El Diacrític

Dones, germanes

«Entre les dones de la meva generació hi havia encara moltes Madames Bovary i Laures a la ciutat dels sants. Si et rebel·laves, si transgredies les normes, ho pagaves car: amb l’aïllament social i, fins i tot, familiar»

«Ens reinventem i quan comencem a compartir espais i projectes, velles i joves, no són contra ningú, sinó a favor de. Espais per riure o pensar; per escoltar savieses o entrebancs; per cuidar-nos»

Aquest diumenge comencen les activitats organitzades pel Comitè 8M d'Osona i el Lluçanès

| 05/03/2022 a les 22:50h
Especial: El Diacrític
Arxivat a: El Diacrític, sororitat, feminisme, dones, 8-M
Fotograma de la pel·lícula 'Thelma & Louise'
Fotograma de la pel·lícula 'Thelma & Louise'
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/03/2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estaré molt contenta si la gent jove troba anacròniques algunes de les coses que diré, perquè això voldria dir que ha canviat alguna cosa.

Però entre les dones de la meva generació hi havia encara moltes Madames Bovary i Laures a la ciutat dels sants. Si et rebel·laves, si transgredies les normes, ho pagaves car: amb l’aïllament social i, fins i tot, familiar.

Ens van voler fer creure que les dones érem rivals, i que havíem de competir per pescar un bon partit, un home que fos  adinerat i ben plantat ... o no tant, però que fos nostre.

Segons algunes opinions, un home podia ser lleig però interessant; pobre però intel·ligent. Una dona, no. En una dona, la intel·ligència no es valorava gaire; fins i tot podia ser que algú la trobés inconvenient.

Amb el llast d’una submissió de segles, doncs, ens abocàvem de cap a un ideal d’amor romàntic que ho perdonava tot: les mentides, els menyspreus, l’abús, el maltractament. Portàvem el cor a la mà com si fos un lliri trencadís que, és clar, ens trencaven. I llavors vivíem l’escampadissa de bocins com si fos només nostra.

Però un dia vam descobrir que ella també ho havia patit: la rival, la veïna, la confident, la germana.

Abans, i em temo que també ara, ella també es va quedar sola amb les criatures, sense cap suport. També li van fer  creure que era lletja. També va ser víctima de la seva pròpia trampa, d’aquella necessitat imperiosa de no estar sola, de la por, d’aquella mirada social i inquisitiva sobre les dones que porta un pes de plom de segles.

Però al capdavall ens adonem que, sovint, estar sola no és una maledicció, sinó una descoberta. Sovint, un alleujament. De mica en mica, anem fent les paus amb la solitud tan temuda i aprenem aquesta amistat tan difícil: et fas amiga de tu mateixa, d’aquest batec recòndit del món que viu en tu i que no és la costella de ningú, la mitja taronja de res, sinó la fruita sencera.

Aprenem a estimar-nos i sí, llavors potser podem donar alguna cosa, perquè hem decidit no negar-nos ni buidar-nos més. Hem decidit que som  tan boniques com puguem mirar-nos. I potser les relacions que neixin d’aquesta descoberta seran diferents. O potser viurem la solitud en companyia, i no pas la companyia en solitud.

I llavors sabem que les dones que ens envolten no són rivals potencials, sinó germanes. Potser mares, potser no. Moltes, ferides. Moltes, fortes. Totes, boniques, amb aquella llum que ve de dins i que ho amara tot.

Aquests dies, ja ha saltat la notícia del «primer feminicidi» de l’any. Com si, inexorablement, n’haguessin de venir d’altres i això fos mig normal. Com si no fos una tragèdia. Doncs, no hem avançat gaire.

Però ens reinventem i quan comencem a compartir espais i projectes, velles i joves, no són contra ningú, sinó a favor de. Espais per riure o pensar; per escoltar savieses o entrebancs; per cuidar-nos: per tenir cura de nosaltres mateixes, per desfer mites i ensorrar parets invisibles. Per defensar-nos. Per desmuntar els barrots de les gàbies daurades, de les presons fosques, de les opinions verinoses. Per menjar-nos la poma,  la taronja sencera,  i la serp i el drac. Per ser. Vives.
«La noció de crisi en la masculinitat fa referència a la pèrdua de legitimitat i prestigi». Foto de la manifestació del 8M a Vic, l'any 2022.
«La noció de crisi en la masculinitat fa referència a la pèrdua de legitimitat i prestigi». Foto de la manifestació del 8M a Vic, l'any 2022. | Sara Blázquez
Andrea Cervera i Michela Silocchi
Article d'Andrea Cervera i Michela Silocchi, de l'àrea de coeducació i prevenció de les violències masclistes i LGTBIQ+fòbiques de la cooperativa La Fera Ferotge | «Continuem educant als infants en estereotips de gènere i en identitats sexistes per a després quan arriben a l’adolescència titllar-los de masclistes» | «Els joves necessiten l’esperança que els hi hem negat com a generació. Són la generació de les crisis: climàtica, democràtica, de l'habitatge, del treball i ara també de la seva pròpia identitat com a homes.
Una lectora llegint el número especial dels 25 anys de La Rella
Una lectora llegint el número especial dels 25 anys de La Rella
Josep Comajoan Colomé
Es farà aquest dissabte, amb una taula rodona d'entitats, brindis, concurs, sopar i concert amb Blú, DJ Gin, DJ Kaktus i DJ Pontmetralla | Amb motiu de l'aniversari també s'ha editat un número especial de la revista, referent en la informació al Lluçanès
Activistes convocats pel Grup de Suport Mutu de Manlleu al davant de l'immoble on es volia fer el desallotjament
Activistes convocats pel Grup de Suport Mutu de Manlleu al davant de l'immoble on es volia fer el desallotjament | Ferran Domènech
Ferran Domènech
L'ajornament negociat pels activistes ha estat possible pel fet que la persona afectada està en tràmits pel divorci i la mesa d'emergència | La propietat de l'immoble és Crescent Lake, una societat amb seu a Madrid