Setembre crític | Impacte social i ambiental de la mineria del Bages
El Cogulló de Sallent és una muntanya de runam salí de 500 metres d’alçada | Núria Segura Insa
Núria Segura Insa
ICL, l'empresa israeliana que gestiona aquesta activitat al Bages, està en el punt de mira per l'impacte ambiental, així com per les condicions laborals dels treballadors | Una sentència ferma obliga a la companyia a buidar la muntanya de sal del Cogulló, a Sallent, on ara vol fer una planta fotovoltaica; veïns i entitats ambientalistes temen que sigui una excusa per evitar enretirar el runam salí
El Diacrític
Les conselleres Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, amb la Queta, en la presentació d'una campanya en favor de l'ús del català el 14 de març passat | Generalitat de Catalunya
Carme Brugarola
Article de Carme Brugarola sobre l'ús del català, especialment entre el jovent, i els comportaments erràtics d'alguns polítics amb responsabilitats de govern | «La Kings League ha estat la gota que ha fet vessar el got. Al més pur estil del circ romà els patricis Aragonès, Trias, Maragall, Rufián i tota la cúria sencera gaudien mentre les feres s’empassaven d’un glop el pal de paller de la nostra cultura: la llengua»
Setembre Crític | Lluita ecologista
Mapa de la contaminació per purins a Osona, amb les tres fonts amb uns índexs més alts de nitrats | Grup de Defensa del Ter
Josep Comajoan
El GDT fa l’enèsima denúncia del mal estat dels aqüífers a partir de l’analítica de 170 fonts d’Osona i el Lluçanès | Un 41% de les fonts analitzades estaven contaminades per purins i un 42% no rajaven, un 9% més que ara fa un any
De més verdes en maduren
.jpg)
La primavera la sang altera, diu la dita. I les iaies no volen ser menys! | Maria Saladich
Maria Saladich
Tenim les iaies ben primaverals, se'ls acumulen cites a l'agenda, però també picor al nas amb tanta al·lèrgia
Maria Saladich
Entrevista | Czarina Musni, advocada defensora dels drets humans de Filipines
.jpg)
Núria Segura Insa
Entrevista a Czarina Musni, advocada filipina refugiada a Barcelona que ha intervingut al Mobile Social Congress | La lletrada assegura que de manera «implícita» la indústria tecnològica contribueix en la persecució de les persones que defensen els drets humans
Ràdio Clota | Trobades
Retransmissió de l'acte inclòs dins el Festival Protesta on es parla del poder transformador de la cultura | Hi participen projectes com el Konvent, La Clota, Literal BCN o Festival Protesta
Setembre social | Món rural
Trobada de presentació de la Fundació Emprius, aquest mes de febrer, que va aplegar nombroses persones del consell assessor i ambaixadores | Fundació Emprius
Neus Altisent i Silva
La gestió i custòdia del patrimoni, l’enfortiment i difusió de la cultura comunal i les eines agrícoles i forestals compartides en són les tres principals línies d’acció | L'objectiu és assegurar la redistribució dels recursos i la regeneració de la biodiversitat, dins d’un marc de decreixement amb justícia social
En Moviment | Festival d'Arts al Carrer de Calldetenes
Organitzadors i artistes, aquest diumenge a la presentació del festival, amb el mural que s'ha pintat a la plaça de la Roca de fons
Josep Comajoan
La programació d’aquest any continua portant bona música, i incorpora la dansa, a més de companyies de circ premiades en l’àmbit nacional | Aquest any els murals els coordina l’artista plàstic Miles Elah | El gruix d’actes es concentra entre el 20 i el 23 d’abril
El Diacrític
Salvador Seguí, al centre de la imatge, amb un maletí a les mans
Jordi Martí Font
«Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc» | «Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»
En moviment | 8M
Capçalera de la manifestació d'aquest dimecres a Vic
Josep Comajoan
Centenars de dones han encapçalat un any més la manifestació que ha tancat la jornada de vaga feminista a la capital d’Osona | El manifest final fa referència a la lluita feminista, però també l’antiracista, trans, LGTBIQ, de l’habitatge, la salut o l’educació públiques, entre altres
Roser Iborra
En moviment | 8M
Un moment de la lectura del manifest davant la Universitat de Barcelona
Núria Segura Insa
Els atacs a les xarxes socials a professionals del sector va en creixement i pot provar autocensura o trastorns d’ansietat o depressius | Existeix el temor que les agressions s’incrementin en any electoral | Les comunicadores també reclamen a les direccions que implementin plans d’igualtat per posar fi a les desigualtats i el masclisme existent a les empreses de la comunicació
SETEMBRE CRÍTIC | Hospitals i maternitat
La Júlia Brosa és mare de dues criatures, en Jan i l’Ona. La matinada del 25 de desembre de 2021 va haver d’ingressar a urgències pediàtriques de l’Hospital de la Vall d’Hebron amb la seva petita que aleshores tenia només 18 dies de vida. | Cedida
Saioa Baleztena Rudi
Reportatge sobre les condicions inhumanes de les mares en l’acompanyament a l’ingrés a nounats i pediatria | Moltes mares i persones gestants que transiten les ombres de la criança, asseguren fer-ho sense recursos ni informació. Vivim en una societat que edulcora la vida amb criatures. Però, què passa quan els nadons neixen abans de temps? O com s'encaixa l'ingrés d'un nadó de pocs mesos?
Saioa Baleztena Rudi
Setembre Crític | Indústria agroalimentària
Planta de producció de Patel a Sant Martí Sescorts | patel.es
Josep Comajoan
El GDT ha denunciat a la Fiscalia de Medi Ambient abocaments presumptament contaminants de l’escorxador Patel, de l’Esquirol, propietat del grup Vall Companys, primera empresa del sector carni a l’Estat espanyol i segona d’Europa | El model d'integració ramadera i les exportacions a una Xina ofegada per la pesta porcina han situat el grup català en una situació de privilegi en el sector
El diacrític | 8M
«No el va veure venir. El cop al cap la va fer rodar per terra. Aquesta vegada, la pallissa era mortal»
Roser Iborra
«Però semblava que ningú no ho veia. Ni les veïnes, ni la seva mare. Ni les germanes, ni la sogra... Ningú no li’n deia res i a ella l’avergonyia, explicar-ho, i potser ja no feia falta, ja no tornaria a passar»
En Moviment | Economies comunitàries
.jpg)
Representants de la Comunalitat, ACVIC, el Casal Claret i les escoles i comerços participants a «L'escola es cuina al barri» a la presentació que se'n va fer | Josep Comajoan
«L’escola es cuina al barri» és una proposta de la Comunalitat de Vic i ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, amb la col·laboració del Casal Claret | Les cinc escoles de la zona han elaborat una proposta d’intervenció artística a l'aparador d’un comerç, basant-se en un ingredient de la botiga per elaborar la harira o les torradetes de Santa Teresa
De més verdes en maduren
Les iaies s'han vestit per a l'ocasió i s'afegeixen a la vaga feminista del 8M. Motius no els en falten! | Maria Saladich
Maria Saladich
Avui les iaies s'afegeixen a la vaga feminista del 8M
Maria Saladich
Setembre Crític | Habitatge
Montse Martínez davant de l’edifici on viu a Vic | Dolors Pena
Gemma Garcia
El veïnat de catorze de les 37 promocions d’habitatge de protecció oficial de l'entitat financera llança la campanya «Destapem La Caixa» per reivindicar una negociació col·lectiva i la consolidació d’un parc protegit de lloguer | Una de les promocions afectades és una amb 112 habitatges al barri d'Osona de Vic
Setembre Crític | Mobile Social Congress 2023
Un moment de l'acció a les portes del MWC, preàmbul dels actes del MSC d'aquesta setmana | Aleix Auber
La performance és una acció del Mobile Social Congress per posar en evidència la cara menys visible del sector tecnològic que es promociona al MWC | A l’acció, realitzada conjuntament per SETEM Catalunya i Scientist Rebellion, s’ha escenificat com són les condicions laborals a les mines on s’extreuen els materials per construir les bateries dels mòbils | El Mobile Social Congress 2023 porta especialistes d'arreu del món a Barcelona entre dijous i dissabte
Entrevista | Carla Escarrà, coordinadora del llibre 'Economia Solidària i Ruralitats'
Carla Escarrà analitza com petits projectes que s’entenen com economia solidària acaben resolent necessitats en el món rural | Sara Blázquez
Sara Blázquez
«Nosaltres ens considerem economia solidària però la perspectiva urbana sovint no ens té en compte» | «Als entorns rurals hi ha control social, però també hi ha unes xarxes de suport mutu molt més fortes»
De més verdes en maduren
La llei trans i la llei de l'avortament són una bona notícia per a les iaies. Però tenen la mosca al nas... | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies no es refien ni un pel de les noves lleis... estan massa escamades amb alguna altra
Maria Saladich
Setembre Social | Transició ecosocial
Les persones que han creat formalment ViCoop, amb Clara Cusó, de la Comunalitat, i Mireia Franch, de l'Ateneu Cooperatiu | Josep Comajoan
Josep Comajoan
La de Vic és la vintena comunitat energètica que es constitueix a Osona en format cooperativa i ja té obert el procés per admetre noves persones sòcies que s’hi vulguin incorporar | La Comunalitat de Vic ha acompanyat el nou projecte en el seu naixement, fruit de la demanda de diferents associacions veïnals de la ciutat
El Diacrític
Terreny d'«espai verd amb vegetació de generació espontània», tal com el defineix el Pla, adjacent al pavelló | Arnau Comajoan Cara
Arnau Comajoan Cara
Arnau Comajoan elogia tot i analitzant i destriant el gra de la palla del Pla Director del Verd Urbà de Calldetenes | A l'autor no li va costar gaire comprovar d'on surten realment les hectàrees de verd de les que es feien ostentació en una nota de premsa
Arnau Comajoan Cara
Entrevista | Dolors Marín, historiadora
.jpg)
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
.jpg)
El Diacrític
Presentació del llibre a Torelló. D'esquerra a dreta, Judit Roma (una de les il·lustradores de l'obra); Carme Brugarola i Raimon Maideu (els dos autors) i Roser Iborra, autora de la ressenya, que també en va fer la presentació
Roser Iborra
Ressenya del llibre 'Miralls sense marc', de Carme Brugarola i Raimon Maideu, que ha publicat Eumo i es va presentar dijous a Torelló | «Tot el llibre sembla un calidoscopi que ens ensenya les mil cares de l’emigració, les mil cares de l’acollida (...) defuig els tòpics racistes i els esbocina d’un en un, amb una gran claredat»
Setembre Social | Artesania
Carla Bellera recollint fulles del bosc, com a pas previ a la creació de les seves joies botàniques | Aida Majoral
Josep Comajoan
Alea Joieria Botànica i Ensabona’t són dues de les iniciatives artesanals que formen part del projecte cooperatiu de Territori de Masies | La cooperativa promou la cultura popular, el patrimoni i el paisatge del Baix Solsonès i els territoris més propers
El diacrític
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
Núria Barnolas
RÀDIO CLOTA | TROBADES
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen
SETEMBRE SOCIAL | LLUITA PER LA REOBERTURA DE LA PRIMERA CASA DE PARTS PÚBLICA DE CATALUNYA
Diverses famílies que han parit al Centre de Naixements de Martorell, van aplegar un total de 244 signatures, 173 usuàries i 71 acompanyants, que van entregar aquest dimecres a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell. | Dani Codina
Saioa Baleztena Rudi
Durant els quatre anys en què ha funcionat el Centre de Naixements (CN) de Martorell, han donat a llum un total de 479 gestants i s'ha convertit en referent de l'atenció del part respectat | Representants de famílies que hi han parit van entregar aquest dimecres un manifest amb 244 adhesions reclamant la seva reobertura a la direcció de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell
Saioa Baleztena Rudi
En Moviment | Economia social i solidària
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic | Anna Pujol Navarro
Els projectes cooperatius Sambucus, Resilience Earth i La Lluerna llibreria formen part de l’equip docent | L’eix transversal i els continguts giren al voltant de la perspectiva territorial i les ruralitats | El curs l’impulsen l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i l’Escola de Postgrau de la UVic
Setembre Social | Habitatge cooperatiu
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Neus Altisent i Silva
El plantejament es basa en una vida comunitària amb habitacions privades, però amb espais comuns, dels lavabos a la cuina o el menjador | El Turrós també és el primer projecte en l'àmbit rural on participa la cooperativa Sostre Cívic
Setembre social | Cooperativisme
Enric Balletbò posant en funcionament d’una altra de les màquines del fablab de Klaab | Anna Pujol Navarro
Josep Comajoan
El ‘fablab’ cooperatiu de Solsona posa a disposició de qui li faci falta des d’impressores 3D a tall làser o fresadores, entre altres tecnologies de fabricació digital | L’objectiu és aconseguir la sobirania tecnològica de les persones i petites empreses interessades a fer servir les màquines del fablab tot apoderant-les en el seu ús
ENTREVISTA | Ruben Wagensberg, diputat al Parlament de Catalunya i activista
A banda de diputat, Ruben Wagensberg és activista pels drets de les persones afectades per conflictes arreu del món, entre els quals la guerra a Ucraïna. | Jenn Díaz
Sara Blázquez
Entrevista a Ruben Wagensberg, diputat al Parlament de Catalunya per ERC, però també és un dels activistes que el 2017 va impulsar la multitudinària manifestació «Volem acollir» pels drets dels refugiats | «Els centres de detenció no són exclusius de Líbia, també en tenim a la Zona Franca, on les condicions són molt opaques»
EL DIACRÍTIC
«Necessitem fer de la ruralitat un entorn segur per a les dissidències, un espai on créixer i desenvolupar-se en llibertat, on trobar referents a la vora en qui emmirallar-nos i seguir al peu del canó per defensar, sempre que calgui, els nostres drets i llibertats.» | Jose Berna
Zoe Garcia Castaño
Zoe Garcia Castaño reflexiona sobre la realitat del col·lectiu LGTBI en entorns rurals | «I això és un peix que es mossega la cua: la configuració del territori i l'aïllament característic de les zones rurals divideix i aïlla també les persones LGTBI, dificultant espais de trobada i empoderament i això, alhora, ens fa menys visibles»
El Diacrític
«Les següents generacions només s’han sentit encara més sense projecte, sense futur i vulnerables» | Jacob Lund
Núria Barnolas
Anàlisi de Núria Barnolas que busca en l'Informe Petras les raons que han portat a la desconnexió intergeneracional, la liberalització de l'economia i la consegüent desmobilització a partir de l'anomenada transició espanyola | «L’Estat guanya força mentre que la societat civil es debilita i queda dividida entre classes (cada vegada més estratificades) i generacions. Espanya es converteix en un laboratori neoliberal»
Núria Barnolas
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Les iaies tenen ganes d'acció | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich tenen ganes d'acció, davant del context mundial
El diacrític
Acció de denúncia de la violència masclista amb motiu del 25-N | Ajuntament d'Esplugues de Llobregat
Roser Iborra
Article de Roser Iborra arran de l'increment de feminicidis a l'Estat espanyol durant les últimes setmanes | «Van ser 47 dones assassinades, durant el 2022, 17 durant el mes de desembre, i tres, ja, durant aquest mes de gener de 2023» | «Em roda el cap si intento pensar en aquests disset assassins, que devien anar amunt i avall i semblaven normals, que devien dir bon dia i bona nit a l’ascensor, a la botiga, al bar, a la feina»
Montse Castañé
Setembre social | Futbol popular
Oleguer Presas revisa l'exercici que estan portant a terme els més petits de l’Escola de Futbol La Caserna de Sabadell | Aleix Auber
Aleix Auber
Reportatge d'Aleix Auber sobre tres iniciatives esportives que, de formes diferents, s’intenten allunyar dels paràmetres i influències del futbol modern | Oleguer Presas, formador a l’Escola de Futbol La Caserna de Sabadell: «Fer-los conscients també que, en un joc, perdre és una possibilitat i normalitzar la derrota és molt important» | L’esport, sovint, s’enfoca únicament en el rendiment, oblidant-se de les emocions i les frustracions de molts infants
Setembre Social | Esport popular
.jpg)
Escalfament conjunt durant l’entrenament de boxa al gimnàs popular Rukeli | Anna Jordana Bofill
Anna Jordana Bofill
Fotoreportatge d’Anna Jordana Bofill sobre l’aflorament de gimnasos populars en barris perifèrics de l’àrea metropolitana, alternatives a l’oci juvenil mercantilitzat | Gimnasos com Rukeli, Vallcarca, la Massana i tants d'altres centres socials autogestionats es troben en perill de desallotjament i de trencament del projecte social i esportiu
Setembre Crític | Violència masclista
Marta Vilaró interpretant una cançó a l'acte d'aquest dimarts. En primer pla, els fulls amb els noms de les dones assassinades entre desembre i gener | Josep Comajoan
Josep Comajoan
L’acció ha començat al jutjat i ha acabat davant l’Ajuntament després de fer una marxa per la rambla de l’Hospital i la plaça Major | Juntes Som Revolució, organitzadora de l’acte, es compromet a tornar-hi tantes vegades com faci falta mentre hi hagi assassinats masclistes
Roser Iborra
DE MÉS VERDES EN MADUREN
Per un 2023 trapella i rebel | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich us desitgen un any nou ple de trapelleria i rebel·lia
Ràdio Clota | Trobades
Les acompanyants de l'Erol a la taula de Ràdio Clota | Ràdio Clota
Càpsula de Ràdio Clota feta des de la jornada solidària organitzada per la comunitat d'educació lliure l'Erol | Parlen amb pares, nens i acompanyants sobre el funcionament d'aquest projecte
Setembre Crític | Gestió forestal
En Fidel, coordinador de l'equip de terreny d'Integra Pirineus desbrossa una zona de sotabosc | Bruna Cases / RUIDO Photo
Anna Montraveta Riu
Reportatge sobre la situació laboral dels treballadors forestals i quines són les perspectives de futur del sector | Tot i la gran sinistralitat, hi ha una bombolla de silenci al voltant d’aquest fet, tant en l’àmbit social com en el mediàtic
Dolors Pujols
El diacrític
El bus 442, poc abans de sortir de l'estació de busos de Vic cap a Espinelves, divendres passat | Arnau Comajoan
Arnau Comajoan Cara
Article d'Arnau Comajoan sobre la seva experiència anant a la Fira de l'Avet amb bus, acompanyada de reflexions sobre la importància que se li dona al transport públic en geleral. Spoiler: a la tornada els va deixar tirats a Espinelves | «El típic servei per complir l’expedient, poder dir que el transport públic existeix en aquests pobles i excusar-se en la poca demanda que una línia tan pèssima pot satisfer per negar ampliar el servei»
Arnau Comajoan Cara
El diacrític
Els grups de suport aplaudeixen les dues víctimes de l'assetjament al moment d'entrar al jutjat de Manresa el dia del judici | Josep Comajoan
Montse Castañé
Article de Montse Castañé, en nom de Càrnies en Lluita, Juntes Som Revolució i Gossos K9, com a denunciant dels assetjaments sexuals a Esfosa, arran de la sentència absolutòria del judici | «Nosaltres ens reafirmem en la nostra denúncia i, encara que se’ns tracti com a mentideres, sabem que tenim tota la raó»
ENTREVISTA | JESÚS SOLDEVILA, MESTRE I PSICOPEDAGOG EXPERT EN EDUCACIÓ INCLUSIVA
Jesús Soldevila abans de l'entrevista feta a la UVic | Sara Blázquez
Anna Montraveta Riu
Entrevista al mestre i psicopedagog Jesús Soldevila, doctor en Educació Inclusiva per la UVic, coordinador del Grup de Recerca sobre l’Atenció a la Diversitat (GRAD) i assessor educatiu a Down Catalunya | «El recurs més important són els mateixos infants, perquè hi ha coses que els infants sense la resta d’infants no poden aprendre. Com pots aprendre a ser un ésser social sense la resta d’infants?»
Setembre Crític | Violència masclista
Representants de les entitats que donen suport a les víctimes valorant la sentència
Josep Comajoan
La jutge l’ha absolt en considerar que no hi ha més proves en contra seu que les declaracions de les dues dones denunciants | Les entitats que donen suport a les víctimes lamenten que la sentència absolutòria «perpetua la impunitat» de comportaments com el que s’ha dut a judici
ENTREVISTA | ELENA CRESPI, PSICÒLOGA I SEXÒLOGA FEMINISTA
La psicòloga i sexòloga parlant del seu darrer llibre | Sara Blázquez
Anna Pujol Navarro
Entrevista a la psicòloga i sexòloga torellonenca Elena Crespi, experta en psicologia perinatal i relacions sexoafectives | «Els parts podrien ser actes d’empoderament femení, que abans es vivien més en comunitat, generalment entre dones»
#Setembre2022
Abocament de llet a un Mercadona de Vic per exigir el pagament d’un preu just a la pagesia | Bernat Cedó
Petita pagesia, medi natural, esport popular, maternitats, educació inclusiva, feminismes o periodisme crític i antifeixista són alguns dels temes que han marcat els continguts de Setembre al llarg de l'últim any | Recuperem entrevistes, entre altres, a Marina Garcés, Elena Crespi, Françoise Vergés o Jordi Borràs
ENTREVISTA | Elisa Llurba, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona
Saioa Baleztena Rudi
La màxima responsable dels parts a l’Hospital de Sant Pau, analitza els motius i les conseqüències de la impunitat de la violència obstètrica | Llurba incideix en el diàleg entre usuàries, sanitàries i responsables polítiques com a full de ruta en la lluita pel part respectat
Salvador Seguí, al centre de la imatge, amb un maletí a les mans
Jordi Martí Font
«Però qui era Salvador Seguí Rubinat? Quina importància pot tenir un senyor mort fa cent anys en el nostre present? Parlem-ne a poc a poc» | «Recordar avui el Noi del Sucre és recordar que amb la unitat de les persones treballadores és possible derrotar els qui s’aprofiten de la feina dels altres, els qui mai no treballen i sempre cobren, els explotadors d’ahir, d’avui i de sempre»
«No el va veure venir. El cop al cap la va fer rodar per terra. Aquesta vegada, la pallissa era mortal»
Roser Iborra
«Però semblava que ningú no ho veia. Ni les veïnes, ni la seva mare. Ni les germanes, ni la sogra... Ningú no li’n deia res i a ella l’avergonyia, explicar-ho, i potser ja no feia falta, ja no tornaria a passar»
Terreny d'«espai verd amb vegetació de generació espontània», tal com el defineix el Pla, adjacent al pavelló | Arnau Comajoan Cara
Arnau Comajoan Cara
Arnau Comajoan elogia tot i analitzant i destriant el gra de la palla del Pla Director del Verd Urbà de Calldetenes | A l'autor no li va costar gaire comprovar d'on surten realment les hectàrees de verd de les que es feien ostentació en una nota de premsa
Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, el 9% de la població de més de 15 anys té depressió
Núria Barnolas
Documentada anàlisi de Núria Barnolas sobre fins a quin punt la població més empobrida, especialment dones i infants, corren el risc de patir més problemes de salut mental | L'article apunta algunes possibles actuacions en matèria d'habitatge o ensenyament, començant per l'administració municipal, per pal·liar la situació
«Necessitem fer de la ruralitat un entorn segur per a les dissidències, un espai on créixer i desenvolupar-se en llibertat, on trobar referents a la vora en qui emmirallar-nos i seguir al peu del canó per defensar, sempre que calgui, els nostres drets i llibertats.» | Jose Berna
Zoe Garcia Castaño
Zoe Garcia Castaño reflexiona sobre la realitat del col·lectiu LGTBI en entorns rurals | «I això és un peix que es mossega la cua: la configuració del territori i l'aïllament característic de les zones rurals divideix i aïlla també les persones LGTBI, dificultant espais de trobada i empoderament i això, alhora, ens fa menys visibles»
Núria Segura Insa
Entrevista a Czarina Musni, advocada filipina refugiada a Barcelona que ha intervingut al Mobile Social Congress | La lletrada assegura que de manera «implícita» la indústria tecnològica contribueix en la persecució de les persones que defensen els drets humans
Carla Escarrà analitza com petits projectes que s’entenen com economia solidària acaben resolent necessitats en el món rural | Sara Blázquez
Sara Blázquez
«Nosaltres ens considerem economia solidària però la perspectiva urbana sovint no ens té en compte» | «Als entorns rurals hi ha control social, però també hi ha unes xarxes de suport mutu molt més fortes»
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
A banda de diputat, Ruben Wagensberg és activista pels drets de les persones afectades per conflictes arreu del món, entre els quals la guerra a Ucraïna. | Jenn Díaz
Sara Blázquez
Entrevista a Ruben Wagensberg, diputat al Parlament de Catalunya per ERC, però també és un dels activistes que el 2017 va impulsar la multitudinària manifestació «Volem acollir» pels drets dels refugiats | «Els centres de detenció no són exclusius de Líbia, també en tenim a la Zona Franca, on les condicions són molt opaques»
Jesús Soldevila abans de l'entrevista feta a la UVic | Sara Blázquez
Anna Montraveta Riu
Entrevista al mestre i psicopedagog Jesús Soldevila, doctor en Educació Inclusiva per la UVic, coordinador del Grup de Recerca sobre l’Atenció a la Diversitat (GRAD) i assessor educatiu a Down Catalunya | «El recurs més important són els mateixos infants, perquè hi ha coses que els infants sense la resta d’infants no poden aprendre. Com pots aprendre a ser un ésser social sense la resta d’infants?»
La psicòloga i sexòloga parlant del seu darrer llibre | Sara Blázquez
Anna Pujol Navarro
Entrevista a la psicòloga i sexòloga torellonenca Elena Crespi, experta en psicologia perinatal i relacions sexoafectives | «Els parts podrien ser actes d’empoderament femení, que abans es vivien més en comunitat, generalment entre dones»
Saioa Baleztena Rudi
La màxima responsable dels parts a l’Hospital de Sant Pau, analitza els motius i les conseqüències de la impunitat de la violència obstètrica | Llurba incideix en el diàleg entre usuàries, sanitàries i responsables polítiques com a full de ruta en la lluita pel part respectat
Marina Garcés: «L'alternativa a la seguretat, en termes conceptuals, és la confiança. En quines formes d'acció política i col·lectiva, de vincle social, poden donar-nos més confiança que seguretat» | Sara Blázquez
Josep Comajoan
Entrevista a la filòsofa Marina Garcés, publicada originàriament a la revista 'Cooperació Catalana' | Garcés, que acaba de reeditar 'Un món comú' a Tigre de Paper i Bellaterra Edicions, reivindica la filosofia i les «maneres de pensar que no ens facin caure en la temptació de solucions fàcils»
Mar Vallecillos, després de l'entrevista, al barri del Clot de Barcelona | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Entrevista a Mar Vallecillos, que ha publicat ‘Cosmonautes de la quotidianitat’ a Triangular Edicions, el seu segon recull d’articles | «En un gest quotidià, com asseure’t al metro, si estem amb els ulls oberts, hi ha mil anècdotes que estan explicant mil grans tesis»
L’autora del llibre ‘Una teoria feminista de la violència’ (Tigre de Paper, 2022) parla d’esclavitud colonial, feminisme i reparació dels museus | Sara Blázquez
Anna Pujol Navarro
L’autora del llibre ‘Una teoria feminista de la violència’ (Tigre de Paper, 2022) parla d’esclavitud colonial, feminisme i reparació dels museus | Segons la politòloga francesa, hi ha cossos protegits i desprotegits en aquesta societat basada en l’esgotament
Un moment de la lectura del manifest davant la Universitat de Barcelona
Núria Segura Insa
Els atacs a les xarxes socials a professionals del sector va en creixement i pot provar autocensura o trastorns d’ansietat o depressius | Existeix el temor que les agressions s’incrementin en any electoral | Les comunicadores també reclamen a les direccions que implementin plans d’igualtat per posar fi a les desigualtats i el masclisme existent a les empreses de la comunicació
Representants de la Comunalitat, ACVIC, el Casal Claret i les escoles i comerços participants a «L'escola es cuina al barri» a la presentació que se'n va fer | Josep Comajoan
«L’escola es cuina al barri» és una proposta de la Comunalitat de Vic i ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, amb la col·laboració del Casal Claret | Les cinc escoles de la zona han elaborat una proposta d’intervenció artística a l'aparador d’un comerç, basant-se en un ingredient de la botiga per elaborar la harira o les torradetes de Santa Teresa
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic | Anna Pujol Navarro
Els projectes cooperatius Sambucus, Resilience Earth i La Lluerna llibreria formen part de l’equip docent | L’eix transversal i els continguts giren al voltant de la perspectiva territorial i les ruralitats | El curs l’impulsen l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i l’Escola de Postgrau de la UVic
El riu Ter al seu pas per Girona | Elliott Brown
La primera de les tres xerrades la fa aquest divendres Gabriel Borràs, biòleg de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic | La denúncia del GDT va propiciar fa 25 anys l’entrada per primera vegada d’un empresari a la presó per haver contaminat un riu
.jpg)
Una de les activitats que s'han portat a terme durant el primer any d'obertura de la llibreria | La Barraca
Anna Pujol Navarro
El projecte es basa en una caravana de llibres que recorrerà els pobles del Pirineu a partir del 2023 | La cooperativa ambulant està inspirada en el projecte que va engegar Federico García Lorca als anys trenta
«I és precisament això, l’esdeveniment no és un avortament clandestí, l’esdeveniment és el relat sobre l’abans, el durant i el després d’un avortament» | Míriam el Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab escriu sobre 'L'esdeveniment', d'Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura que té «la capacitat de convertir allò individual i íntim en una mena de revelació col·lectiva i una reflexió obligatòria» | 'L’esdeveniment' (Angle Editorial, 2022) és el relat de l’experiència de l’avortament d’Ernaux, des del moment que sap que està embarassada fins que la seva vida retorna «al món que es considera normal»
«En ambdós casos, la descripció, el detall i la saviesa sobre aquests indrets on domina la neu són dignes d’admiració i plaer en la lectura.» | Maica Rafecas
Maica Rafecas
Maica Rafecas escriu sobre les «espectacularment profundes» novel·les de Paolo Cognetti, 'Les vuit muntanyes' i 'La felicitat del llop' | «En ambdós casos, la descripció, el detall i la saviesa sobre aquests indrets on domina la neu són dignes d’admiració i plaer en la lectura».
'Una vida violenta' de Pier Paolo Pasolini, juntament amb Travessa del manglar de Maryse Condé, són els dos primers títols de l’editorial que neix del paraigües de la cooperativa Kult i del bagatge de Tigre de Paper. | Pol Rifà
Pol Rifà
La nova editorial L'agulla Daurada s’estrena amb una novel·la de Pasolini coincidint amb el centenari del seu naixement | «El món que Pasolini va mostrar en les seves obres és en la mateixa base per comprendre on l’autor entreveia els espais més complexos que qüestionaven la moral del sistema»
L'autor defensa que dins l'anarquia relacional també hi encaixa la monogàmia, sempre que s'estableixin les conductes a partir de compromisos personals | Sara Blázquez
Sara Blázquez
Ressenya de Sara Blázquez d''Anarquia relacional', de Juan Carlos Pérez Cortés | «Anarquia relacional no és sinònim de poliamor»
En Seyoum és el protagonista i narrador d''El passador', un antiheroi amb la vida colpejada ja des de ben petit per la guerra entre Eritrea i Etiòpia | Anna Pujol Navarro
Anna Pujol Navarro
La primera novel·la de Stéphanie Coste, traduïda per Oriol Valls i editada per Tigre de Paper, viatja constantment de Líbia a Eritrea, del present absent al passat traumàtic d’en Seyoum | Es tracta d’una obra de ficció (amb una alta dosi de realitat i d’actualitat) i de lectura ràpida i mordaç
Gran part de la novel·la passa en un saló de bellesa on Ifemelu, la protagonista, espera que les perruqueres li trenin el cabell, que funciona com una metàfora de la racialització de les dones afro. | CCCB
Sara Blázquez
Ressenya de Sara Blázquez d''Americanah', de Chimamanda Ngozi, que ara es pot llegir en català gràcies a la traducció que Bel Olid ha fet per a l’editorial Fanbooks | «Malgrat apareixen les seqüeles psicològiques de l’exili, l’autora destaca la capacitat d’adaptació dels personatges»
«Els versos de la Nati Soler Alcaide traspuen la maduresa i la força de qui no parla a mitges» | Maica Rafecas
Maica Rafecas
Ressenya de Maica Rafecas de 'Motor de sang', amb el qual Nati Soler Alcaide ha guanyat el Premi de Poesia Antonio Matutano Vila d'Almassora | «El poemari comença amb una poesia narrativa que s’intueix individual i autobiogràfica, i acaba amb un jo més universal, explorant els interrogants de l’existència col·lectiva»
«La trama principal de la novel·la és la següent: l’Anaïs, una dona d’uns 40 anys acabada de separar amb una filla de 7 anys, s’obsessiona per salvar la vinya familiar de l’expropiació del Govern per tal de construir al mig del Penedès un centre logístic» | Sara Blázquez
Míriam El Mouhadab Carbonell
Míriam El Mouhadab Carbonell escriu sobre 'El setembre i la nit' (LaBreu, 2021), la primera novel·la de Maica Rafecas | «La primera novel·la de Rafecas es pot inscriure perfectament en una d’aquestes tendències iniciades fa uns 10 anys que cada cop són més prolíferes en la literatura catalana: des de la localitat, la universalitat»
«No és casual que estornella també signifiqui ‘dona amb potencial’, en aquesta novel·la farcida de possibilitats d’interpretació i d’imaginació» | Maria Carme Rafecas
Maica Rafecas
Maria Carme Rafecas escriu sobre 'El ball de les estornelles', novel·la de Muriel Villanueva (AdiA, 2020), Premi Antoni Vidal i Ferrando | «Quan llegeixes la Muriel Villanueva res no és el que estàs llegint. Hi ha una màgia. De seguida t’adones que ella ha creat un nou univers simbòlic que radicalitza el contingut»
Roser Iborra: «Us convido a fer aquest petit gran viatge. Des de la individualitat a la consciència de dona col·lectiva» | Sara Blázquez
Roser Iborra
'Manifest de la nova dona vella' (Pol·len Edicions) és l'últim poemari traduït al català de Mari Luz Esteban, investigadora especialitzada en l'antropologia feminista i activista | Roser Iborra: «És una poesia molt narrativa, molt despullada, molt austera. Des d’aquesta nova llum, fa una tria d’experiències antigues que redescobreix amb la mirada d’una dona vella i sàvia»
La primavera la sang altera, diu la dita. I les iaies no volen ser menys! | Maria Saladich
Maria Saladich
Tenim les iaies ben primaverals, se'ls acumulen cites a l'agenda, però també picor al nas amb tanta al·lèrgia
La llei trans i la llei de l'avortament són una bona notícia per a les iaies. Però tenen la mosca al nas... | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies no es refien ni un pel de les noves lleis... estan massa escamades amb alguna altra
Les iaies tenen ganes d'acció | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich tenen ganes d'acció, davant del context mundial
Per un 2023 trapella i rebel | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich us desitgen un any nou ple de trapelleria i rebel·lia
Amb aquesta vinyeta, la il·lustradora Maria Saladich fa un homenatge a la seva pròpia àvia. | Maria Saladich
Maria Saladich
Amb aquesta vinyeta, la il·lustradora Maria Saladich fa un homenatge a la seva pròpia àvia
Superat l'equador del Festival Protesta, les iaies es protesten a sobre. | Maria Saladich
Maria Saladich
Superat l'equador del Festival Protesta, les iaies es protesten a sobre. I tu?
.jpg)
Les iaies de la Maria Saladich es solidaritzen amb les dones de l'Iran i reaccionen als resultats electorals d'Itàlia | Maria Saladich
Maria Saladich
Les iaies de la Maria Saladich es solidaritzen amb les dones de l'Iran i reaccionen als resultats electorals d'Itàlia
.jpg)
Les iaies de la Maria Saladich comencen el curs amb ganes de lluitar | Maria Saladich
Trobada de presentació de la Fundació Emprius, aquest mes de febrer, que va aplegar nombroses persones del consell assessor i ambaixadores | Fundació Emprius
Neus Altisent i Silva
La gestió i custòdia del patrimoni, l’enfortiment i difusió de la cultura comunal i les eines agrícoles i forestals compartides en són les tres principals línies d’acció | L'objectiu és assegurar la redistribució dels recursos i la regeneració de la biodiversitat, dins d’un marc de decreixement amb justícia social
Carla Escarrà analitza com petits projectes que s’entenen com economia solidària acaben resolent necessitats en el món rural | Sara Blázquez
Sara Blázquez
«Nosaltres ens considerem economia solidària però la perspectiva urbana sovint no ens té en compte» | «Als entorns rurals hi ha control social, però també hi ha unes xarxes de suport mutu molt més fortes»
Les persones que han creat formalment ViCoop, amb Clara Cusó, de la Comunalitat, i Mireia Franch, de l'Ateneu Cooperatiu | Josep Comajoan
Josep Comajoan
La de Vic és la vintena comunitat energètica que es constitueix a Osona en format cooperativa i ja té obert el procés per admetre noves persones sòcies que s’hi vulguin incorporar | La Comunalitat de Vic ha acompanyat el nou projecte en el seu naixement, fruit de la demanda de diferents associacions veïnals de la ciutat
Carla Bellera recollint fulles del bosc, com a pas previ a la creació de les seves joies botàniques | Aida Majoral
Josep Comajoan
Alea Joieria Botànica i Ensabona’t són dues de les iniciatives artesanals que formen part del projecte cooperatiu de Territori de Masies | La cooperativa promou la cultura popular, el patrimoni i el paisatge del Baix Solsonès i els territoris més propers
Dolors Marín considera que tenim «molt a aprendre dels moviments que han estat abans que nosaltres, perquè tenim una tradició i tot un patrimoni acumulat» | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Especialista en moviments socials i la formació de la cultura llibertària a Catalunya, també ha estudiat els espais afins d'alguns d'aquests moviments, com ateneus o cooperatives, o el feminisme incipient de les dones espiritistes del primer terç del segle XX | «El jovent va emigrar del camp a la ciutat, i va tenir la necessitat de crear noves famílies, i les va trobar a l’entorn d’ateneus i cooperatives»
D'esquerra a dreta Eva López, Jordi Balcells i Anna Larios | Ràdio Clota
Aprofitant les Festes del barri del carrer de la Riera, Ràdio Clota va parlar amb dos dels projectes socials que més el remouen
.jpg)
La primera edició de Fira de l'Economia Circular de Vic, en aquest cas a finals de novembre amb un taller de decoració nadalenca | La primera edició de Fira de l'Economia Circular de Vic, en aquest cas a finals de novembre amb un taller de decoració nadalenca
La fira, organitzada per la Comunalitat de Vic, es fa aquest diumenge a la plaça Francesc Macià | També hi haurà un taller de decoració de carretons pel Carnestoltes, un de vermicompostatge amb l'Associació Terra Fèrtil i la presentació de la Caixa d'Eines i Feines de Ciutat Vella i la Biblioteca de les Coses de Sant Martí
Laura Muixí, Elisenda Tarrats i Carla Escarrà, a la presentació del curs aquest dijous a la UVic | Anna Pujol Navarro
Els projectes cooperatius Sambucus, Resilience Earth i La Lluerna llibreria formen part de l’equip docent | L’eix transversal i els continguts giren al voltant de la perspectiva territorial i les ruralitats | El curs l’impulsen l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i l’Escola de Postgrau de la UVic
Grup de persones que conformen el grup d'habitatge cooperatiu d'El Turrós, a Argelaguer
Neus Altisent i Silva
El plantejament es basa en una vida comunitària amb habitacions privades, però amb espais comuns, dels lavabos a la cuina o el menjador | El Turrós també és el primer projecte en l'àmbit rural on participa la cooperativa Sostre Cívic
Enric Balletbò posant en funcionament d’una altra de les màquines del fablab de Klaab | Anna Pujol Navarro
Josep Comajoan
El ‘fablab’ cooperatiu de Solsona posa a disposició de qui li faci falta des d’impressores 3D a tall làser o fresadores, entre altres tecnologies de fabricació digital | L’objectiu és aconseguir la sobirania tecnològica de les persones i petites empreses interessades a fer servir les màquines del fablab tot apoderant-les en el seu ús
Gent comprant al local de la cooperativa, ubicat al número 22 de la carretera de Torà | Marcel·lí Sala
Dolors Pujols
En plena transició, la cooperativa de consum del Solsonès va oferir una alternativa al comerç convencional | La creació d’una panificadora que abaratia el pa va confrontar-los amb el gremi de forners
.jpg)
Socis fundadors al restaurant Cal Fuster de Viver i Serrateix, municipi del Berguedà | El Teix
Dolors Pujols
La forma d'explotació de la cooperativa agrícola va costar d'encaixar en un món rural tradicional | «Avui en dia encara estan actius i ben convençuts que van fer la millor aposta»
Maria Aurèlia Capmany, a la biblioteca de la cooperativa, el 31 d'octubre de 1971 | Arxiu Comarcal de l'Anoia. ACAN. Fons Cooperatives d'Igualada
Dolors Pujols
La històrica cooperativa d’Igualada va mantenir-se activa durant el règim, convertint-se en un espai de dinamització cultural més enllà del cooperativisme de consum | Acollia reunions clandestines: a la seva seu s’hi va gestar Òmnium Cultural de l’Anoia i la secció local de l’Assemblea de Catalunya
Sardinada veïnal al barri | Comunitat de propietaris de la plaça d'Osona
Dolors Pujols
La plaça d’Osona es va construir sota forma cooperativa però amb un lideratge clar del dirigent local franquista Enric Pladevall | La vida comunitària va quallar entre els veïns, amb l’organització d’activitats lúdiques i culturals i l’autogestió en la millora dels espais públics i col·lectius
.jpg)
D'esquerra a dreta, Gerard Vallejo, Josep Casanovas, Joan Torrents, Alba Rojas, Josep Comajoan, Anna Pujol Navarro i Marcel Pujols | Sara Blázquez
Aprofitant la presentació de la recerca dels historiadors Gerard Vallejo i Joan Torrents parlem a Ràdio Clota del llegat cooperativista del nostre territori
Oleguer Presas revisa l'exercici que estan portant a terme els més petits de l’Escola de Futbol La Caserna de Sabadell | Aleix Auber
Aleix Auber
Reportatge d'Aleix Auber sobre tres iniciatives esportives que, de formes diferents, s’intenten allunyar dels paràmetres i influències del futbol modern | Oleguer Presas, formador a l’Escola de Futbol La Caserna de Sabadell: «Fer-los conscients també que, en un joc, perdre és una possibilitat i normalitzar la derrota és molt important» | L’esport, sovint, s’enfoca únicament en el rendiment, oblidant-se de les emocions i les frustracions de molts infants
Escalfament conjunt durant l’entrenament de boxa al gimnàs popular Rukeli | Anna Jordana Bofill
Anna Jordana Bofill
Fotoreportatge d’Anna Jordana Bofill sobre l’aflorament de gimnasos populars en barris perifèrics de l’àrea metropolitana, alternatives a l’oci juvenil mercantilitzat | Gimnasos com Rukeli, Vallcarca, la Massana i tants d'altres centres socials autogestionats es troben en perill de desallotjament i de trencament del projecte social i esportiu
A Salt, una població amb veïns i veïnes de fins a més de 70 orígens diferents, la manifestació va aplegar centenars de persones sota la pluja | Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber a la manifestació de Black Lives Matter a Salt | «El rebuig cap al racisme institucional va ser un clam unànime a les protestes, com la denúncia cap al racisme que s’amaga a molts dels cossos policials d’arreu, també aquí»
Aleix Auber
Aleix Auber
Fotoreportatge d'Aleix Auber, aquest dissabte al matí, pels carrers de Banyoles, en ple confinament a causa del Covid19 | «Distància, però també complicitat, somriures davant de mirades desconfiades i poques paraules, són el resum perfecte d’aquest dia a dia»
Abocament de llet a un Mercadona de Vic per exigir el pagament d’un preu just a la pagesia | Bernat Cedó
Petita pagesia, medi natural, esport popular, maternitats, educació inclusiva, feminismes o periodisme crític i antifeixista són alguns dels temes que han marcat els continguts de Setembre al llarg de l'últim any | Recuperem entrevistes, entre altres, a Marina Garcés, Elena Crespi, Françoise Vergés o Jordi Borràs
Un agent de la Guàrdia Urbana de Vic s'encara a una de les persones manifestants contra el desmantellament del parc infantil de la plaça de la Noguera | Sara Blázquez
Josep Comajoan
La pandèmia, i la seva afectació sanitària, social i econòmica, però també lluites com la laboral, la feminista, l'antirepressiva, la veïnal, l'ecologista, l'antifeixista o pels drets nacionals, també han tingut presència durant el 2021 a Setembre | Setembre ha fet cinc anys aquest novembre i ho celebra amb una campanya per fer més subscripcions i una bossa i una llibreta d'aniversari
Manifestació del moviment #BlackLivesMatter a Salt | Aleix Auber
Selecció de 10 articles publicats aquest any a Setembre, sobre la Covid-19, però també l'emergència climàtica, la lluita antifeixista, l'economia solidària o la cultura com a salvaguarda i refugi
Els grups de suport aplaudeixen les dues víctimes de l'assetjament al moment d'entrar al jutjat de Manresa el dia del judici | Josep Comajoan
Montse Castañé
Article de Montse Castañé, en nom de Càrnies en Lluita, Juntes Som Revolució i Gossos K9, com a denunciant dels assetjaments sexuals a Esfosa, arran de la sentència absolutòria del judici | «Nosaltres ens reafirmem en la nostra denúncia i, encara que se’ns tracti com a mentideres, sabem que tenim tota la raó»
Representants de les entitats que donen suport a les víctimes valorant la sentència
Josep Comajoan
La jutge l’ha absolt en considerar que no hi ha més proves en contra seu que les declaracions de les dues dones denunciants | Les entitats que donen suport a les víctimes lamenten que la sentència absolutòria «perpetua la impunitat» de comportaments com el que s’ha dut a judici
L'acusat, d'esquena, abans de començar el judici. Al seu costat, un separador perquè les dones denunciants no haguessin de tenir contacte visual amb ell | Josep Comajoan
Josep Comajoan
Aquest dijous s’ha fet a Manresa el judici a l’antic encarregat de l’empresa que feia la neteja a l’escorxador vigatà | L’acusació particular demana presó pels tocaments i sol·licitud de favors sexuals a les dones si no volien ser acomiadades
Acte de denúncia dels assetjaments, el setembre de 2020 | Aleix Auber
Josep Comajoan
Les dues dones denunciants acusen a l'inculpat de tocaments i d'exigir favors sexuals si no volien ser acomiadades prevalent-se de la seva superioritat laboral | Entitats de suport a les denunciants convoquen una concentració i actes de suport durant el judici a Manresa i una primera quedada a Vic per anar juntes cap a la capital del Bages
L'acte informatiu inclourà també una 'performance' i es farà aquest dilluns a les 7 del vespre al Casino de Vic | L'acció forma part dels actes previs al judici del dia 29 a Manresa per la denúncia d'assetjament sexual a la indústria càrnia d'Osona
Acte de denúncia de l'assetjament a la indústria càrnia d'Osona, el setembre de 2020 a Vic | Aleix Auber
Montse Castañé
Article de Montse Castañé, de Càrnies en Lluita, arran de l'imminent judici, el dia 29 a Manresa, per la denúncia d'assejatments sexuals a la indústria càrnia d'Osona | «Si les dones han denunciat, malgrat totes les pors, com que encara tenim unes lleis patriarcals, sovint es demana a les víctimes que demostrin l’assetjament i gairebé les tracten, de fet, com a culpables»
Cartells contra l'ampliació de l'escorxador als carrers de Sant Vicenç de Torelló | Plataforma Veïnal de Sant Vicenç de Torelló
Aquest diumenge dia 13 es fa una acció per conscienciar la població de l'afectació de l'ampliació de l'escorxador, situat a pocs metres d'un barri de cases del poble | La campanya pretén recaptar 5.500 euros per pagar el recurs contra l'aprovació de l'ampliació que permetrà duplicar la superfície construïda a l'escorxador
Concentració a Vic contra els acomiadaments a Costa Food Meat | Mar Carrera
Mar Carrera Vendrell
L’11 de març es farà el judici dels acomiadaments a un dels centres de Costa Food Meat a Osona; en el rerefons, hi ha una suposada cessió il·legal de plantilla | Costa Food Meat forma part del hòlding carni de la família Costa, grup aragonès que ara opta junt amb Valls Companys i altres gegants del sector carni als fons Next Generation a través d’un macroprojecte de «modernització» de la ramaderia
Concentració de protesta pels acomiadaments davant la seu de Costa Food
Jordi Martí Font
«Una Secció Sindical de la COS, el sindicat que ha posat bona part de la carn a la graella per tirar endavant una defensa de drets que ccoougt han passat completament per alt, com si no anessin amb ells. Bé, de fet no hi anaven» | «Sovint la diferència en el cap d’aquesta gent que mana no existeix i segurament per això enlloc de treballadores i treballadors ens diuen insistentment recursos humans»
Protesta pels acomiadaments a Costa Food davant de l'empresa, dimecres passat
Roser Iborra
Article de Roser Iborra arran de l'acomiadament de sis persones a l'empresa càrnia Costa Food, presumptament pel seu activisme sindical | «Feta la llei, feta la trampa. A les càrnies, i també a Costa Food, s’ha multiplicat un entramat realment complicat d’empreses» | «És motiu d’orgull institucional, aquest antisindicalisme salvatge? Els treballadors són menys importants que les peces de la maquinària?»
La ruta dels Balcans que han resseguit els cinc reportatges de Joan Mas | Pau Fabregat
Joan Mas
Des de fa temps, moltes refugiades recorren Sèrbia amb l’objectiu de seguir cap al nord d’Europa a través d’Hongria o de Croàcia. Tanmateix, les fronteres d’aquests dos països són quasi impenetrables | Cinquè i últim reportatge escrit sobre el terreny per Joan Mas sobre els problemes que es troben les persones refugiades a les portes d'Europa
El pas per Macedònia és el quart reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
Tot i que la ruta dels Balcans està oficialment clausurada, molta gent refugiada recorre els camins que duen cap al nord d’Europa en la clandestinitat | La República de Macedònia, on l’internament als camps suposa un empresonament temporal, és un dels punts per on passen més desplaçades de guerra d’amagat.
Joan Mas
Tercer d'una sèrie de cinc reportatges de Joan Mas sobre la situació de les refugiades encallades a l'entrada d'Europa | A mesura que passa el temps, moltes desplaçades de guerra proven de fugir de Grècia amb documentació falsa o xarxes de tràfic de persones
El pas per les illes gregues és el segon reportatge de Joan Mas sobre el periple que segueixen els refugiats camí d'Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
El segon capítol de la narració del tortuós periple dels refugiats camí d'Europa que fa Joan Mas des del terreny està dedicat a les illes gregues | «La perspectiva de la deportació genera molta angoixa i destrossa la salut mental de la gent»”, diu l’activista Carmen Dupont. «Els refugiats arrisquen la seva vida per trepitjar les illes gregues, però un cop estan aquí no tenen cap mena de seguretat i se’ls hi esvaeix el futur»
El reportatge sobre Turquia és el primer d'un total de cinc sobre les rutes que segueixen les persones refugiades per arribar a Europa | Pau Fabregat
Joan Mas
Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Refugiades encetem junt amb la Directa la publicació de cinc reportatges escrits sobre el terrreny per Joan Mas sobre la ruta dels Balcans i els obstacles per a la població refugiada per arribar a Europa |
Des de l’acord entre la Unió Europea i Turquia de març de 2016, el govern d’Erdogan fa de mur de contenció per a les persones refugiades que volen creuar a Europa. Tanmateix, a l’estat turc hi romanen milions de sol·licitants d’asil que sobreviuen en condicions de precarietat extrema i són sotmesos a abusos constants
La batalla de Kobane quedarà escrita als llibres d’història. Mentrestant, els seus habitants intenten tornar a la normalitat, intentant reconstruir una ciutat que va quedar en ruïnes. | Aleix Auber
Josep Comajoan
Una exposició de 35 fotografies d'Aleix Auber, fotoperiodista de Setembre, mostra pinzellades del dia a dia de la postguerra al Kurdistan sirià | Setembre va participar d'una delegació catalana al territori prèvia al reconeixement pel Parlament de Catalunya de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria
El bàner de la campanya conjunta «Entre mitjans cooperem, no competim» | Sara Blázquez
«En un model de negoci en el qual prima la competitivitat, el fet d'arribar primer que l’altre, de veure qui té més visites i qui obté més clics, entenem que ajudar-nos els uns als altres a difondre els continguts reforça la visió conjunta d’un periodisme que concep la informació com un bé comú i no com una mera mercaderia; que entén les històries que explica com una realitat d’interès general que és important que arribi a com més persones millor, i no com un producte de propietat exclusiva»
Josep Comajoan, durant la seva intervenció a la trobada a Atenes | Sara Blázquez
Catorze mitjans de nou països diferents han participat a la trobada fundacional de la nova xarxa que s’ha fet aquest cap de setmana a Atenes | Compartir experiències i continguts és un dels primers objectius que es marquen els mitjans de la nova xarxa
Un dels moments més emotius de la festa, amb l'homenatge a les dones combatives al so de la 'Cançó de fer camí' | Dolors Pena
La festa també va servir per donar el tret de sortida a la campanya de guerrilla que Setembre ha fet amb l’estudi creatiu Partee per recordar que Setembre no depèn ni de grans empreses, ni de bancs, ni de subvencions, ni de publicitats
El marcador final del verkami de Setembre
Dies d'agost va tancar amb 9.310 euros la campanya de micromecenatge a Verkami per pagar el cost de l'arrencada de Setembre | Publiquem la relació dels 273 mecenes que han fet possible Setembre
Abocament de llet a un Mercadona de Vic per exigir el pagament d’un preu just a la pagesia | Bernat Cedó
Petita pagesia, medi natural, esport popular, maternitats, educació inclusiva, feminismes o periodisme crític i antifeixista són alguns dels temes que han marcat els continguts de Setembre al llarg de l'últim any | Recuperem entrevistes, entre altres, a Marina Garcés, Elena Crespi, Françoise Vergés o Jordi Borràs
Un agent de la Guàrdia Urbana de Vic s'encara a una de les persones manifestants contra el desmantellament del parc infantil de la plaça de la Noguera | Sara Blázquez
Josep Comajoan
La pandèmia, i la seva afectació sanitària, social i econòmica, però també lluites com la laboral, la feminista, l'antirepressiva, la veïnal, l'ecologista, l'antifeixista o pels drets nacionals, també han tingut presència durant el 2021 a Setembre | Setembre ha fet cinc anys aquest novembre i ho celebra amb una campanya per fer més subscripcions i una bossa i una llibreta d'aniversari
Manifestació del moviment #BlackLivesMatter a Salt | Aleix Auber
Selecció de 10 articles publicats aquest any a Setembre, sobre la Covid-19, però també l'emergència climàtica, la lluita antifeixista, l'economia solidària o la cultura com a salvaguarda i refugi