Arnau Comajoan parteix del fenomen de les armilles grogues a l'Estat francès per fer una crítica a la dependència del petroli del sistema capitalista mentre administracions com l'Agència de Residus continuen responsabilitzant les classes populars de la preservació del planeta | «Cal actuar en conseqüència sobre qui n'és realment responsable: en el camp dels residus, les grans empreses productores i distribuïdores dels béns de consum que empastifen innecessàriament qualsevol producte amb mil embolcalls i envasos majoritàriament de plàstic»

Diumenge es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses la primera assemblea oberta de la XES Ripollès | La xarxa vol fer incidència en els grups polítics municipals perquè apostin per l'economia social i solidària i treballa altres accions concretes relacionades amb l'habitatge, la mobilitat o el model de comarca

«No només hi veig una estigmatització de la pobresa, en aquesta ordenança absurda, sinó també una incapacitat estètica. No m'estranyaria gens que, allò que es vol amagar a casa, s'anés a fotografiar durant unes vacances a països considerats més exòtics (i més pobres...)»

Yousra Touri El Mansouri escriu sobre racisme i feminisme arran del cas d'abusos i assetjament sexual patits per les temporeres de Huelva | «L’odissea d’Ulisses va ser un passeig en comparació a les situacions de violència que viuen certes dones cis, lesbianes i trans en mans d’aquest sistema patriarcal, capitalista i racista. Una odissea és el que viuen un grup de temporeres de Huelva des de fa mesos.»

Carme Brugarola debuta com a articulista a Setembre fent una repassada de les fites aconseguides per la lluita a les càrnies durant el 2018 però advertint que cal continuar amatents a l'acompliment de les millores assolides | «Tot i tenir els treballadors dins del règim laboral de la seguretat social, això no vol pas dir que l’ambient i les condicions de treball hagin canviat: la por i els acomiadaments són el pa de cada dia»

Katia Juncks, activista vigatana d’origen brasiler, analitza com el capital s’aprofita del nou escenari mundial arran dels bons resultats de la ultradreta en processos electorals per imposar el seu model econòmic i social | «’Totalitzar’ la societat és ara la gran campanya. I ho fa a través del foment i el finançament d’un nou mapa polític global, dissenyat a través del sufragi universal, que ‘legitima’ i ‘legalitza’ la representació d’ultradretans i neofeixistes»

Segona part: «La construcció de la persona» (subtítol basat en la biografia de dues parts d’Elvis Presley, per Peter Guralnick)

«Les desigualtats socioculturals i econòmiques fan que no tothom tingui les mateixes oportunitats d’accedir a tot el que sabem sobre l’aprenentatge de la lectura» | «Assolir una bona lectura s’aconsegueix mitjançant la lectura, no pas amb remeis màgics»

Primera part: «La destrucció del mite» (subtítol basat en la biografia de dues parts d'Elvis Presley, per Peter Guralnick)

Roser Iborra escriu aquest article arran de la representació, dissabte al Cirvianum de Torelló, de l'obra 'Els camins invisibles', de Teatre eSseLa, a partir de textos de Lluís Solà | «Dins la representació de 'Els camins invisibles', la poesia de Lluís Solà s’encén com una foguera dins la nit, com una tempesta en ple dia de sol»

«Al capdavant de l’empresa pont a través de la qual està contractada la major part de la plantilla de l’escorxador Le Porc Gourmet, fins que es faci efectiva la seva contractació per part de la pròpia empresa, hi ha una regidora d’un important Ajuntament, també pel partit hereu de l’antiga Convergència» | «La mercantilització del treball va portar uns éssers humans a perdre poc menys que aquesta condició i on alguns continuen traient grans beneficis de no respectar alguns dels drets més bàsics, i tot sota l’aparent desídia de les administracions»

«El feixisme postmodern té lleis, advocats, jutges i tribunals, però de cap de les maneres és demòcrata» | «Amb l'Estat espanyol no hi ha pacte possible, ni tan sols negociació»

Katia Juncks, activista vigatana d'origen brasiler, expressa en aquest article les seves emocions després de la victòria del neofeixista Jair Bolsonaro a les eleccions del seu país | «És un gran repte entendre com és possible que més de 57 milions de persones hagin votat al «Mito». La pregunta que ens fem ara és: tota aquesta població és neofeixista?»

«On eren mons iaios mentre Mussolini arribava al poder? On sóc jo mentre Bolsonoro arriba al poder?» | «Què fèiem el dia que la segona onada de feixistes, la del segle XXI, va començar a arribar al poder? Celebrar la victòria del Barça davant del Madrid per cinc gols? Comentar l'onada de fred que arribava?» | «Prepareu-vos per veure Vox, Ciutadans i PP extremar idees i pràctiques que ara ja assenyalen en alguns dels seus discursos»

«Controlem les noves tecnologies o són les noves tecnologies que ens controlen a nosaltres?» | «Diuen que Internet possibilita un exercici més democràtic, obert i plural de la llibertat d’expressió, però què passa amb els bots i les fake news?» | Sara Blázquez reflexiona en aquest article sobre si hi ha possibilitats per trobar un ús social a les noves tecnologies, més enllà de pervertir processos electorals amb 'bots' o 'fake news' i convida a continuar el debat als actes del Festival Protesta que es fa aquesta setmana a Vic

El músic Ferran Orriols, de Nyandú, reflexiona en aquest article sobre el procés de la creació artística | «A l’hora d’estrebar-se no hi entra el talent, ja que es tracta d’anar més enllà de les facilitats que té cadascú; de sortir de la zona de confort; d’abandonar el tirosegur i situar-se indefens en la diana. I això, repeteixo, requereix per sobre de tot voluntat i esforç.» | «Perquè el dia que deixem de desafinar-nos i ens polsin sempre els mateixos dits, no hi haurà risc i l’únic que sortirà de nosaltres serà una melodia repetitiva i avorrida.»

Jordi Martí Font fa aquest perfil biogràfic de Carrasclet, un dels herois catalans de la Guerra de Successió que la història oficial ha tendit a deixar en l'oblit | «La seva referencialitat en el Priorat no es podria entendre sense aquesta determinació, sense aquesta continuïtat en la seva lluita, una lluita per la dignitat, contra els abusos i en defensa d'allò comú, d'una tradició que donava drets a la gent, que els permetia viure a partir d'allò comunal»

«A Catalunya, les persones que defensem la justícia social, l'alliberament nacional i les llibertats individuals i col·lectives hem de recuperar el carrer, del qual ens han volgut fer fora amb presó per a uns i exili i amenaces de judicis per a milers de persones, però no podem caure en cap enfrontament civil, ni ara ni mai» | «No dic que ens mantinguem sense fer res, perquè sí que cal mobilitzar-se i crear grups d'autodefensa, que filmin les seves agressions, que les aturin de forma coordinada i no violenta, que tinguin clar, però, que l'enfrontament entre persones és el seu objectiu i mai hi hem de caure»

Toni Iborra, de Càrnies en Lluita, escriu aquest article a partir del rastreig de les informacions i comunicats sobre l'acord entre el Grupo Jorge i CCOO, amb una part pública però també, segons ell, una part oculta | «Estem davant del més barroer mercadeig secret de drets laborals, d’obligacions socials i de condicions administratives» | «El cas del Grupo Jorge va camí de convertir-se en una pàgina negra de la gestió del Departament de Treball, i en pedra angular del desprestigi d’un determinat estil de fer sindicalisme»