Més de 4.000 persones s'han manifestat aquest diumenge al matí pels carrers de Puigcerdà en favor d'un Pirineu viu i divers i en contra del model associat als Jocs Olímpics d'hivern que la Generalitat i el govern espanyol volen fer l'any 2030 al Pirineu català i aragonès. Convocada per la plataforma Stop JJOO, i amb el suport de diverses altres entitats, la manifestació del centre de la capital de la Cerdanya, des del recinte firal fins a la plaça del Call. Ho ha fet al llarg de dues hores en un ambient tan festiu com reivindicatiu. La d'aquest diumenge ha estat una de les manifestacions més multitudinàries que s'han fet en anys al Pirineu.

A la plaça del Call s'hi ha fet un acte polític, amb intervencions de les dues persones portaveus d'Stop JJOO, Helena Guillén i Bernat Lavaquiol, i s'ha tancat amb unes actuacions musicals que s'han encetat amb 'La terra per sembrar', la composició d'Alidé Sans acompanyada per altres músiques en la part instrumental i que ja s'està convertint en tot un himne del moviment per un Pirineu més sostenible i contra el model dels Jocs Olímpics.

El recompte per superfície de la Directa ha donat una participació de més de 4.000 persones, que han cridat al llarg del recorregut diverses proclames contra els Jocs Olímpics o en favor d'un model econòmic i social diferent. També s'hi ha pogut veure una gran diversitat de missatges en pancartes, des de les de l'ANC recordant que es tracta d'uns «Jocs Olímpics espanyols», fins a altres que proclamaven «NOOOOO en el nom nostre», amb les cinc anelles olímpiques simulant les cinc lletres 'o'. o la d'una família pagesa que recordava que «El nostre ramat pastura herba, no ciment, quitrà ni pavellons».
       
Curiosos companys de viatge, també, com una pancarta firmada per Petrolis Independents, l'empresa de la qual és un dels propietaris el diputat de Junts x Cat Joan Canadell, paradoxalment un dels màxims defensors dels Jocs. Al capdavant de la marxa, els incombustibles tractors de la Unió de Pagesos, i molta presència de les organitzacions de l'Esquerra Independentista.

«Som els del sí, a un país viu i divers»

Només començar l'acte polític a la plaça del Call, benvinguda comarca per comarca del Pirineu, també a les del Berguedà, Solsonès i Ripollès, excloses de la part més vinculant del referèndum que es farà el 24 de juliol. I salutació especial a les persones que lluiten contra els Jocs Olímpics a l'Alt Aragó, algunes també presents a la manifestació de Puigcerdà.
       
«Som els del sí, a un país viu i divers, amb les mateixes oportunitats que la resta del país», exclamava Bernat Lavaquiol en començar la seva intervenció a la plaça del Call. Tant ell com Guillén han fet referències constants als dos models de Pirineu, però també de país, que es contraposen en el debat entorn dels Jocs Olímpics. Aquell model centrat en les activitats que tenen futur en un Pirineu cada vegada més afectat per l'emergència climàtica i que arrelen la gent al territori, com l'agricultura o la ramaderia, però també la indústria, i que no se la jugui només al turisme, que genera ocupació inestable, precària i estacional.

Els únics xiulets del migdia se'ls ha endut el Govern de la Generalitat, en preguntar-se Lavaquiol què fa. «Aplanar el terreny perquè els de sempre puguin continuar acumulant beneficis, mentre a nosaltres ens fa xantatge que o volem els Jocs Olímpics o no tindrem res», ha respost ell mateix, just abans de reivindicar escoles, hospitals i carreteres, com tenen la resta del país. Un model, però, el dels Jocs Olímpics, com ha matisat Guillén, que no va només del Pirineu, «sinó del model de país», i ha fet referència a altres projectes que estarien en sintonia amb l'olímpic, de les ampliacions del port i l'aeroport de Barcelona al Hard Rock, la Copa Amèrica, les grans infraestructures energètiques, «o la gentrificació que pateixen Barcelona i les Illes».
       
«Ens volien callades, però han trobat un Pirineu alçat»

I davant el projecte olímpic, sense ni tan sols haver fet un estudi d'impacte ambiental seriós, «ens volien callades, però han trobat un Pirineu alçat», han coincidit les dues portaveus de Stop JJOO. Convençudes que la gent del territori entendrà que la contraposició del model només ha de tenir com a resposta el que es proposa des de la plataforma. Davant l'escenari del jovent que tant li costa pagar-se uns estudis a Barcelona, i que quan torna al Pirineu només hi troba feines precàries i estacionals basades en el turisme; o les famílies que es poden pagar el lloguer en un Pirineu cada vegada amb el preu de l'habitatge més disparat, i que el que es troba és una inversió en més neu artificial i la proliferació de segones residències.

En referència a feblesa del model basat en la neu, Guillén, vestida amb la samarreta de l'associació Ramaderes.cat a la qual pertany, ha recordat que els sectors agrari, ramader i forestal «són claus, també per a la gestió del territori, i la fixació de la població rural». «El model basat en el negoci de la neu té els dies comptats i ens aboca a la ruïna», ha afegit, mentre des del públic es repetia un dels eslògans del dia, «Trenta dies de festa, trenta anys de misèria». «Cal un canvi de rumb per al Pirineu, sí, però tot i que el govern no té pla B, les alternatives hi són», ha conclòs.
       
«Avui s'han trobat un Pirineu viu, que no cedeix a xantatges barats a canvi d'infraestructures que no són les que necessitem», ha recalcat Guillén. Unes infraestructures que, segons ella, «ens releguen a un simple decorat de cap de setmana». «La nostra és una lluita per alçar la veu, i ells ens voldrien de nou callats i amb el cap cot», ha insistit Lavaquiol, que ha afegit: «La nostra és una lluita per la justícia social i ells ens diuen que sense jocs no tindrem res. Volem sostre, treball, terra, pa, salut, educació i cultura».

Crida a desbordar les urnes el 24 de juliol

Lavaquiol i Guillén han fet una crida a repetir l'èxit de la convocatòria d'aquest diumenge «desbordant les urnes» el 24 de juliol. I tancaven la intervenció amb el clàssic «Somrieu, que guanyarem!», mentre es recordava que «si una cosa han aconseguit és unir totes les valls com mai, no perquè hi hagin fet les infraestructures que necessitem, sinó amb organització i lluita col·lectiva, i també cultura». Com a preàmbul de les actuacions musicals que han tancat la jornada festiva i reivindicativa per un Pirineu viu.
     
Més enllà de la manifestació d'aquest diumenge a Puigcerdà, Stop JJOO continua tenint obertes les adhesions al manifest «Per un Pirineu viu, aturem els JJOO d'hivern!», on després de denunciar el secretisme i l'opacitat amb què s'està duent tot el procés dels Jocs, recorden alguns arguments esgrimits per la comunitat científica i que avalen l'opinió que esmerçar esforços i diners en la cita olímpica és «una greu irresponsabilitat». 

Des que el tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya avisa que la temperatura pujarà entre 0,7 °C i 2,1 °C i que la precipitació caurà un 6,8% entre els 2031 i el 2050, a què a hores d'ara les estacions d'esquí pirinenques, que ja depenen en bona part de la producció artificial de neu, i que no seran viables a mitjà termini.
     
«Un model de desenvolupament caduc que la candidatura olímpica pretén rescatar i eternitzar»

«El Pirineu pateix les conseqüències d'un model de desenvolupament caduc que la candidatura dels jocs olímpics pretén rescatar i eternitzar», assegura el manifest. En referència al turisme, lamenten que «és un sector amb una elevada precarietat laboral, temporalitat i salaris baixos». I mentrestant, el cost de la vida s'encareix, un fet que agreuja l'èxode rural i l'envelliment de la població.

«Urgeix una aposta clara per a diversificar l'economia, potenciant, per exemple, la producció agrària ecològica i l'artesania, que ofereixi feines estables i amb salaris més alts», reivindica el text, que afegeix que calen inversions en millorar l'oferta educativa, els serveis sanitaris especialitzats, el transport públic, les xarxes de telecomunicacions i la connexió entre pobles i valls.
     
I acaba amb un missatge optimista, en la línia de tota la campanya Stop JJOO: «Hem de mirar el futur de cara. Volem viure al Pirineu i tenir una vida digna. Ara és l'hora de bastir un moviment social arreu del Pirineu que obri el camí del canvi, a les nostres comarques i a la resta de Països Catalans».

D'aquí que s'acabi demanant la retirada de la candidatura dels Jocs Olímpics d'hivern de 2030 i enterrar definitivament el macroprojecte, alhora que es canalitzin les inversions per cobrir les necessitats que té la muntanya «per transitar cap a un canvi de model socioeconòmic basat en la vida dels pirinencs i pirinenques i en la defensa del territori. El temps per al nostre territori s'acaba, començar a salvar-nos és una qüestió urgent».