Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/12/2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Entre 300 i 400 persones van participar en la manifestació que aquest dissabte va anar des de Calldetenes a Vic per demanar l’absolució de Roger Aguayo, el jove detingut durant un tall de la C-25 a la vaga del 21-F de 2019 per protestar contra el judici de l’1-O. La manifestació, que va començar a la plaça de l’Onze de Setembre de Calldetenes, poble d’on és Aguayo, va recórrer la carretera que a fins a Vic, on es va cloure a la plaça Major amb un acte polític. A Vic el nombre de manifestants va superar els 500.La manifestació era l’acció central d’un seguit d’actes que durant aquestes setmanes s’estan fent en diferents punts de la comarca d’Osona, i que culminaran el 15 i 16 de desembre amb sengles concentracions de suport davant el palau de justícia de Barcelona on se li farà el judici a Roger Aguayo. Dos mossos d’esquadra que han contractat un advocat particular demanen fins a quatre anys de presó per a Aguayo i gairebé 10.000 euros de multa i indemnització.
La manifestació creuant el carrer Gran de Calldetenes en direcció a Vic Foto: Josep Comajoan
La manifestació creuant el Passeig de Vic Foto: Josep Comajoan
La manifestació d’aquest dissabte va entrar a Vic pel carrer Montserrat i va continuar per les rambles del Passeig i del Carme, on va coincidir en una de les hores punta del mercat medieval. Amb tot, en cap moment hi va haver el més mínim incident. A l’entrada de la plaça Major esperaven els manifestants un seguit d’activistes de Pigot, el grup de suport a Aguayo i la resta de persones represaliades en els últims anys, amb pancartes de solidaritat.
Entre els càntics més escoltats durant la manifestació, alguns contra els Mossos d’Esquadra, en tant que la detenció d’Aguayo es considera un muntatge policial, i que l’haurien agafat a l’atzar en el marc de la concentració pacífica que hi havia aquell 21 de febrer de 2019 a la C-25 a l’altura de Gurb. Mossos d’Esquadra que aquest dissabte, per cert, no van fer acte de presència a la manifestació, si més no d’uniforme o amb els cotxes i furgones logotipats.
I és que el cas d’Aguayo és també dels pocs contra persones detingudes durant les protestes derivades de l’1-O que la Generalitat ni tan sols s’ha personat d’acusació particular malgrat haver-hi dos agents que van al·legar haver estat lesionats. La fiscalia també demana una pena inferior a la que sol·licita l’advocat d’aquests dos agents. En concret, demana un any de presó per al jove calldetenenc.
Acte polític a Vic que acaba amb la crema de la bandera espanyola de l'Ajuntament
Un cop sota el balcó de l’Ajuntament, i al so de la versió de L’Estat i la Revolució d’Eina, es van disposar les diferents pancartes entorn de l’escenari des d’on va intervenir representants de Pigot i Alerta Solidària, les dues organitzacions convocants de la manifestació. Des de Pigot es va agrair la presència dels centenars de persones congregades, i es va recordar que aquell mateix 21-F si Aguayo havia sortit en llibertat havia estat «gràcies a la gran mobilització que hi va haver davant la comissaria dels Mossos». Aquest dissabte, de fet, Aguayo va compartir la capçalera de la manifestació amb altres persones represaliades en alguns dels múltiples processos judicals derivats de l'1-O.
Un moment de la concentració sota el balcó de l'Ajuntament de Vic Foto: Sara Blázquez
Actuació musical a l'acte de la plaça Major. Al fons, Roger Aguayo parlant amb altres manifestants Foto: Sara Blázquez
També van ressaltar la campanya de solidaritat amb el jove calldetenenc i la resta de persones represaliades per les protestes derivades del judici i la sentència de l’1-O. «Ens hi trobaran de cara», van dir, tot afegint que més enllà dels casos judicials, s’anima a tothom a tornar a sortir als carrers, després que els governants «amb l’excusa de la pandèmia han volgut desmobilitzar el poble». Van convidar a bastir «un mur de defensa antirepressiu» contra les injustícies, judicials, però també econòmiques, patriarcals, racistes i colonials, fruit en definitiva, del sistema capitalista.
Una actuació musical de Garci, interpretant L’estaca, i una peça en euskera acompanyat de dos joves d’Altsasu, va donar pas a la representant d’Alerta Solidària, que va recordar que «el poble, que és major d’edat, és qui ha decidit que ja toca, i ara toca independència, i guanyar». L’acte es va tancar amb el cant dels Segadors, en el transcurs del qual dos joves es van enfilar al balcó de l’Ajuntament, en van arrencar la bandera espanyola, i la van llançar a baix, on un altre grup li va calar foc.
🔥🇪🇦🔥 Fora, fora, fora la bandera espanyola! 🔥🇪🇦🔥 #Vic #Osona #AguayoAbsolució @ArranManlleu @AlertaSolidaria @PigotGs pic.twitter.com/Su9UE5totk
— ARRAN Vic (@arran_vic) December 4, 2021
Més actes en suport a la campanya #AguayoAbsolució
Els actes de la campanya #AguayoAbsolució continuen aquest dissabte 5 de desembre, amb un concert solidari a partir de les 10 del vespre a la sala La Cabra de Vic. Una part dels beneficis que s'hi obtinguin aniran destinats a la campanya. Hi actuaran Groggy Rude, Inserwhow, Milicians, The Doy tolls i Juantxitos.
En la mateixa línia, el 12 de desembre hi ha a Calldetenes un altre acte cultural els beneficis del qual també van destinats a la campanya. Serà a les 7 del vespre al teatre-auditori de Calldetenes i serà una nit de monòlegs amb Oye Sherman, Marc Serrats i Godai Garcia.
Finalment els dies 15 i 16 que hi ha el judici a Barcelona, es munta un autocar per anar-li a donar suport. A partir de 2/4 de 10 del matí de tots dos dies hi ha convocada una concentració davant del palau de justícia al passeig Lluís Companys de Barcelona.
Entrada de la manifestació a la plaça Major de Vic Foto: Josep Comajoan
Crema de la bandera espanyola despenjada de l'Ajuntament al final de l'acte Foto: Sara Blázquez
Al llarg de la setmana també s'ha fet públic un manifest de suport a Roger Aguayo, demanant-ne l'absolució, així com el de la resta de persones represaliades. Entre les peticions també hi ha que la Generalitat retiri totes les acusacions a activistes polítiques. La primera llista de firmants del manifest l'encapçalen Elisenda Paluzié, presidenta de l'ANC, i Jordi Cuixart, president d'Òmnium. A la llista també hi ha des de diputats i alcaldes a persones diverses del sindicalisme, la cultura, el periodisme o altres persones represaliades en processos judicials diversos.