Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/06/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les finances ètiques creixen. Així es desprèn de les últimes xifres recollides per diversos estudis que ho posen de manifest. Les entitats del sector han concedit «més crèdit que mai per donar suport a les iniciatives transformadores en un moment de dificultat econòmica», com constata l’últim Baròmetre de les Finances Ètiques, que n’avalua l’evolució a l’Estat, i que s’ha donat a conèixer en el marc de la conferència anual de la Federació Europea de Bancs i Financers Ètics i Alternatius (FEBEA), que s’ha reunit a Barcelona. L’informe xifra en 2.450 milions d’euros l’estalvi ètic; 1.720 milions d'euros els préstecs concedits per a projectes transformadors; i en prop de 190.000 el nombre d’usuaris de finances ètiques. A banda, el sector assegurador ètic gestiona 4,4 milions de pòlisses, amb un volum de primes superior als 1.600 milions d’euros.En el mateix sentit van les dades recollides pel Quart Informe «Les finances ètiques i sostenibles a Europa», publicat per Fundació Finances Ètiques i Fondazione Finanza Etica, i que afirma que «proporcionalment, aquestes entitats financeres concedeixen més crèdits i ofereixen més comptes corrents i dipòsits que la banca convencional». L’estudi subratlla que en els darrers 10 anys «els bancs ètics i sostenibles han rendit el doble que el sistema bancari europeu, amb una rendibilitat mitjana anual del 5,31% davant del 2,37%», un fenomen que també s’ha donat en «els actius, dipòsits, préstecs i el patrimoni net dels bancs ètics que han crescut un percentatge proper al 10% anual davant del +0,41% anual de la resta de bancs europeus». L’informe diferencia entre «dos models bancaris profundament diferents: els ètics fan la funció d'intermediació esperada per un banc, reunint dipòsits i concedint préstecs, mentre que les altres entitats financeres es dediquen molt més a altres activitats (inversions en valors, serveis financers, etc.).
Trobada anual de la banca ètica europea a Barcelona
Les entitats del sector, representades per la Federació Europea de Bancs i Financers Ètics i Alternatius (FEBEA), s’han reunit a Barcelona en la seva conferència anual on han consensuat un pla estratègic per incloure en la seva oferta serveis no financers i d’acompanyament als projectes de transformació social. Per això, han demanat també una major implicació per part de les administracions. L’acte, que va aplegar a les instal·lacions de Barcelona Activa uns 200 professionals del sector procedents de països com França, Bèlgica, Suïssa, Irlanda, el Regne Unit, Grècia, Noruega, etc, va servir també per constatar el creixement sostingut del sector els últims anys.
La trobada, organitzada per la Fundació Finances Étiques i Fiare Banca Ética, ha servit per acordar, en el marc d’un nou pla estratègic, la posada en marxa de serveis de suport i d’eines no financeres que van més enllà del crèdit i que requereixen els projectes que fomenten la transformació social. S’hi va progarmar, entre altres, una taula rodona sobre les polítiques públiques de suport a l’economia social i les finances ètiques, on es va parlar de com millorar la coordinació amb les administracions públiques i que va tenir la intervenció de la directora general del Treball Autònom, l’Economia Social i la Responsabilitat Social de les Empreses, Maravillas Espín; del Comissionat d’Economia Social, Desenvolupament i Política Alimentària en l’Ajuntament de Barcelona Álvaro Porro; de la gestora d’inversions en el Fons Europeu d’Inversions Cristina Dimitrescu; del director de Social Economy Europe Víctor Meseguer; i de la directora de la cooperativa financera Credal Isabelle Philippe. També s’hi va constatar el creixement que estan experimentant les entitats de banca ètica europees, amb índexos del 5-10%, i la resiliència que han demostrat tant al ’època de pandèmia com a la crisi del 2008.
Les bones pràctiques i eines innovadores en el terreny de les accions no financeres i de suport als projectes i economies transformadores va tenir un lloc destacat en el contingut de l’acte. En aquest sentit, Jordi Via, expresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i soci fundador d’Arç, hi va parlar de per què es necessita anar més enllà de la banca, i Raimon Gassiot, de Coop 57, i Jordi Ibañez, director de la Fundació Finances Ètiques, van explicar alguns exemples d’instruments no financers.
La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va inaugurar la trobada anual de la banca ètica europea a Barcelona Foto: Fundació Finances Ètiques
La inauguració de l’acte va comptar amb la intervenció en vídeo de la vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social Yolanda Díaz, la de la segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Janet Sanz, la directora de Treball, Assumptes Socials i Inclusió de la Comissió Europea Ruth Paternan -a través de videoconferència- junt amb el president de FEBEA Pedro M. Sasia; i el president del Grup Banca Ètica Ugo Biggeri.
Fundada a Brussel·les l'any 2001, FEBEA és la Federació Europea de Bancs i Financers Ètics i Alternatius i és una de les grans xarxes de referència internacional de les finances ètiques. Reuneix una trentena d’institucions financeres de 17 països europeus amb l'objectiu de desenvolupar les finances ètiques i socials al continent. La federació dóna suport a les finances i l’economia socials i representa els seus membres a les institucions de la UE i a les organitzacions financeres i polítiques.