En Moviment | Memòria cooperativa

Un llibre recupera la història del moviment feminista cooperatiu català dels anys trenta

L’obra, escrita per Marc Dalmau i Mar Masip, es presenta el 30 de juny a la Lleialtat Santsenca

Narra la història de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista que va lluitar per fer visible el paper de les dones en el moviment cooperatiu

Un documental recupera la memòria històrica de les dones de la indústria tèxtil Saphil de Ripoll

| 26/06/2022 a les 21:00h
Especial: Memòria
Arxivat a: En moviment, món cooperatiu, moviment cooperatiu, economia social, cooperatives, Segona República, economia social i solidària, cooperativisme, Mar Masip, feminisme, Marc Dalmau, llibres, memòria històrica, memòria cooperativa, Fundació Roca Galès, El moviment feminista cooperatiu
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
El llibre explica la història d'un grup de dones que van lluitar per conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/06/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Lleialtat Santsenca de Barcelona acollirà el 30 de juny a les 7 de la tarda,  la presentació del número 36 de la col·lecció «Cooperativistes catalans», El moviment feminista cooperatiu. L’agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista (1931-1939), escrit per Marc Dalmau i Mar Masip, i editat per la Fundació Roca Galès amb Cossetània edicions. La presentació del llibre anirà a càrrec de Dolors Marín, historiadora del moviment obrer, i també es comptarà amb les intervencions dels autors, Marc Dalmau i Mar Masip; del director de la col·lecció «Cooperativistes catalans», Antoni Gavaldà; i del president de la Fundació Roca Galès, Xavier Palos.

La història de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista és una biografia col·lectiva que glossa la trajectòria d’un conjunt de dones obreres que es van organitzar per vindicar el seu dret a un espai propi i conquerir l’autonomia dins el moviment cooperatiu català. Durant les primeres dècades del segle XX, en un context de forta hegemonia patriarcal, les cooperadores catalanes, una minoria entre minories, van prendre consciència, es van formar i es van autoorganitzar, en una pugna per fer-se visibles i ser reconegudes per la societat i pels seus companys. No obstant això, van haver de passar tres dècades per assolir-ho, durant la Segona República, coincidint també amb l’època de més esplendor del cooperativisme obrer de consum. I només ho van fer a costa de fer-se omnipresents en qualsevol espai o activitat cooperativa.

«L’aportació d’aquelles dones senzilles fou bella i fulgurant, però breu, com un estel fugaç, com un miratge», s’explica en el comunicat de premsa de la Fundació Roca Galès. El franquisme, però, en va esborrar qualsevol traça o deix de llum, d’una forma contundent i fulminant, i va condemanar al silenci i a l’oblit aquelles experiències emancipadores. Un dels objectius del llibre que es presenta el dia 30 és homenatjar la memòria d’aquelles dones que van tenir un paper cabdal en el cooperativisme i, per extensió, en tot l’obrerisme català.

Marc Dalmau i Mar Masip, especialistes en la història dels moviments socials i amb perspectiva de gènere

Marc Dalmau i Torvà (Barcelona, 1977) és soci fundador de la cooperativa La Ciutat Invisible, de Barcelona, d’on forma part de la llibreria i de la seva àrea de recerca. És llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Antropologia Social i Urbana per la Universitat de Barcelona, i exerceix com a professor associat en totes dues universitats. La seva tasca de recerca s’orienta en tres direccions: els estudis urbans, el cooperativisme històric i els moviments socials. En el camp de la història social del cooperativisme ha escrit diferents llibres i articles, i ha fet de comissari d’exposicions.

Mar Masip (Barcelona, 1991) és coordinadora del Centre de Documentació Cooperativa de la Fundació Roca Galès. És graduada en Història per la Universitat de Barcelona i doctoranda inscrita al Grup de Recerca de Treball, Institucions i Gènere. La seva recerca es basa en l’aplicació de la perspectiva de gènere a la història de l’obrerisme i el món del treball entre els segles XIX i XX. 

Masip i Dalmau són responsables de forma conjunta de la iniciativa «Dones de Foc i d’Aigua (www.donesdefoc.org)», un projecte de recuperació i visibilització de la memòria obrera femenina impulsat per La Ciutat Invisible.
 
[EN MOVIMENT és una secció de Setembre per donar a conèixer el dia a dia dels moviments socials i de les entitats d'Osona i la Catalunya interior que treballen per la transformació social]
La reflexió personal que ha inspirat aquesta col·lecció de quadres és l'agraïment com a motor de vida
La reflexió personal que ha inspirat aquesta col·lecció de quadres és l'agraïment com a motor de vida | Eva Freixa
El diumenge 22 de desembre, la músic Roser Cruells, sota el pseudònim Onam Kalea, exposa la seva obra de pintura en una mostra titulada «Gràcies» | Aquesta mostra única tindrà lloc de 10h a 20h al número 2 de la Plaça del Paradís, baixos dreta, a Vic
Activistes de la PAH i del Grup de Suport Mutu de Manlleu congregats davant de l'immoble del carrer Cavalleria per donar suport a la família afectada
Activistes de la PAH i del Grup de Suport Mutu de Manlleu congregats davant de l'immoble del carrer Cavalleria per donar suport a la família afectada | Ferran Domènech
Ferran Domènech
El desnonament de Manlleu s'ha pogut aturar gràcies a la presència d'activistes de la PAH i el Grup de Suport Mutu | Al de Vic no s'hauria presentat la comitiva judicial
Eva Vilaseca, recolzada en una de les naus de Can Batlló, a Barcelona
Eva Vilaseca, recolzada en una de les naus de Can Batlló, a Barcelona | Josep Comajoan Colomé
Josep Comajoan Colomé
Entrevista a Eva Vilaseca, una de les impulsores de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial i co-coordinadora del llibre ‘Futurs (im)possibles’ | «Cal un moviment ecologista amb més força, que vagi més enllà de l'ecologisme i amb capacitat de generar propostes i defugir de l’ecologisme del no»