L'acte, organitzat per la Comunalitat de Vic i Òmnium Cultural, constarà d'una passejada pels pisos i una taula rodona | Els pisos de la cooperativa Joan XXII es van aixecar amb la col·laboració del veïnat en la construcció

«Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc» | «Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»

Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»

Aprofitant la presentació de la recerca dels historiadors Gerard Vallejo i Joan Torrents parlem a Ràdio Clota del llegat cooperativista del nostre territori

L’obra, escrita per Marc Dalmau i Mar Masip, es presenta el 30 de juny a la Lleialtat Santsenca | Narra la història de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista que va lluitar per fer visible el paper de les dones en el moviment cooperatiu

El mural recrea la imatge d'uns joves fent instrucció militar l'any 1938 a Calldetenes i dona el tret de sortida al Festival d'Arts al Carrer de Calldetenes (FACC), que es farà entre el 21 i el 24 d'abril | L'obra, de l'artista Roc Blackblock, s'emmarca dins el projecte Murs de bitàcola

Hi intervindrà l'historiador Josep Casanovas, autor de les principals recerques sobre els bombardejos sobre Vic durant la guerra civil | Els quatre bombardejos entre desembre de 1938 i febrer de 1939 van provocar 24 morts, pràcticament tots entre la població civil

'Las chicas de la Saphil' és fruit d’un treball de recuperació de la memòria, fet amb un grup de les protagonistes de la història, coordinat pel Museu del Ter | Al llarg de 23 anys més de 900 noies, provinents la majoria de Lleó, Castella i del nord d'Espanya, van venir a treballar a Ripoll, compatibilitzant el treball i la seva formació acadèmica

Pol·len Edicions ha publicat un llibre amb un miler d’adhesius editats al llarg de cinquanta anys per les organitzacions de l’Esquerra Independentista catalana i que permeten dibuixar una singular història del moviment i de les lluites que ha participat

L'obra d'Imma Domènech i Assumpta Tort es presenta aquest dijous al Museu del Ter de Manlleu en un acte sense públic retransmès per Youtube | Dels nou manlleuencs deportats al camp de concentració nazi de Mauthausen només en van sobreviure dos

Relat en primera persona de Roser Iborra de l'homenatge a les víctimes dels bombardejos feixistes sobre Vic | «El coneixement humà és essencial perquè la memòria no sigui només una freda recordança de les xifres»

Hi intervindrà l'historiador Josep Casanovas, autor de les principals recerques sobre els bombardejos sobre Vic durant la guerra civil | Els quatre bombardejos entre desembre de 1938 i febrer de 1939 van provocar 24 morts, pràcticament tots entre la població civil

Entrevista a Marc Muñoz, germà de Gustau Muñoz, assassinat d'un tret l'11 de setembre del 1978, després de participar a la manifestació convocada pel PCE(i), on militàven tots dos | El cas de Gustau Muñoz s'ha sumat a la querella argentina contra els crims del franquisme | En poc dies acabarà la campanya de micromecenatge que vol fer possible un documental sobre el cas: 'Gustau, la Transició al descobert'

Míriam El Mouhadab ressenya 'Canto jo i la muntanya balla' (Anagrama, 2019), d'Irene Solà, Premi Llibres Anagrama de Novel·la | «La memòria és com la pell, té capes diferents, però que formen un tot. L’altre element que fa que es percebi un cert caràcter unitari en l’obra és el paisatge. El paisatge és veu i decorat al mateix temps».

Josep Pimentel ressenya la novel·la 'El tango de Dien Bien Phu', de David Castillo, sobre l'exili llibertari | «És la història de l'exili llibertari, és la historia d'una derrota però no pas d'un fracàs. En una altra entrevista, Castillo va dir: 'la derrota va ser militar, però les nostres idees continuen avançant'».

Entrevista a l'advocat manresà Joan Planas, un dels agitadors del moviment cooperatiu en l'etapa de la transició al Bages | Planas va ser l'ànima de l'economat de Comissions Obreres, que no va acabar prosperant per les lluites internes al sindicat i al PSUC

La històrica cooperativa d’Igualada va mantenir-se activa durant el règim, convertint-se en un espai de dinamització cultural més enllà del cooperativisme de consum | Acollia reunions clandestines: a la seva seu s’hi va gestar Òmnium Cultural de l’Anoia i la secció local de l’Assemblea de Catalunya

La plaça d’Osona es va construir sota forma cooperativa però amb un lideratge clar del dirigent local franquista Enric Pladevall | La vida comunitària va quallar entre els veïns, amb l’organització d’activitats lúdiques i culturals i l’autogestió en la millora dels espais públics i col·lectius

La forma d'explotació de la cooperativa agrícola va costar d'encaixar en un món rural tradicional | «Avui en dia encara estan actius i ben convençuts que van fer la millor aposta»

En plena transició, la cooperativa de consum del Solsonès va oferir una alternativa al comerç convencional | La creació d’una panificadora que abaratia el pa va confrontar-los amb el gremi de forners