El polèmic pàrquing soterrat que l’Ajuntament de Vic vol fer al parc de Maria Àngels Anglada, en ple nucli antic, ja és als tribunals. Li han portat els tres grups de l’oposició -ERC, Capgirem Vic i PSC- en una acció conjunta inèdita fins el moment a la capital d’Osona. El recurs que s’ha presentat davant el Tribunal Català de Contractes dels Sector Públic incideix en la falta de necessitat hores d’ara d’un pàrquing d’aquestes característiques al nucli antic de Vic i posa èmfasi en els interessos privats que hi ha al darrere per part de l’empresa Consultori Bayés Vic SL.

Les portaveus dels tres grups municipals de l’oposició vigatana -Maria Balasch (ERC), Carla Dinarès (Capgirem Vic) i Carme Tena (PSC)- van explicar aquest dimecres els detalls del recurs que han presentat, després d’esgotar totes les vies de negociació política amb l’equip de govern de Junts per Catalunya, actualment amb majoria absoluta al consistori. El recurs, firmat per l’advocat Lluís Xandri, aporta fins a vuit arguments tècnics contra el pàrquing soterrat i acaba demanant l’anul·lació de la licitació de construcció de l’aparcament i que, com a mesura cautelar, també se suspengui el procediment mentre no es resolgui el recurs.

L'equip de govern s'agafa en un estudi de 2010 desmentit posteriorment pel POUM de 2019

El principal argument en contra del pàrquing és la falta de necessitat del mateix. L’equip de govern, en el seu moment, en va justificar la necessitat aportant un estudi tècnic elaborat pel propi Ajuntament l’any 2010. Amb tot, si bé en aquell estudi sí que es detectava una certa necessitat d’aparcament, ho feia en funció d’unes previsions de creixement poblacional que ni s’han donat ni ara mateix estan previstes ni planificades, i en qualsevol cas, proposava un seguit d’indrets on situar els nous aparcaments, que en cap cas eren en la zona de dintre muralles, com és el cas del parc Maria Àngels Anglada.
 
Però és que, a més, l’estudi de 2010 ha quedat desvirtuat per documents normatius posteriors i de major rang. És el cas de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat General del POUM - el pla que regula el desenvolupament urbanístic de la ciutat- de 2019. Després d’analitzar un seguit de dades, reproduïdes en el recurs dels tres grups de l’oposició, l’estudi inclòs en el POUM arriba a una conclusió ben clara: «Així doncs, actualment no hi ha dèficit infraestructural d’aparcament». Aquest fet ja ha estat posat sobre la taula per l’oposició en els debats que hi ha hagut sobre el pàrquing en diversos plens, sense que fes canviar d’opinió a l’equip de govern.

L'oposició apunta a interessos privats de l'empresa Consutori Bayés Vic

I aleshores, per què l’equip de govern s’entesta en construir igualment el pàrquing, si fins i tot els seus propis informes en desestimen la necessitat? Segons els tres grups de l’oposició, i així ho recalquen en lletra majúscula, en negreta i subratllat en el recurs, el motiu és clar: «La construcció de l’aparcament no obeexi a cap mena d’interès públic, sinó pura i simplement a la satisfacicó d’interessos privats». I apunten a l’empresa Consultori Bayés Vic SL, que té la seu central a escassos metres del pàrquing i l’any passat va comprar, coincidint amb l’obertura de l’expedient per construir el pàrquing, l’edifici veí del Seminari Vell.

I més enllà de la crítica política, aporten dades. I és que malgrat la insistència de l’equip de govern en posar l’accent en la necessitat de places d’aparcament al nucli antic, només 10 de les 38 places d’aparcament de cotxes previstes en el nou aparcament, seran destinades al veïnat de la zona. La resta seran de rotació. 

Més puntuació al concurs per quantes més places de pupil·latge s'ofereixin a Consultori Bayés

Però hi ha més: si s’observa amb deteniment els criteris d’adjudicació previstos en els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques del concurs per construir i explotar el pàrquing, resulta que es premia amb més punts de valoració quantes més places s’ofertin a pupil·latge de les activitats privades que es puguin establir al Seminari Vell. En concret, sobre 100 punts se’n donen 20 per aquesta reserva de places de pupil·latge per a les activitats del Seminari Vell. I l’única activitat privada coneguda fins ara, en funció de la venda del Seminari Vell -també de propietat municipal- a una empresa propietat de Consultoris Bayés Vic SL és la d’aquesta empresa de sanitat privada.
 
En opinió dels tres grups de l’oposició vigatana, si ens basem en factors econòmics, l’operació no és rendible per si sola, «a no ser que no s’obtinguin beneficis des de la pròpia explotació de l’aparcament, sinó del negoci privat que hi va associat i que és la motivació principal de la contractació». En el recurs també indiquen que no consta en l’expedient que s’hagin sotmès al preceptiu tràmit d'informació pública l’estudi de viabilitat. A més, les elevades possibilitats que apareguin restes arqueològiques en començar les obres al subsòl, tal i com es reconeix en el plec de prescripcions tècniques, fan que el contracte que es licita «tingui un elevat grau de possibilitats que esdevingui inexecutable», aprecien els tres grups de l'oposició vigatana. 

Una unitat d'acció inèdita entre la totalitat de l'oposició vigatana

Els tres grups municipals van volen visibilitzar aquest dimecres la unitat d’acció en aquest tema de la totalitat de l’oposició, en un fet inèdit que no s’havia donat en tota l’època moderna del consistori vigatà. Ho van fer demanant la Sala de la Columna per fer la roda de premsa on van explicar el recurs, els tràmits pels quals van explicar que havia engegat inicialment Capgirem Vic i al qual s’han sumat després ERC i PSC. A més, remarquen que si bé actualment tenen aquesta via de recurs oberta, en funció de com evolucioni no descarten que sigui l’única. 

L’estudi de 2010 en el qual s’agafa l’equip de govern de Junts per Catalunya xifra la necessitat d’aparcament en 2.898 places d’aparcament a 12 anys, partit de la hipòtesi de desenvolupament del POUM en un 80%. En concret, del POUM anterior, que preveia un creixement de la ciutat que el de 2019 va corregir a la baixa. Amb tot, el mateix informe, elaborat per l’arquitecte Miquel Suriñach per encàrrec personal de l’aleshores alcalde, Josep Maria Vila d’Abadal, també conclou que les primeres necessitats, basades en l’habitatge existent, no són ni molt menys de les 2.898 places esmentades, sinó únicament de 216.

I entre 2010 i l’actualitat, no només les previsions de creixement -i la pertinent planificació urbanística- han anat a la baixa, sinó que a més s’han anat construïnt altres aparcaments soterrats que en principi haurien de donar resposta a les hipotètiques necessitats d’aparcament del veïnat. És el cas de l’aparcament de l’Hospital de la Santa Creu, que va obrir el 18 de maig de 2019, a una setmana de les últimes eleccions municipals. Però és que precisament el mateix any 2010 que va tancar-se l’estudi en el qual ara es basa l’Ajuntament, ja van obrir fins a tres aparcaments soterrats a Vic situats al centre de la ciutat o molt a prop: el del Portal de la Rambla, extensió del del Passeig; el de L’Atlàntida, i el de la rambla Tarradellas, que si bé no és tan cèntric com els altres tres, sí que està relativament a prop.

En concret, en el recurs presentat pels tres grups de l’oposició indiquen que l’últim en obrir, l’aparcament de la Santa Creu, situat a quatre minuts a peu del parc de Maria Àngels Anglada, en la major part del dia no supera una ocupació del 10%. 
 
Les dades de necessitat d'aparcament del POUM

I què diu l’estudi de mobilitat del POUM de 2019, molt més recent i d’un rang superior que l’estudi tècnic de 2010? Doncs el que va explicitar aquest dimecres l’oposició: que no fa falta més aparcament de pagament a la ciutat de Vic. A la conclusió s’hi arriba a partir de l’anàlisi d’un seguit de dades com els aparcaments existents en superfície (15.416 places), de la distribució de l’estacionament en funció dels guals privats i públics (11.669 places) i l’oferta d'aparcaments soterrats amb caràcter públic (1.366 places, la majoria al centre de la ciutat). També, però, del parc de vehicles de la ciutat, que segons l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, són 23.864 vehicles, dels quals 16.316 són turismes. La conclusió és l’esmentada, que no hi ha un dèficit estructural d’aparcament.

A més, en l’opinió de l’oposició, amb les actuals restriccions de circulació pel nucli antic de Vic, els hipotètics usuaris del nou pàrquing, que serien de rotació, no hi podrien accedir. D’aquí també la sospita que l’interès real ha de venir d’algun dels negocis privats de la zona, i més concretament de Consutori Bayés Vic SL.

Finalment, l’oposició també posa èmfasi en un últim aspecte, «no per això menys important», en la seva opinió, com és que per donar pas a l’aparcament es genera un dret de pas per la finca de propietat municipal que té façana al carrer de la Ramada. Això comporta una càrrega urbanística que la desvalora i que, per tant, representa un perjudici per al patrimoni municipal que en cap moment ha estat quantificat en l’expedient administratiu de contractació del pàrquing.