El sociòleg Ivan Miró repassa en aquest article el compromís antifeixista del cooperativisme català | « Com als anys 30 del segle XX, els nous feixismes són la resposta de les elits globals al caos sistèmic – geopolític, econòmic, ecològic i social – que elles mateixes han provocat»

«Em pregunto d’on ve, tant d’odi. La senyora alcaldessa branda la barretina i un suposat passat gloriós de Catalunya com si fos una garantia de pedigrí, de superioritat» | «No podem ignorar la nostra història. Potser som víctimes, però hem estat opressors. Tant de bo el racisme d’ara sàpiga on té les seves arrels, no gens glorioses»

Els assentaments de Vallcarca, símbol de resistència davant la manca d'habitatge, s'enfronten a l'amenaça de l'expulsió en un context de creixent precarietat habitacional | Fotoreportatge de Marta Ruiz Jadraque sobre la història de resistència i necessitat de les famílies dels assentaments de Vallcarca en imminent risc de desallotjament

Article de Gerard Batalla Tàsies, pagès i membre de la Plataforma Pobles Vius, sobre l'oposició que ha despertat el macroprojecte de central de biogàs en espais agraris de Ponent | El projecte preveu sis edificis de fermentació de 25 metres d’alt, una xemeneia de 60 i un moviment anual de 31.000 camions l’any, «un autèntic barri dels residus amb capacitat per a 500.000 tones l’any»

Una osonenca resident a Beirut relata com va viure l’inici dels atacs d’Israel al Líban abans de ser evacuada per l’ambaixada espanyola | Núria Roma fa dilluns dia 2 a les 19h una xerrada a Can Costa i Font de Taradell sobre «Líban, guerra, resiliència i els drets de les dones»

Article de Roser Iborra, a la sortida d'una convalescència a l'Hospital de Sant Jaume de Manlleu | «Costa encara més mantenir la calma quan veus les orelles del llop de la dependència, que sempre havies mirat de lluny. Perquè sempre eren els altres, els qui s’hi trobaven» | «Hi ha mans que curen. Com dues orquídies, blanques i precises, gosen mirar endins del dolor, apedaçar la carn trèmula, recosir les ruptures que el temps ha esqueixat i malmès»

Article de David Palau a partir de les conclusions del seu treball de final de grau de Filosofia, on analitza les implicacions de l'ús de plataformes digitals en la llibertat de les persones i els col·lectius | «Amb els telèfons mòbils i les plataformes socials, tant per com està estructurada la societat capitalista, com per com estan configurats aquests aparells i aquestes xarxes, ens generen un vincle negatiu i, per tant, ens roben la nostra llibertat. I aquí considero important remarcar que ens 'roben', no que la perdem»

Article de Fina Campàs, d'Acció Trans, sobre la falta d'aplicació de polítiques LGTBIQ+ en alguns ajuntaments d'Osona i la disparitat d'actuació entre les entitats del col·lectiu | «Cal tenir la capacitat d'adaptació, vers un teixit associatiu divers, que interpel·li a la diversitat afectivosexual i de gènere amb una perspectiva feminista inclusiva»

Itziar Cedar, catalana resident a Berlín, explica en primera persona la repressió que pateixen els moviments de denúncia del genocidi israelià a Gaza per part de l'estat alemany | «Les estructures profundament racistes de la societat alemanya segueixen tan vigents com abans. El que ha canviat ara és el subjecte polític: si ahir eren els jueus, avui són els àrabs»

Les sis entitats organitzadores d'«El porc del demà» reflexionen amb Mar Carrera sobre els motius per participar en aquest concurs literari que, aquest any, també ho és d'il·lustració | «La tasca d’una editorial és acompanyar històries per canviar el món, contribuir a generar coneixement col·lectiu que circuli, posar les eines perquè el pensament crític tingui formes entenedores, atractives i sostenibles»

Crònica de Susanna Mary de l'acció de diumenge a Vic contra la violència masclista | S'hi va representar una taula de Nadal amb 103 cadires buides, simbolitzant els 103 assassinats masclistes de 2023

«Aquest any, el pessebre és una família de tres fills desnonada a Vic, la ciutat sense mesura humana en què els papers valen més que les persones. Aquest any el pessebre és una cova de runa a Gaza. A la cova de runa, a Palestina, el nen és mort» | «Les bombes han caigut al sud, també; també als hospitals. Maria mor de seguida, Josep queda atrapat en un munt de runa, agonitza durant hores, durant dies. Ja no li queden llàgrimes per plorar aquell nen petit que no ha pogut créixer»

Article de Clara Macaya a partir de l'anàlisi de fins a quin punt les joguines, i més específicament les nines i ninos, inclouen perfils inclusius i, per tant, representatius de la majoria de població | «Els infants acaben jugant amb joguines disfressades d’integració. Probablement estan caminant cap a poder esdevenir integradores, en alguns casos ho comencen a esdevenir, i encara amb un llarg camí al davant, puguin acabar sent inclusives»

Article de l’advocat Antoni Iborra davant l’apel·lació a la llibertat d’expressió d’algunes entitats o administracions en actes discriminatoris davant determinats col·lectius | «El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha anat definint criteris, segons els quals la llibertat d’expressió inclou el dret de protesta, però no admet actes que signifiquin discurs d’odi contra una minoria o col·lectiu»

L'ambientòleg Marc Cerdà alerta sobre el contacte que tenim amb substàncies tòxiques des de que neixem fins que ens morim | «A la pràctica, el 95% de la població mundial està exposada a alts nivells de contaminants atmosfèrics el que suposa nou milions de morts prematures cada any.»

Susanna Mary s'estrena a Setembre amb una crònica de l'acte de divendres a Torelló contra els assassinats masclistes | «El patriarcat té arrels profundes, el dolor també. La ràbia, també»

«L'extrema dreta vol que retornem a l’esgarriada edat mitjana on els homes benaurats torturaven les estigmatitzades dones malèfiques» | «La simplicitat dels missatges de l’extrema dreta activen la por ancestral que ens paralitza: no es fan preguntes, no es pensa»

«Viure envoltada de natura vol dir formar-ne part, i formar-ne part vol dir treballar-hi, i quan hi comences a treballar t'adones que no tot és tan serè com t'ho havies imaginat» | «Com és que el sector primari sempre hi surt perdent? Com és que ara mateix tan sols és viable dedicar-t'hi si sucumbeixes a la dependència de les subvencions?»

«Orriols i la púrria del seu voltant apunten sempre cap a baix. Mai se’ls ha vist en cap organització en defensa de la sanitat pública, en cap marea blanca ni en cap mobilització en contra de tot el que el neoliberalisme comporta» | «Perquè l’extrema dreta nova, renovada, recautxutada, però extrema dreta al cap i a la fi, és a dir els rics de sempre i els seus capatassos, sempre treballen contra els pobres i els drets col·lectius, contra la democràcia i les diferències»

«El desenvolupament efectiu de la integració exigeix voluntat de renúncia i aportació, així com desterrar la idea que la integració només interpel·la als migrats. No s'ha de confondre aquest procés amb l'assimilació» | «Les condicions miserables que imposa el capitalisme afecten tant els proletaris autòctons com als migrats, contribueixen a fomentar la por i l'odi entre persones per ser d'ètnies i cultures diferents»

«L’extrema dreta és una gran multinacional de la por amb moltes franquícies. I la política d’arreu, que cada vegada està més pendent de cadires i interessos econòmics, l’imita fent créixer les desconfiances» | «Des de Ripoll hem de començar a desmantellar la simplicitat dels arguments de l’extrema dreta, les argúcies de les seves mentides. Més enllà dels cordons sanitaris s’ha d’activar el sentit crític per fer-la caure»

Clara Macaya relata què s'ha trobat en viatjar amb tren per Catalunya amb cadira de rodes: trens adaptats i altres de no tan ben adaptats i un caos informatiu sobre els drets i els tràmits que cal fer per reservar un elevador

Reflexió de Roser Iborra al cap d'unes hores de tornar de Ripoll on es va investir alcaldessa la candidata de l'extrema dreta | «Hem tocat fons com a espècie humana, penso. Al sud de Grècia, a Ripoll. Però ara toca nedar aigües amunt, amb totes les nostres forces i sense defallir. Som més dels que ells volen i diuen»

«I no només no poden votar, molts immigrants, sinó que a molts municipis, com ara Vic, fins i tot els posen entrebancs per poder-se empadronar» | «Hi hem perdut tots. Els forats s’han fet molt grans. Haurem de sargir molts descosits, haurem d’acostar molts esvorancs»

L'article lamenta que el nou POUM de les Masies de Voltregà, publicat recentment, preveu aproximadament que 23,7 hectàrees de sòl rústic o amb aprofitaments agraris -equivalents a uns 26 camps de futbol- esdevenen urbanitzables | «Consolida el poble dormitori de xalets, amb alta despesa energètica i hídrica»

«Resulta incoherent sentir com totes les formacions fan campanya amb les persones emigrades com a subjecte sense que aquestes puguin ser subjectes polítiques. Democràcia?» | «La vulneració d'aquest dret és encara més flagrant en els casos de persones que han nascut al territori, hi han crescut, s'hi han socialitzat i contribueixen amb els seus impostos»

Article amb motiu de l'enèsim assassinat masclista, ara el d'Arantxa Caro, veïna de Prats de Lluçanès de 31 anys, que estava embarassada | «Les dones més que mortes ens interpel·len: vam sospitar d’un maltractament i no vam avisar? Vas riure els acudits masclistes per quedar bé? Vas veure assetjaments a la feina i no els vas denunciar?»

Article de Carme Brugarola sobre l'ús del català, especialment entre el jovent, i els comportaments erràtics d'alguns polítics amb responsabilitats de govern | «La Kings League ha estat la gota que ha fet vessar el got. Al més pur estil del circ romà els patricis Aragonès, Trias, Maragall, Rufián i tota la cúria sencera gaudien mentre les feres s’empassaven d’un glop el pal de paller de la nostra cultura: la llengua»

«Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc» | «Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»