Entrevista | Antumi Toasijé, historiador, autor d''Africanidad'

Antumi Toasijé: «Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a altres identitats com l'africana»

Entrevista a Antumi Toasijé, historiador i activista panafricanista, autor d''Africanidad', a l'última Fira Literal

«A la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX»

Joana Bregolat: «Els fons Next Generation són l'enèsima ofensiva del capitalisme liberal»

| 08/12/2021 a les 09:35h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Setembre cultural, llibres, Wanafrica Ediciones, Africanidad, Antumi Toasijé, Àfrica, panafricanisme, entrevista, esclavitud, Fira Literal, Literal
Aquesta notícia es va publicar originalment el 08/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Antumi Toasijé és historiador, escriptor, artista plàstic i activista panafricanista. Autor, entre altres llibres, de Si me preguntáis por el panafricanismo y la afrocentricidad, i de la novel·la La noche inacabable, ara ha publicat Africanidad (Wanafrica Edicions), llibre que va presentar en l'última Fira Literal a través d'una entrevista que li va fer Setembre.

Nascut a Colòmbia, amb orígens a Sierra Leone, i criat a les illes Balears, Toasijé fa a Africanidad un tast de 30 temes d'història, política, filosofia i cultura d'Àfrica i les seves diàspores. A través d'un recorregut rigorós però farcit d'anècdotes, dona una visió del continent amb una diversitat cultural més rica. A l'entrevista també es mostra crític amb la permanent visió eurocentrista de la història d'Àfrica -«Europa va anar gestant la seva identitat en base a oposar-se a identitats com l'africana»- i descobreix aspectes poc coneguts com que Timbuctú, a l'actual Mali, va ser fins ben entrat el segle XVI el centre de producció de llibres més important d'Occident.

 

També entra en el debat sobre si Cleopatra -i la seva germana Arsinoe, també reina d'Egipte- eren negres o no, i en la diferència entre panafricanisme i decolonialisme. O com la decadència d'Àfrica va coincidir amb l'auge de l'esclavitud, que va enriquir també diverses famílies espanyoles i catalanes. O que «a la Península Ibèrica hi va haver permanentment prop d'un milió de persones esclavitzades fins la segona meitat del segle XIX». 

Com diu el vell proverbi africà, «fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera continuaran glorificant al caçador». En aquest sentit, l'obra d'Antumi Toasijé buscar equilibrar el relat sobre la història i les civilitzacions d'Àfrica, ni que sigui a força de fer venir ganes de saber més recorrent a altres fonts panafricanistes.
Concentració d'activistes de la PAH Osona i el Grup de Suport Mutu de Manlleu per intentar evitar el desnonament
Concentració d'activistes de la PAH Osona i el Grup de Suport Mutu de Manlleu per intentar evitar el desnonament | Ferran Domènech
Ferran Domènech
Una vintena d'activistes de la PAH i el Grup de Suport Mutu de Manlleu s'han concentrat al davant de l'edifici on s'havia de realitzar el desnonament | Una de les germanes de la família en risc de desnonament té síndrome de down i ha estat operada recentment del cor
Aspecte exterior del nou Casal Boira Baixa
Aspecte exterior del nou Casal Boira Baixa
El bar restaurant obrirà de sis de la tarda a una de la matinada, de dimecres a divendres, i de dotze del migdia a una de la matinada, els caps de setmana | La inauguració es farà aquest dissabte a les vuit del vespre, i es tancarà amb una actuació musical de DJ Rutxo
Les comarques gironines han apostat pel cooperativisme amb caràcter propi i han acollit projectes que han fet de la necessitat, una virtut
Les comarques gironines han apostat pel cooperativisme amb caràcter propi i han acollit projectes que han fet de la necessitat, una virtut | Júlia Rocha Pujol
Sara Blázquez Castells
La ruta cooperativa per quatre comarques gironines recorre diferents projectes cooperatius singulars gestionats sobretot per dones | Visitem La Lluerna de Ripoll, Mas la Sala de Sant Pau de Segúries, l’Obrador Ricolta de Beget, Núria Social d’Olot, la Porta del Món de Banyoles i Cultural Rizoma de Celrà