Entrevista | ​Rosa-Elvira Presmanes, antropòloga, autora d''El bram del drac'

Rosa-Elvira Presmanes: «'El bram del drac' és la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista»

Entrevista a Rosa-Elvira Presmanes, autora d''El bram del drac', a l'última Fira Literal

El llibre es remunta a l'origen de mites i llegendes com la de Sant Jordi que, en opinió de l'autora, són la base per configurar l'estructura de la societat patriarcal

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

| 27/12/2021 a les 20:15h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, mites, Sant Jordi, Literal, antropologia, llibres, El bram del drac, Rosa-Elvira Presmanes, llegendes, feminisme, patriarcat, entrevista
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rosa-Elvira Presmanes García (Barcelona, 1950) és antropòloga i autora de diversos llibres. L'últim, El bram del drac (Tintamotora, 2021), on desmunta la llegenda de Sant Jordi en clau feminista. Ho fa remuntant-se a l'origen dels mites i les llegendes que han preconfigurat la cultura occidental i, conseqüentment, tambë la societat patriarcal d'avui dia. Setembre la va entrevistar durant l'última edició de la Fira Literal.

En el llibre, Presmanes analitza la simbologia no només del drac -que en el seu origen més remot era una draga- sinó també del cavaller, de la donzella o de la rosa. A aquesta flor, precisament, li atribueix una simbologia diferent de l'habitual, associant-la al clítoris o la vulva. O a la llança del cavaller, que al seu entendre «és un símbol fàl·lic claríssim». 

L'autora confessa que es va imposar la recerca que ha donat com a fruit el llibre que va presentar a la fira Literal «tipa de tantes dones que volen ser com Sant Jordi i matar elles el drac». I ho fa atribuint-li uns significats a la llegenda ben diferent dels que s'ha associat normalment.

El llibre, en opinió de Presmanes, és «la llegenda de Sant Jordi interpretada en clau feminista». I és que, segons ella, «les llegendes són per celebrar-les, però també per reinterpretar-les». Amb tot, afegeix que el llibre «no és tant una crítica al patriarcat i a la situació de la dona», sinó que aporta pistes per tenir clars els orígens dels mites i les llegendes per, així, poder-ne transformar el significat i, de pas, transformar la societat. Començant per una de tan arrelada a la cultura popular com la de Sant Jordi.

Autora, entre altres obres, d'obres com La masonería en España: dos siglos de historia por la igualdad (Los libros de la Catarata, 2012), El segrest de la deessa: una nova ecoètica social (Carena, 2015), La mirada de la Gorgona (Tintamotora, 2017) o Matricidi: el secret del patriarcat (Tintamotora, 2020), de cara al futur s'imposa aprofundir en la recerca sobre les comunitats femenines que havien viscut a la muntanya de Montserrat, primer paganes i després monàstiques. I és que la Moreneta, com Sant Jordi, també porta associades algunes històries i significats que Presmanes voldria treure a la llum.
El volum número 38 dels 'Quaderns d'Estudi' de l'Hospitalet, dedicat a les cures a la citat
El volum número 38 dels 'Quaderns d'Estudi' de l'Hospitalet, dedicat a les cures a la citat
Es tracta d’una recopilació d’articles que recullen experiències inspiradores sobre les cures a la ciutat | El volum vol posar de manifest que des de l’economia social i solidària és possible construir un model econòmic alternatiu que prioritzi les necessitats de la comunitat
Roda de premsa de presentació de les jornades.
Roda de premsa de presentació de les jornades. | Sota Cobert
Anna Pujol Navarro
Els dies 21, 22 i 23 de febrer diversos espais del Barri Vell berguedà acolliran activitats de memòria històrica, reflexió i debat en temes d'habitatge | La cooperativa Cal Blanxart emmarca l'inici de les obres de l'edifici amb la posada de la primera pedra dissabte
Danaia Bogdánova, d'Azimut 360, durant la seva intervenció a l'acte d'aquest dimarts a les Franqueses
Danaia Bogdánova, d'Azimut 360, durant la seva intervenció a l'acte d'aquest dimarts a les Franqueses | Sara Blázquez Castells
Aquest dimarts 18 de febrer es va presentar la nova comunitat de les Franqueses en un acte organitzat pel Grup Local del Baix Vallès de Som Energia i Som Comunitat Energètica del Barcelonès | Les instal·lacions se situaran a l’empresa Tecsolcat, gràcies a la cessió de la coberta propietat d’un soci de l’entitat al polígon industrial del Pla de Llerona