Susanna Mary s'estrena a Setembre amb una crònica de l'acte de divendres a Torelló contra els assassinats masclistes | «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també. La ràbia, també»

«L'extrema dreta vol que retornem a l’esgarriada edat mitjana on els homes benaurats torturaven les estigmatitzades dones malèfiques» | «La simplicitat dels missatges de l’extrema dreta activen la por ancestral que ens paralitza: no es fan preguntes, no es pensa»

«Viure envoltada de natura vol dir formar-ne part, i formar-ne part vol dir treballar-hi, i quan hi comences a treballar t'adones que no tot és tan serè com t'ho havies imaginat» | «Com és que el sector primari sempre hi surt perdent? Com és que ara mateix tan sols és viable dedicar-t'hi si sucumbeixes a la dependència de les subvencions?»

«Orriols i la púrria del seu voltant apunten sempre cap a baix. Mai se’ls ha vist en cap organització en defensa de la sanitat pública, en cap marea blanca ni en cap mobilització en contra de tot el que el neoliberalisme comporta» | «Perquè l’extrema dreta nova, renovada, recautxutada, però extrema dreta al cap i a la fi, és a dir els rics de sempre i els seus capatassos, sempre treballen contra els pobres i els drets col·lectius, contra la democràcia i les diferències»

«El desenvolupament efectiu de la integració exigeix voluntat de renúncia i aportació, així com desterrar la idea que la integració només interpel·la als migrats. No s'ha de confondre aquest procés amb l'assimilació» | «Les condicions miserables que imposa el capitalisme afecten tant els proletaris autòctons com als migrats, contribueixen a fomentar la por i l'odi entre persones per ser d'ètnies i cultures diferents»

«Jo votaré. Perquè vaig poder estudiar la carrera de Geografia i Història i descobrir que conèixer molt et porta a voler conèixer més. I que cal prendre partit perquè si no, com sempre, les decisions les prenen els altres» | «Jo votaré per una societat més justa i per no deixar de banda l’esperança»

«L’extrema dreta és una gran multinacional de la por amb moltes franquícies. I la política d’arreu, que cada vegada està més pendent de cadires i interessos econòmics, l’imita fent créixer les desconfiances» | «Des de Ripoll hem de començar a desmantellar la simplicitat dels arguments de l’extrema dreta, les argúcies de les seves mentides. Més enllà dels cordons sanitaris s’ha d’activar el sentit crític per fer-la caure»

Clara Macaya relata què s'ha trobat en viatjar amb tren per Catalunya amb cadira de rodes: trens adaptats i altres de no tan ben adaptats i un caos informatiu sobre els drets i els tràmits que cal fer per reservar un elevador

Reflexió de Roser Iborra al cap d'unes hores de tornar de Ripoll on es va investir alcaldessa la candidata de l'extrema dreta | «Hem tocat fons com a espècie humana, penso. Al sud de Grècia, a Ripoll. Però ara toca nedar aigües amunt, amb totes les nostres forces i sense defallir. Som més dels que ells volen i diuen»

Jordi Jet Serra Morales, artista i consultor cultural i col·laborador a Cultura del Bé Comú, reflexiona entorn del concepte de cultura transformadora | Ho fa en el marc de la jornada sobre aquest tema que es fa aquest dissabte a Manresa

«I no només no poden votar, molts immigrants, sinó que a molts municipis, com ara Vic, fins i tot els posen entrebancs per poder-se empadronar» | «Hi hem perdut tots. Els forats s’han fet molt grans. Haurem de sargir molts descosits, haurem d’acostar molts esvorancs»

L'article lamenta que el nou POUM de les Masies de Voltregà, publicat recentment, preveu aproximadament que 23,7 hectàrees de sòl rústic o amb aprofitaments agraris -equivalents a uns 26 camps de futbol- esdevenen urbanitzables | «Consolida el poble dormitori de xalets, amb alta despesa energètica i hídrica»

«Tinc l’esperança que cap candidat amb un discurs basat en l’odi contra qui és més vulnerable pugui tenir representació a cap ajuntament» | «Són subjectes-diana injustament culpabilitzats d’okupes, delinqüents, morosos; són diferents, no són d’aquí de tota la vida i només alguna política transgressora denuncia que no tenen el dret a vot pel qual tantes generacions i dones van lluitar»

«Resulta incoherent sentir com totes les formacions fan campanya amb les persones emigrades com a subjecte sense que aquestes puguin ser subjectes polítiques. Democràcia?» | «La vulneració d'aquest dret és encara més flagrant en els casos de persones que han nascut al territori, hi han crescut, s'hi han socialitzat i contribueixen amb els seus impostos»

Article amb motiu de l'enèsim assassinat masclista, ara el d'Arantxa Caro, veïna de Prats de Lluçanès de 31 anys, que estava embarassada | «Les dones més que mortes ens interpel·len: vam sospitar d’un maltractament i no vam avisar? Vas riure els acudits masclistes per quedar bé? Vas veure assetjaments a la feina i no els vas denunciar?»

Jenn Díaz debuta a Setembre amb un article carregat d'emotivitat i força sobre les dones que han hagut d'escollir entre una militància més activa o les tasques de cures, i decantar-se per aquestes mentre els seus companys homes continuen en la lluita més pública | Hi explica la història de la colombiana Kathe Arias, i de com la violència també afecta al fet de maternar i defensar la vida des de les cures. Una història en la que ha aprofundit arran de la seva participació en una visita d'una delegació de cooperació catalana

Crònica de Roser Iborra de l'acte que va fer-se a Vic amb motiu del Dia Internacional de la Visibilitat Trans | «Una magnífica ocasió de crear xarxes que obren el feminisme a la lluita del col·lectiu de les dones trans, per apropar-nos totes, per destapar les trampes del patriarcat que pretén crear antagonismes dintre del moviment feminista»

Article de Carme Brugarola sobre l'ús del català, especialment entre el jovent, i els comportaments erràtics d'alguns polítics amb responsabilitats de govern | «La Kings League ha estat la gota que ha fet vessar el got. Al més pur estil del circ romà els patricis Aragonès, Trias, Maragall, Rufián i tota la cúria sencera gaudien mentre les feres s’empassaven d’un glop el pal de paller de la nostra cultura: la llengua»

«Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc» | «Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»

«Però semblava que ningú no ho veia. Ni les veïnes, ni la seva mare. Ni les germanes, ni la sogra... Ningú no li’n deia res i a ella l’avergonyia, explicar-ho, i potser ja no feia falta, ja no tornaria a passar»