El Diacrític

Prou! Vergonya!

Roser Iborra escriu sobre la concentració de divendres a Vic en solidaritat amb les víctimes de la matança de Melilla

«Ens va anar interpel·lant sobre l’absurditat i crueltat dels fets, sobre el racisme de tractar de manera diferent els exiliats segons el color de la seva pell»

A les persones mortes a la tanca de Melilla

| 04/07/2022 a les 07:00h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, Melilla, racisme, immigració, migracions, frontera sud
La concentració a la plaça Major de Vic, al moment que Uma Alcaide Jawo hi fa la seva intervenció
La concentració a la plaça Major de Vic, al moment que Uma Alcaide Jawo hi fa la seva intervenció | Josep Cullell
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/07/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El primer dia de juliol a Vic, a la tarda, hi va haver un concentració d’unes quatre-centes persones contra els assassinats i els ferits a Melilla del dia 24, a la frontera sud. La convocatòria, unitària, es va fer des de Melilla i va aconseguir, el mateix dia i a la mateixa hora, concentracions a més de 60 ciutats que van aplegar milers de persones. A Catalunya, se’n van fer a unes vint localitats, entre les quals Barcelona, Vic, Granollers, Centelles i Ripoll, per exemple.

Segons el comunicat unitari a tot l’Estat espanyol i a Catalunya, que es va llegir en català, en francès i parcialment en anglès «les polítiques migratòries, materialitzades en la brutalitat policial i la militarització fronterera, van provocar la mort de, almenys, 37 persones migrants i refugiades. Els cossos estan sent enterrats a Nador sense realitzar autòpsies essencials per una possible recerca, sense identificar i sense informar les famílies. Igualment, més de 300 persones van ser hospitalitzades (...) Tot això, com a resultat del tracte cruel i inhumà i l'omissió del deure de socors.»

A Vic, les pancartes feien referència al lema unitari de la concentració, «Les vides negres importen», i altres com «Ens estan matant», «Sánchez dimissió» i «Feixisme mai més, ni aquí ni enlloc».  

Després de la lectura del comunicat, que demanava, entre altres coses, la investigació dels fets i l’establiment de vies segures i la derogació de la llei d’estrangeria, la jove Uma Alcaide Jawo, catalana d’origen gambià, va fer la intervenció més contundent i emotiva de la nit, que va colpir molt els presents. En forma de pregunta, ens va anar interpel·lant sobre l’absurditat i crueltat dels fets, sobre la vergonya de les declaracions de Pedro Sánchez justificant l’actuació criminal de la policia, sobre el racisme de tractar de manera diferent els exiliats segons el color de la seva pell, sobre  l’oblit de la nostra pròpia història de catalans exiliats... Prou! i Vergonya! van ser les seves paraules més repetides i cridades pel públic assistent.

L’acte va finalitzar després d’unes quantes intervencions a micro obert, una de les quals demanava si hi havia algú de l’equip de govern de Vic present. No hi eren.
Jordi Montañez
Jordi Montañez | Àlex Carmona
Originalment, el cantautor va preparar el tema per encàrrec de la dramaturga Laia Alsina per a l’obra 'Els colors de la pluja' | Montañez ha volgut donar en el videoclip de la versió d''Aquesta remor' una sensació de brogit i de fressa anònima i a la vegada col·lectiva
Els guanyadors de la 3a edició dels Premis Eixarcolant, acompanyats de la presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, Paula Llauradó, a la dreta, i el president sortint, Marc Talavera, a l'esquerra
Els guanyadors de la 3a edició dels Premis Eixarcolant, acompanyats de la presidenta del Col·lectiu Eixarcolant, Paula Llauradó, a la dreta, i el president sortint, Marc Talavera, a l'esquerra
En la categoria de recerca va guanyar un treball de Connecta Natura sobre innovació en la transferència etnobotànica | Els Premsi Eixarcolant busquen ser un espai de debat, cultura i reivindicació entorn de l'etnobotànica i el desenvolupament rural
Dues furgonetes i un cotxe dels Mossos posicionats per garantir que el desnonament es podria dur a terme
Dues furgonetes i un cotxe dels Mossos posicionats per garantir que el desnonament es podria dur a terme | Ferran Domènech
La persona desnonada vivia amb dues nenes sense aigua ni gas perquè la propietària els hi havia tallat | La persona afectada va al·legar haver patit violència de gènere i haver estat víctima d'una conxorxa per part del seu exmarit i la propietària del pis