vic, serà la franco-canadenca sobre noves aplicacions The gig is up. El programa complet ja està disponible al web del festival.
 

El festival, com en les darreres edicions, projectarà films dirigits majoritàriament per dones. Foto: Sara Blázquez


L’edició especial d’enguany es converteix en una retrospectiva de les diferents temàtiques que s’han tractat anualment en els darrers deu anys. A cada sessió es recuperarà una de les temàtiques oferint un festival molt més polifacètic i complex de cara al públic. Les pel·lícules abordaran temàtiques com desobediència civil, dones rebels, art transformador, tecnologia i control, o privilegis. A més, el festival, com en les darreres edicions, projectarà films dirigits majoritàriament per dones. Donar visibilitat a les produccions dirigides per dones és un dels pilars fonamental del festival Protesta.

Tampoc hi faltaran els curtmetratges, però en aquesta ocasió, enlloc d’un concurs, es projectaran en tres maratons tots els premiats en la categoria de Ficció, Documental i el Premi del Públic dels darrers 10 anys. Com a novetat, s’ha programat una marató de curts humorístics. No poden faltar tampoc les activitats paral·leles: tallers, xerrades, un recorregut pels llocs més emblemàtics de Vic on ha tingut lloc el Festival Protesta, i una Festa Final especial amb artistes com Lu Rois, Carla Collado, Joan Colomo, Adriana Bertran o Godai Garcia. Tancarà la festa d’aniversari del Protesta un concert de La Ludwig Band.
 

En aquests 10 anys, més de 300 pel·lícules i unes 30.000 persones han passat per davant de les pantalles del festival. Foto: Sara Blázquez


D’altra banda, des de fa dos anys, el festival organitza tallers i projeccions a escoles i instituts per treballar temàtiques actuals que afecten les persones més joves. És el ‘Protesta a les Aules’ i el llargmetratge escollit per projectar enguany és Girl Gang un documental que explica la història d’una jove influencer i aborda els perills de la sobreexposició a les xarxes per a la salut mental.

El Protesta fa 10 anys que se celebra a Vic en un esforç convençut de l’organització que busca descentralitzar la cultura de Barcelona i portar-la a la resta del territori. En aquests 10 anys, més de 300 pel·lícules i unes 30.000 persones han passat per davant de les seves pantalles. 10 anys projectant que demostren que donar veu a cineastes crítics i a les seves denúncies i posar-los al costat de les lluites locals té recompensa i empodera els dos costats de la pantalla.
Els dos quaderns que van cridar l'atenció de l'autor al Saló del Còmic de Saragossa
Els dos quaderns que van cridar l'atenció de l'autor al Saló del Còmic de Saragossa
Josep Pimentel
Article de Josep Pimentel arran de la descoberta dels quaderns de Don Julio 'El Niñó Jesús no odia a los mariquitas' i 'Ser fascista está mal' | «Són uns quaderns de vint-i-quatre pàgines d'allò més divertits, amb més de deu activitats creatives cada un que us faran passar una bona estona i que a més podeu compartir amb les vostres amistats»
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival
Fotograma de la pel·lícula 'Calladita', que ha inaugurat el festival | Karma Films
'Laietana 43, el cau de la bèstia', que denuncia les tortures i vexacions comeses a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, va guanyar el premi a millor pel·lícula catalana | 'Ropa Sucia', que denuncia les conseqüències del fenomen de la moda ràpida i els seus costos ambientals, millor curtmetratge documental
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu
A la sisena sessió de l'Escola del Col·lapse hi van participar la Xarxa pel Dret a Cura, l'Associació Més que Cures i el Grup de Suport Mutu de Manlleu | Sara Blázquez Castells
Hi van participar representants de la Xarxa pel Dret a Cura, de l'Associació Més que Cures i del Grup de Suport Mutu de Manlleu | S'hi van presentar iniciatives que posen una mica de llum als camins que caldria recórrer per dignificar les cures, visibilitzar-les i repartir-les