Article de Jordi Martí Font sobre la pedagoga Rosa Roig: republicana, feminista, pacifista i humanista | «A classe parlava de llibertat, de solidaritat, de justícia social i explicava els primers socialistes, qui eren les feministes i les dones més destacades a tots els nivells»

En el centenari de la Setmana Tràgica, recuperem aquest article de Jordi Martí Font sobre la revolta ocorreguda entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909 | «Què va passar a Barcelona ara fa cent anys? Què va abocar les masses de gent a cremar escoles religioses, esglésies i convents?»

Jordi Martí Font recomana el llibre que acaba de publicar Ferran Aisa sobre la vaga de la Canadenca que fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 40 hores setmanals | «És en la síntesi de lluita i tàctica, de pensament a llarg termini i pràctica resolutiva sense dubtar massa on podem situar els factors que determinaren que una vaga petita com totes les que comencen en la perifèria esdevingués general, revolucionària i aportés una millora de les condicions de la classe obrera que es manté fins a avui»

Roser Iborra fa memòria històrica del moviment d'insubmissió a Osona, ara que s'han complert els 30 anys de la primera presentació pública d'insubmisos | Membre activa de l'Assemblea Antimilitarista d'Osona, repassa la gestació del moviment a Osona i el Lluçanès i com va anar 'in crescendo' fins aconseguir la supressió de la 'mili' | El 4 de maig es commemorarà en un acte a Vic els 30 anys d'insubmissió

«Malgrat que l'àguila estigui tapada per la senyera, l'àguila hi és» | «La desigualtat i l'exclusió social existent a Manlleu són un caldo de cultiu molt perillós que pot donar novament ales al feixisme»

Jordi Martí Font fa aquest perfil biogràfic de Carrasclet, un dels herois catalans de la Guerra de Successió que la història oficial ha tendit a deixar en l'oblit | «La seva referencialitat en el Priorat no es podria entendre sense aquesta determinació, sense aquesta continuïtat en la seva lluita, una lluita per la dignitat, contra els abusos i en defensa d'allò comú, d'una tradició que donava drets a la gent, que els permetia viure a partir d'allò comunal»

«El CENU va fer arribar l'ensenyament a tots els infants de Catalunya gràcies a l'expropiació de les escoles i instal·lacions religioses i la seva reobertura com a escoles obertes a tothom» | «El 22 de setembre de 1936, el Diari Oficial de la Generalitat va incloure un decret en què s'informava que l'idioma de l'escola catalana seria la llengua materna dels nens i nenes fins a la primària»

El 28 de gener de 1949, diumenge va fer 69 anys, un escamot de guerrillers antifranquistes liderat per Marcel·lí Massana va prendre el control d'una de les colònies tèxtils més importants de la conca del Llobregat de la qual es van endur un quantiós botí

Recuperem la història del poble miner del Berguedà, que el gener de 1932 va començar una revolta social que acabaria sufocada per la II República | Els participants en la insurrecció van patir alts nivells de repressió un cop finalitzada

Jordi Martí Font fa un perfil de Francesc Ferrer Guàrdia, que aquest dimecres serà homenatjat per Docents per la República i els CDR en diversos actes en defensa de l'escola catalana | «Ferrer i Guàrdia era un pedagog, un pedagog que creia en els infants i els respectava com a persones en formació que són, pensava que el mestre havia d'acompanyar-los en el seu aprenentatge, ni adoctrinar-los ni castigar-los» | «Barcelona estava commocionada i tot valia per trobar la venjança esperada pels manaires de la Lliga Regionalista, de la Patronal, de l'Exèrcit espanyol i de l'Església Catòlica. Tots a una un cop més»

L'acte, organitzat per Docents per la República i el Comitè de Defensa de la República, es fa aquest dimecres a les 7 de la tarda coincidint amb l'aniversari del naixement del pedagog llibertari afusellat per ordre d'un tribunal militar el 1909 | Ferrer i Guàrdia va ser el fundador de l'Escola Moderna catalana que propugnava el lliurepensament entre l'alumnat

Ferran Aisa acaba de publicar en un volum de 700 pàgines una obra sobre ECN 1 Ràdio CNT-FAI, que durant 10 mesos de 1936 i 1937 va portar la veu de l'anarquisme a centenars de llars catalanes | «Són 140 textos fins ara majoritàriament inèdits que es van sentir per les ones hertzianes en uns moments transcendentals per a la història contemporània del nostre país i que són recollits per primer cop en un volum que obre nous espais per a l'estudi d'aquest moviment anarquista i obrer»

Fa 41 anys, el Barça va jugar un amistós en homenatge als 30 miners morts a Fígols | Els Sotil, Neeskens i companyia van mastegar pols a Berga per una causa altruista i popular

Roser Iborra contribueix amb aquest text a l'homenatge a les dones silenciades d'Alpens, població de la qual és filla | «Les dones cantaires van escriure sense llapis una història d’amors i de desamors; de petites mofes sobreenteses contra els poderosos que les oprimien i menystenien; van confegir melodies de tendresa per adormir les criatures i per plorar les penes amagades i ofegades molt endins del cor»

Encarna Hernández va ser una pionera del bàsquet femení que, als anys 30, va desafiar tots els cànons i va lluitar pels drets de la dona a través de l'esport. | El documental 'La niña del gancho', dirigit per Raquel Barrera, explica la seva història i es projectarà dimarts a Cineclub Vic

Ressenya de Jordi Martí i Font del llibre que Calúmnia acaba de publicar sobre la figura del controvertit anarcocomunista Sebastià Sunyer i Gavaldà | «Queda molt per desenrunar i molta malesa per treure per conèixer què pensaven, què feien, com ho feien i per què ho feien aquelles dones i homes que convertiren les seves vides en una revolució constant»

L'Ajuntament s'escuda en el fet que la inscripció està en un carrer propietat del veïnat per no donar compliment a la llei de la Memòria Històrica aprovada el 2007 | Joaquim Albareda, David Fernàndez i Judit Caballeria, aquest divendres a un acte de memòria històrica a Manlleu. Diumenge se'n fa un a Vic d'homenatge a les víctimes dels bombardejos feixistes de 1938 i 1939

El periodista Franc Lluís explica al llibre 'Gino Bartali, el hombre de hierro' com el ciclista italià va salvar la vida de 800 persones jueves transportant documentació falsificada amagada dins els tubulars de la seva bici | El mite del ciclisme italià no va fer mai pública la seva col·laboració amb la resistència antifeixista; es va saber el 2003, tres anys després de la seva mort, per la descoberta d'un vell dietari d'un altre membre de la trama

Jordi Martí Font celebra en aquest article les aportacions de l'última obra de l'historiador Xavier Diez sobre la figura i pensament de Salvador Seguí, el Noi del Sucre | «En un país que entengués d'on ve i on vol anar, fins i tot des d'uns moviments socials i des d'uns sindicats que s'emmirallen sovint en un personatge com el Noi del Sucre, se'n tindria un coneixement ampli»

«En aquella època no existia la televisió i Massana era la televisió». Joan Busquets va estar en la colla d'en Massana durant l'any anterior a la seva detenció | Exiliat a França, sobre una possible victòria de Marine Le Pen, diu: «No em preocupa, se me’n fot. Si surt, haurem de lluitar contra ella i així a veure si se n'adonen»